Arxiu de la categoria ‘General’

  • Però ja sabem tots què és una era?

    Parlar de llengua catalana i no parlar de correcció, de sociolingüística o de drets, sinó de creació i edició ens sembla tan necessari que avui ens en fem ressò en el nostre blog.  

    Les tasques del batre a l’era

    La paremiologia és l’estudi dels refranys i les frases fetes. L’experiència feta coneixement compartit i, alhora, llengua i cultura. Una manera de viure i de veure el mon. Un gran recurs que ara Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) posa al nostre abast: el coneixement tradicional (oral i escrit), en línia, a través de més de 10.000 refranys catalans de tot el domini lingüístic. 

    La PCCD és una eina de consulta, accessible des de qualsevol dispositiu mòbil, que recull les expressions figurades de la llengua catalana des dels orígens fins a l’actualitat: locucions, frases fetes, refranys, proverbis, citacions, embarbussaments, etc. Ara que amb 400 paraules ja anem tirant, la meitat de les quals són de la colla del vale, ok i és molt fort, saber que cada experiència té una expressió lingüística ens ajuda a enriquir els nostre cabal lèxic, a ser creatius a l’hora de comunicar-nos i a passar-nos-ho !  

    Segur que coneixeu algunes de les 100 dites més habituals. Dieu mai que el sabater és el més mal calçat?, que caldera vella bony o forat?, que tants caps tants barrets?, que qui oli remena els dits se n’unta? que els textos s’assemblen a les olles?, o que a boca tancada no entren mosques? A quines situacions ho apliqueu? 

    Però el nostre refrany més popular és  qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, que va quedar el primer (amb 584 recurrències i 96 variants formals) en un concurs que es va proposar el 2010, als usuaris de xarxes, per escollir el top ten actual dels refranys catalans. El recull incloïa la geolocalització de cada dita, confegint en un mapa una autèntica paremiologia tòpica!   

    Us deixem també l’enllaç a l’entrevista que Vilaweb ha fet a lautor del recull, Víctor Pàmies, que hi té una autèntica flaca! 

    Article complet

  • No podríem viure sense ells!

    Els pronoms febles sostenen la sintaxi del català!

    No hi caic, me’n sortiré, hi estic d’acord, som-hi, m’hi avinc, no s’hi val, me n’encarrego, m’hi fixaré més, hi estem treballant, en parlo sempre, hi parlo sempre, hi pujo de peus!, m’hi assemblo, se’n sentirà a parlar, me’n desentenc, m’hi perdo, hi tinc tirada, no m’hi faig, m’hi arribaré, m’hi he de posar, no t’hi tornis!

    Fan goig, oi?

    Són els nostres amics pronoms, que substitueixen complements circumstancials i preposicionals o que simplement formen un tot amb el verb, com ara en els verbs de percepció (sentir-hi, veure-s’hi…) o el verb ser-hi.

    Em faràs pensar que he de demanar hora al metge? No pateixis, ja t’hi faré pensar.

    Parlaràs amb ell aviat? Sí, hi parlaré aquest cap de setmana.

    Per evitar la sal, podeu afegir-hi uns granets de pebre negre.

    No m’hi veig ni un borrall. Doncs jo no hi sento de cap orella. Anem bé!

    El Joan? Sí que hi és. Ara s’hi posa

    En català els utilitzem més que en les altres llengües romàniques (francès, occità, italià, aragonès), ja que són un autèntic pal de paller de la sintaxi de la llengua. Hem d’evitar perdre’ls perquè són un dic de contenció a la interferència del castellà en l’estructura de la llengua.

    I són molt útils! Com veiem en la tirallonga d’exemples, normalment fan una funció sintàctica però en ocasions funcionen com un sol mot i formen locucions o frases fetes, com ara si diem som-hi, tornem-hi! Per exemple, en una expressió com n’hi ha per llogar-hi cadires, què volen dir aquest en i hi? Doncs res que puguem desgranar, ja que  constitueixen un tot amb el verb (es troben fossilitzats o gramaticalitzats, en l’argot de les gramàtiques) i el verb amb tota la frase en una mena de creativitat compartida per indicar com n’és de surrealista o hilarant una situació.

    Si no tinguéssim pronoms febles aquesta expressió seria impensable:  llogar cadires, on? a qui?, per què?

    En l’època dels tuits, de la comunicació immediata, dels 120 caràcters i de la redacció XS, que millor que recórrer als nostres amics? Curts, polivalents, eficaços, imprescindibles…

    Article complet

  • Segones rebaixes

    L’escola pot ser un èxit en termes d’extensió del coneixement del català (l’entén/el sap parlar), però un ensurt en termes d’ús efectiu i de qualitat (quan el parla/com el parla).  Tot depèn de com vulguem mirar l’estat de la llengua i què vulguem saber. I nosaltres, atents a la correcció i la vitalitat del català, ens preguntem: com parla el català qui el parla?, què parla realment?

    No cal ser el millor dels sociolingüistes per entendre que és molt diferent parlar una llengua (utilitzar-la per comprar, per saludar els desconeguts, per treballar, per barallar-te i per enamorar-te) que dir que la saps parlar (perquè tens un certificat d’estudis que ho diu, per exemple).

    Ni cal ser un filòleg per saber que dir “ara s’ho diré” o “ens vam anar ”, és parlar alguna cosa, però no precisament català.

    Doncs últimament, en la línia de les segones rebaixes de finals d’estiu, està de moda parlar el català simplificat; és a dir, el català que tria indefectiblement les formes més properes al castellà, tot i que no siguin les més usuals i esteses al territori, que assimila la fonètica del català a la del castellà per no escarrassar-s’hi gaire, la que prescindeix d’elements fonètics, morfològics i sintàctics propis del català perquè no n’hi ha un paral·lelisme amb el castellà, etc. Per sort els catalans no som monolingües i entenem el català simplificat perfectament perquè coneixem, també perfectament, el castellà. Light en deien abans, i ara, de tan light, de zero calories i de retruc, zero valor nutricional. Perquè ja se sap, a les segones rebaixes no hi trobarem gaires coses que paguin la pena.

    La interferència, doncs, la insubstancialitat, és el signe dels temps. Ens en sortirem?

    I dit això, val la pena aquest nou català de moda? Quin atractiu té? Cal que estigui a l’aparador dels mitjans? Per triar i remenar no preferim la roba de temporada, la que se’ns ajusta sense retocs? Nosaltres volem una moda digna de les millors desfilades de París, Londres i Amsterdam, un català no subordinat, gens simplificat però molt entenedor, que s’hi pugui dir tot.

    Us animem a millorar el vostre vestuari lingüístic, a treballar perquè puguem mostrar una temporada de tardor amb terminologia, col·loquialismes, renecs, frases fetes, humor i sèries de Netflix. I en català. Veniu-nos a veure, comencem cursos a finals de mes! Ens en sortirem!

    Article complet

  • Si apadrinem no ens caldran *espònsors

    L’Assemblea General de les Nacions Unides, l’any 1992, va aprovar que el 22 de març seria el Dia Mundial de l’Aigua. L’aigua dels rius i mars està amenaçada per la sobreexplotació dels recursos hídrics i la pèrdua de diversitat fluvial i marina, l’augment dels períodes de sequera ocasiona guerres i migracions; la pol·lució i l’escalfament global estan provocant la pèrdua d’hàbitats i la mort dels esculls coral·lins. L’actual model econòmic ens vol assedegats de consum, però no sap que l’aigua no té preu.

    Al nostre país l’aigua és vida —lo riu és vida— i no hi ha refranyer que no reculli un tou de frases sobre aquest element.

    Per exemple, treure’n l’aigua clara, quan volem desllorigar un malentès; estar amb l’aigua al coll si ens cal fer mans i mànigues per sortir-nos-en a fi de mes; tirar aigua a mar, quan ens adonem que fem coses ben inútils; ofegar-se en un got d’aigua, que es diu d’algú que no se’n surt davant un problema aparentment senzill, no trobar aigua al mar, quan no veiem una cosa molt evident; portar aigua al seu molí, quan algú mira per a si mateix; ser la gota que fa vessar el got, quan un petit fet posa en evidència un malestar que es mantenia latent, etc.

    I per acabar us recomanem un 30 Minuts sobre la degradació del litoral de la Costa Brava per interessos especulatius, i us convidem a participar diumenge vinent al matí en el Dia Mundial de l’Aigua a l’Hospitalet amb els Padrins del Riu, tot fent una caminada per la llera del Llobregat ─el nostre Rubricatus!─ amb activitats i tallers per conèixer l’estat del bosc de ribera, la flora i fauna que acull, les infraestructures i les masies que encara conservem al municipi.

    Quant al títol, *espònsor i *esponsoritzar no són formes admeses al DIEC, tot i que alguns diccionaris les recullin. Entre nosaltres, promoure, educar, acompanyar, protegir, estimar, sempre ha estat la feina dels padrins, i continua sent imprescindible per més *espònsors que hi hagi a les samarretes.

    Article complet

  • Eixavuirem eixavuiros

    El millor remei contra els peus freds

    Avui toca apunt sobre el temps, atès que aquests dies de gener, setmana dels barbuts amunt o avall ─setmana dels barbuts, setmana d’esternuts─,  solen ser els més freds de l’any. Evidentment no és temps de xàfecs, calamarses ni tempestes sobtades, més propis de l’estiu, però de maltempsada en tenim tot l’any!

    Posem la ràdio per veure què en diuen?

    “Collserola enllà tindrem un temps emplujat amb aiguaneu i calabruix; si us agraden les tofes de neu, esteu de sort perquè al vespre les volves o flocs arribaran als 10 centímetres de gruix! A la nit gebrarà però no es preveu neu forta ni que facin falta màquines llevaneu. Es formaran caramells o rajolins de glaç gelat de les fonts, així que vigileu les canonades d’aigua.”

    I després d’un anunci en què ens recomanen estufes de pèl·lets, que són tan eficients, continuen…

    “A Montserrat hi ha possibilitat de rufades o tempestes de vent i pluja o neu. No us feu els valents, no arribarem a la virulència del torb que aixeca la neu i fa gairebé impossible de veure-s’hi, però eviteu sortir. Res més, ja veieu que aquests dies cal cofar-se gorra i tapaboques, tot i que d’eixavuiros no us en salvarà ningú.”

    Quant a vosaltres, si ja heu començat a refredar-vos, a fer atxems o atxims, i la candela  us penja del nas, vigileu de no encomanar tota la família. Feu bondat, un cop sopats, millor bona nit i tapa’t, i res de *sonar-vos, moqueu-vos en tot cas, i poc que s’enceten els narius.

    I per acabar, sabeu d’on és el locutor, que prefereix eixavuirar que no pas esternudar?

    Article complet

Entrades recents


Vull fer un curs!


Comentaris recents


Històric


Etiquetes


Meta