Persones treballant al seu servei
Aquest missatge, amb les lletres damunt la imatge corporativa, el trobem en algunes tanques de senyalització de ferrocarrils, carreteres, gasolineres, etc. i ens informa que hi ha algun servei o àrea fora de l’abast de l’usuari, perquè s’hi estan fent feines de manteniment. A sota encara hi pot figurar: “preguem perdonin les molèsties”.
Què hi veiem, en aquest rètol? Primerament la falta de naturalitat. Ningú mai no diria aquestes frases i això és important des del punt de vista de l’eficàcia comunicativa. Tampoc no ens agrada el model de llengua: encarcarat i poc genuí. Hi trobem l’omissió d’elements gramaticals obligatoris a favor de la brevetat: l’oració subordinada (allò per a què preguem, en cas que haguéssim de pregar!) ha d’anar introduïda per un connector, així doncs hauríem de dir: “us preguem que…”. També per escurçar la frase, convertim l’oració de relatiu implícita “persones que estan treballant” en una forma de gerundi: “persones treballant”. A banda, s’hi perpetuen formes obsoletes; ja fa molts anys que els llibres d’estil ens han animat a escriure amb el màxim de simplicitat i a abandonar les formes marcades: ningú no ha de pregar per a res, en tot cas (i en l’àmbit de l’administració), demanar o sol·licitar. Quant al “persones” sembla que obeeix a la moda igualitària de dir “persones” per tot; és clar que sempre millor dir això que no pas “mecànics i mecàniques treballant…”. I que facin feina a favor nostre —o d’alguns altres, ja que és “al seu servei”!— és també un aspecte molt discutible, però com que s’escapa del nostre àmbit d’estudi ho deixarem estar. En qualsevol cas, amb un “treballs/tasques/operacions de manteniment, perdoneu les molèsties“, en tenim ben bé prou.
Cal ser més àgil, doncs, a l’hora d’escriure missatges informativament rellevants si volem que la gent ens faci cas i que la llengua usada no sembli treta del museu dels horrors. La comunicació és tota una altra cosa!
