Arxiu de la categoria ‘General’

  • Què seria la llengua sense foteses?

    “Fa de mal dir però… “ (i descobrim una cosa que només es pot dir a cau d’orella)

    Dit així ja ens adonem que qui diu això sent vergonya, que ens ho diu a contracor. El llenguatge col·loquial diu molt de nosaltres: d’on som, amb qui parlem i de què, amb quina intenció… El llenguatge formal, en canvi, vol impedir els malentesos. Fora subjectivitat, fora matisos i sinònims!

    El col·loquial és la mare del ous, dit així, en col·loquial. Ja en parlàvem fa unes setmanes, però arran de l’article d’Enric Sierra a Vilaweb hi tornem. Per aprendre el col·loquial s’hi ha de viure, sense col·loquial no som res.

    Dormir, parlar? Sabem veure les diferències entre endormiscar-se i clapar? Entre esgargamellar-se i xiuxiuejar? Entre empatollar-se i dir ras i curt? Hauríem de tenir prou repertori i intuïció lingüística per triar entre bramar, xisclar o cridar. O per alternar un esperar per florir-se, un tenir una addicció per no poder-se’n estar, un criticar per deixar com un drap brut, un abandonar per deixar córrer, un estar en xoc per no poder-se’n avenir, un no atrevir-se per no veure-s’hi amb cor, un afalagar per llepar el cul o raspallar. I atesa la interferència del castellà, especialment en aquest registre, que bé aniria si poguéssim substituir un *vejestorio per un xaruc, un *cansino per un llauna o un tocacampanes, un *sonsacar per treure del pap, furgar o burxar, un ser un *vago per ser un dropo, un mandrós o un esquenadret.

    Tenir un bon repertori lèxic i fraseològic, ens fa més rics a l’hora de parlar. Són foteses? No pas, la col·loquialitat ens fa més agradable l’existència i ens assegura el futur de la llengua.

    Article complet

  • Una vida dedicada a l’ensenyament

    Lluís López del Castillo (1938-1918), fill de pares murcians, de petit corria i jugava als carrers de la Torrassa mentre els seus pares tenien cura del negoci. Als anys 40, malgrat la repressió franquista i la prohibició explícita del català en els àmbits acadèmics, escolars i institucionals, el català era una llengua d’ús social i en Lluís la va aprendre d’aquesta manera; usant-la. La seva història, com la de Francesc Candel i molts altres, ens fa veure com el català ha estat sempre una llengua de cohesió i integració social.  

    Aquesta setmana la Biblioteca Tecla Sala inaugura una exposició sobre aquest pedagog, filòleg, docent i investigador incansable. Professor de la Universitat Autònoma i col·laborador de Cavall Fort, va ser un dels pioners en l’elaboració de manuals per a l’ensenyament del català als xiquets, com ara amb els entranyables Faristol, il·lustrats per Pilarín Bayés.   

    Entre nosaltres és conegut per les seves aportacions en el camp de la sociolingüística aplicada, en què va reflexionar sobre la llengua estàndard en el llibre Llengua standard i nivells de llenguatge  (1976), amb la primera aproximació a Catalunya del concepte anglosaxó standard i de la variabilitat associada als nivells de llenguatge. Com a docent, va aportar una visió sociolingüística a l’aprenentatge de la llengua i va situar l’aprenent al centre de la tasca educativa.  

    Amb aquesta exposició les biblioteques de la ciutat i el CNL volem expressar-li el nostre agraïment. Us convidem molt i molt a visitar-la! 

      

     

    Article complet

  • La certesa del futur

    Endevinar el futur no és a les nostres mans, però expressar-lo amb correcció sí.

    Malgrat que tot sembli incert i provisional, heus aquí algunes veritats sobre el futur. 

    Amoïnats com estem, si en una assemblea amb torns de paraula sentim que el moderador diu: “Ara *va a parlar la representant dels Borinots”, gairebé que toquem el dos perquè comencem malament. En canvi ens engrescarà l’ànim si diu: “Ara parlarà la representant dels Borinots” i vinga aplaudiments; és a dir, la perífrasi anar a + infinitiu per expressar una acció futura no és català. Si a mitja xerrada m’han trucat i jo badavao tenia el mòbil silenciat, tal com ha de ser—  pendent de la intervenció dels Borinots, en adonar-me’n puc dir: “Ara li truco o “Ja li trucaré més endavant, però déu me’n guard de dir: ”Ara li *vaig a trucar. I si acabada l’assemblea hem d’enllestir per marxar esglaonadament, el moderador ens ha d’instruir dient: Ara recollirem les cadires i farem una filera per sortir un rere l’altre” i això ens donarà molta més seguretat i empenta que no pas si diu:Ara *anem a recollir les cadires i *anem a fer una filera per sortir un rere l’altre. 

    No ens cal la bola de vidre per saber que el futur s’expressa en futur (i depenent del context en present). Que cap mal aprenent del llenguatge administratiu aquelles formes tan pesades com incorrectes a l’estil de l*anem a procedir a la lectura de l’acta no ens destaroti l‘expressió del futur, no creem més incerteses ara que ja n’hi ha tantes. 

     

     

    Article complet

  • Fem’ls-hi fàcil

     

     

    Als xiquets que tornen al col·legi després de tants de mesos sense veure els companys. A les àvies i avis que no poden estar-se amb els nets. Als docents que han de fer no-abraçades als alumnes. Als botiguers i paradistes que estan a punt d’abaixar la persiana. Als sanitaris que ens han de cuidar amb pandèmia o sense. Als treballadors de la neteja que no donen l’abast.

    Fem-los-hi fàcil!

    Avui volem reivindicar la feina de totes aquestes persones i, és clar, la combinació pronominal els hi (en un estil més formal, los-hi), per substituir una tercera persona plural, els destinataris dels nostres millors desitjos (els infants, els avis i àvies, els docents, les persones que tenen feines essencials…).

    En aquests sentit us recomanem que llegiu el següent apunt del blog de l’Optimot, que ens parla d’aquestes combinacions col·loquials que sovint no sabem com escriure perquè són bàsicament orals. I per molts anys!

    Sobretot, bandegeu el *lis: ni pensar-hi a *fer-lis fàcil la feina! *Lis és una interferència i no forma part del sistema pronominal del català (no és doncs el plural del pronom de tercera persona singular li) i és mooooolt encomanadís, com allò que tots sabem.

    I si en voleu més, els lingüistes de TV3 ja fa anys que ens van fer la farina blana.

    Article complet

  • Vacunes per al català

    👵 Núria, que fa que no et veia! Per molts anys, reina. Com ha anat l’estiu?
    👩 Moltes gràcies, Antònia. Doncs, ja veus quina fila… *no queda una altra que posar-se la *mascarilla! 😷
    👵 Sí, quin tip, però ara toca posar-se la mascareta. No hi ha altre remei…, i tot fos això; hi ha qui la passa molt més magra!
    👩*Lo seu seria trobar la *ditxosa vacuna *lo abans possible.
    👵 Sí, el millor seria tenir la maleïda vacuna ben aviat, mentrestant…
    👩 Sí, no *hi ha més volta de full, però és empipador.
    👵 Hi pots pujar de peus, i a més, els grans que portem ulleres que se’ns entelen…, només hi falta això. I els teus nens, ara correm-hi tots? i tu, els cursos de català?
    👩 L’escola ha treballat de valent perquè tot rutlli i el CNL també👍: cursos presencials, semipresencials, en línia. Per triar i remenar! Aix, Antònia, tots nastapats *sí o sí! *Quina rissa!
    👵 Sí, però tant sí com no hem d’anar molt alerta. Jo continuo al grup de lectura i ens farem un fart de riure tots emmascarats mentre recitem el Cyrano! Un quart d’onze, Núria, que et deixo que hi ha cua per al pa. Mira quina renglerada de gent! Apa, que tinguis un bon dia del sant!
    👩 Sí, ara tot són cues.
    👵 Esperem que no siguin de pansa i que d’aquesta n’aprenguem alguna cosa!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog