No feu com si sentíssiu ploure!
Avui volem parlar d’alguns verbs que incorporen un sentit diferent quan els adjuntem un pronom, com ara els verbs de percepció veure-hi o sentir-hi, en contraposició als verbs transitius veure o sentir.
Últimament no hi veig prou, hauré de posar-me ulleres. (em falla el sentit de la vista)
Surt de davant meu que no m‘hi veig! (impedeixes que m’hi vegi)
Surt de davant meu que no veig la desfilada! (la desfilada és l’objecte directe del verb)
Parla-li ben fort que no hi sent de cap orella. (li falla el sentit de l’oïda)
No sento què diuen perquè hi ha massa soroll. (què diuen és l’objecte directe del verb)
El pronom hi dóna significat complet al verb i bloqueja l’aparició de l’objecte directe (verb intransitiu). Per tant, són incorrectes: no *hi veig la tele, *no veig (en lloc de no veig la tele o no hi veig).
En el cas de les formes següents , totes dues correctes, a banda d’adonar-nos del matís de significat, podem veure la diferència entre el pronom res i l’adverbi quantitatiu gens.
No sento res. (res, que vol dir cap cosa, fa d’objecte directe)
No hi sento gens. (gens, que vol dir en absolut, modifica el verb)
Vegem ara un últim cas, en què no hem de confondre el pronom hi adverbial, referit al complement circumstancial de lloc (Visc a l’Hospitalet; hi visc des del març), amb l’hi que modifica el significat del verb veure. L’aparició de l’hi en el primer cas (quan fa de CC) implicaria la repetició del complement amb dos pronoms, ja que el relatiu on ja fa aquesta funció, cosa que es considera incorrecta (pleonasme).
M’estic en un lloc on no *hi veig altra cosa que caps. (veure transitiu. L’hi és redundant amb on)
M’estic en un lloc on no hi veig bé. (veure-hi intransitiu. L’hi no fa de circumstancial de lloc)
I per acabar, recordeu que per aprendre cal parar atenció, escoltar, no només sentir-hi!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.