Comencem!
Avui, com els nens que tornen a l’escola, nosaltres tornem al Rubricatus. I portem a la motxilla una construcció que com més va més se sent tot i que no ens acaba de sonar bé.
Imaginem-nos que hem formulat una queixa a una companyia aèria arran del retards d’aquest estiu i rebem la següent resposta:
Estimado cliente,
Gracias por su e-mail que vamos a responder a la mayor brevedad posible. Su pregunta ha sido registrada con el número…
Rebut el correu, demanem a l’empresa que se’ns adreci en català atès el principi de disponibilitat lingüística que haurien de tenir totes les empreses a Catalunya i la resposta és la següent:
Benvolgut client,
Gràcies pel seu correu electrònic, que respondrem al més aviat possible. Li comuniquem que hem registrat la seva pregunta amb el número…
Felicitem l’equip de comunicació per haver fugit de la literalitat i haver resolt la perífrasi vamos a responder amb un temps de futur: respondrem.
Més exemples:
(Un entrenador abans del partit) Hoy vamos a ganar, que cal traduir com: Avui, guanyarem!
(Un portaveu) Vamos a iniciar un plan piloto. Iniciarem un pla pilot/iniciem un pla pilot/estem a punt d’iniciar un pla pilot.
O d’altres en català:
(Una presentadora) En uns moments *anem a començar l’acte: Tot seguit/Ara mateix començarem l’acte. *Anem a passar la connexió a… /Passem la connexió a…
La construcció anar a + infinitiu (perífrasi d’imminència) és correcta en sentit propi, és a dir quan anar vol dir moure’s d’un lloc a un altre, dirigir-se a: Berta, me’n vaig a comprar. Et quedes sola (cop de porta i te’n vas). Berta, vaig a seure que n’hi ha per estona (i t’adreces al banc de l’andana mentre esperes que arribi el metro).
La perífrasi d’imminència també es pot expressar amb estar per: Berta, on és la mare? Ha anat a comprar, però està per arribar. I en alguns casos per un imperatiu: Vegem quin temps farà demà, i no pas: *Anem a veure quin temps farà demà.
Quan hi surt una marca de temps, esmentem el verb directament en present o futur: *Avui anem a parlar/us vaig a parlar de les perífrasis, que ha de ser: Avui parlarem/us parlaré de les perífrasis.
Així doncs, contràriament al seu ús habitual en passat, sobretot per explicar la simultaneïtat de dues accions, anava a sortir quan va sonar el telèfon, hem d’evitar-la per expressar una acció futura.
I ara sí, comencem el curs!
