Vador, Tià i Mita
Avui volem parlar del mecanisme d’abreviació dels noms de persona, pel qual formes com Miquel es converteixen en Quel, Montserrat en Rat, Meritxell en Txell, Elisabet en Bet, Concepció en Ció, Carlota en Lota… i de nois, Emili en Mili (o Miliu!), Francesc en Cesc, Nicolau en Lau o Joaquim en Quim. Aquestes són formes familiars que sovint alternen amb els diminutius, com ara a Narciset en Ciset, Josefina en Fina o Montserratona en Tona.
Com ja sabem, la forma d’escurçament tradicional en català es fa suprimint una o més síl·labes o sons inicials del mot (afèresi), com ara en els exemples anteriors. També és tradicional l’escurçament per síncope, és a dir, suprimint alguns sons del mig, com ara quan anomenem Malena les noies que es diuen Magdalena. Contràriament, en castellà se sol reduir per darrere i així tenim l’Edu, el Rafa, la Bego, l’Espe o la Trini.
Recordeu la Queta? Era la imatge d’una campanya de normalització lingüística força popular, “Dóna corda al català”, on una joguineta de corda ─una boca saltadora i garlaire─, la Queta, diminutiu de “boqueta”, ens animava a parlar com més millor (a donar-nos corda!). Aquest nom es va escollir a través d’un concurs a TV3, en el qual es podia participar a través d’enviaments de missatges SMS. Ja ha plogut!
Bé, suposem que amb totes aquestes pistes ja sabeu a quins noms es refereix el títol!
