Cuina anglosaxona o cuina catalana?
Coincidint amb la II Trobada Gastronòmica de l’Hospitalet, volíem fer avui algunes reflexions sobre terminologia.
Primerament sobre els noms propis de certes marques que han passat a ser noms comuns, àmpliament usats sense que els parlants en siguem conscients. Ens referim a termes com ara Turmix, Minipimer, Thermomix, Tupper o Lékué que haurien de ser substituïts per batedora elèctrica, batedora de braç, robot de cuina (que pot arribar a picar, liquar, ratllar, tallar, amassar, moldre, emulsionar, trinxar…), carmanyola o la gamma d’atuells de silicona, referent de la nova cuina de disseny. També han aparegut els Boc’n’roll, que són uns embolcalls de roba impermeable per a l’entrepà de l’esmorzar, que eviten el paper d’alumini. I parlant d’empaquetatge, dels *kits o *packs n’hem de dir lots, paquets, bosses, brics, estoigs… depenent dels casos.
A l’altre costat hi tenim paraules estrangeres que han passat a designar plats o productes que nosaltres ja coneixíem, amb algunes diferències, i estan ocupant el lloc (el nom!) de les designacions habituals. Ens referim als muffins, cupcakes, brownies i cookies, per exemple, que fins ara anomenàvem magdalenes i pastissos o galetes de xocolata. O de la tempura, el risotto, les baguets i el sucre glacé per parlar dels arrebossats, els arrossos, les barres de quart o el sucre (de) llustre. Val a dir que alguns d’aquests termes estan aprovats pel Termcat en àmbits d’especialitat, perquè certament es refereixen a productes d’altres cultures gastronòmiques i en poden variar els ingredients i mètodes de cocció; això no vol dir, però, que per un afany d’esnobisme hàgim de prescindir de les formes pròpies.
Bones postres i bona trobada!
