Arxiu de la categoria ‘General’

  • No podríem viure sense ells!

    Els pronoms febles sostenen la sintaxi del català!

    No hi caic, me’n sortiré, hi estic d’acord, som-hi, m’hi avinc, no s’hi val, me n’encarrego, m’hi fixaré més, hi estem treballant, en parlo sempre, hi parlo sempre, hi pujo de peus!, m’hi assemblo, se’n sentirà a parlar, me’n desentenc, m’hi perdo, hi tinc tirada, no m’hi faig, m’hi arribaré, m’hi he de posar, no t’hi tornis!

    Fan goig, oi?

    Són els nostres amics pronoms, que substitueixen complements circumstancials i preposicionals o que simplement formen un tot amb el verb, com ara en els verbs de percepció (sentir-hi, veure-s’hi…) o el verb ser-hi.

    Em faràs pensar que he de demanar hora al metge? No pateixis, ja t’hi faré pensar.

    Parlaràs amb ell aviat? Sí, hi parlaré aquest cap de setmana.

    Per evitar la sal, podeu afegir-hi uns granets de pebre negre.

    No m’hi veig ni un borrall. Doncs jo no hi sento de cap orella. Anem bé!

    El Joan? Sí que hi és. Ara s’hi posa

    En català els utilitzem més que en les altres llengües romàniques (francès, occità, italià, aragonès), ja que són un autèntic pal de paller de la sintaxi de la llengua. Hem d’evitar perdre’ls perquè són un dic de contenció a la interferència del castellà en l’estructura de la llengua.

    I són molt útils! Com veiem en la tirallonga d’exemples, normalment fan una funció sintàctica però en ocasions funcionen com un sol mot i formen locucions o frases fetes, com ara si diem som-hi, tornem-hi! Per exemple, en una expressió com n’hi ha per llogar-hi cadires, què volen dir aquest en i hi? Doncs res que puguem desgranar, ja que  constitueixen un tot amb el verb (es troben fossilitzats o gramaticalitzats, en l’argot de les gramàtiques) i el verb amb tota la frase en una mena de creativitat compartida per indicar com n’és de surrealista o hilarant una situació.

    Si no tinguéssim pronoms febles aquesta expressió seria impensable:  llogar cadires, on? a qui?, per què?

    En l’època dels tuits, de la comunicació immediata, dels 120 caràcters i de la redacció XS, que millor que recórrer als nostres amics? Curts, polivalents, eficaços, imprescindibles…

    Article complet

  • Segones rebaixes

    L’escola pot ser un èxit en termes d’extensió del coneixement del català (l’entén/el sap parlar), però un ensurt en termes d’ús efectiu i de qualitat (quan el parla/com el parla).  Tot depèn de com vulguem mirar l’estat de la llengua i què vulguem saber. I nosaltres, atents a la correcció i la vitalitat del català, ens preguntem: com parla el català qui el parla?, què parla realment?

    No cal ser el millor dels sociolingüistes per entendre que és molt diferent parlar una llengua (utilitzar-la per comprar, per saludar els desconeguts, per treballar, per barallar-te i per enamorar-te) que dir que la saps parlar (perquè tens un certificat d’estudis que ho diu, per exemple).

    Ni cal ser un filòleg per saber que dir “ara s’ho diré” o “ens vam anar ”, és parlar alguna cosa, però no precisament català.

    Doncs últimament, en la línia de les segones rebaixes de finals d’estiu, està de moda parlar el català simplificat; és a dir, el català que tria indefectiblement les formes més properes al castellà, tot i que no siguin les més usuals i esteses al territori, que assimila la fonètica del català a la del castellà per no escarrassar-s’hi gaire, la que prescindeix d’elements fonètics, morfològics i sintàctics propis del català perquè no n’hi ha un paral·lelisme amb el castellà, etc. Per sort els catalans no som monolingües i entenem el català simplificat perfectament perquè coneixem, també perfectament, el castellà. Light en deien abans, i ara, de tan light, de zero calories i de retruc, zero valor nutricional. Perquè ja se sap, a les segones rebaixes no hi trobarem gaires coses que paguin la pena.

    La interferència, doncs, la insubstancialitat, és el signe dels temps. Ens en sortirem?

    I dit això, val la pena aquest nou català de moda? Quin atractiu té? Cal que estigui a l’aparador dels mitjans? Per triar i remenar no preferim la roba de temporada, la que se’ns ajusta sense retocs? Nosaltres volem una moda digna de les millors desfilades de París, Londres i Amsterdam, un català no subordinat, gens simplificat però molt entenedor, que s’hi pugui dir tot.

    Us animem a millorar el vostre vestuari lingüístic, a treballar perquè puguem mostrar una temporada de tardor amb terminologia, col·loquialismes, renecs, frases fetes, humor i sèries de Netflix. I en català. Veniu-nos a veure, comencem cursos a finals de mes! Ens en sortirem!

    Article complet

  • Si apadrinem no ens caldran *espònsors

    L’Assemblea General de les Nacions Unides, l’any 1992, va aprovar que el 22 de març seria el Dia Mundial de l’Aigua. L’aigua dels rius i mars està amenaçada per la sobreexplotació dels recursos hídrics i la pèrdua de diversitat fluvial i marina, l’augment dels períodes de sequera ocasiona guerres i migracions; la pol·lució i l’escalfament global estan provocant la pèrdua d’hàbitats i la mort dels esculls coral·lins. L’actual model econòmic ens vol assedegats de consum, però no sap que l’aigua no té preu.

    Al nostre país l’aigua és vida —lo riu és vida— i no hi ha refranyer que no reculli un tou de frases sobre aquest element.

    Per exemple, treure’n l’aigua clara, quan volem desllorigar un malentès; estar amb l’aigua al coll si ens cal fer mans i mànigues per sortir-nos-en a fi de mes; tirar aigua a mar, quan ens adonem que fem coses ben inútils; ofegar-se en un got d’aigua, que es diu d’algú que no se’n surt davant un problema aparentment senzill, no trobar aigua al mar, quan no veiem una cosa molt evident; portar aigua al seu molí, quan algú mira per a si mateix; ser la gota que fa vessar el got, quan un petit fet posa en evidència un malestar que es mantenia latent, etc.

    I per acabar us recomanem un 30 Minuts sobre la degradació del litoral de la Costa Brava per interessos especulatius, i us convidem a participar diumenge vinent al matí en el Dia Mundial de l’Aigua a l’Hospitalet amb els Padrins del Riu, tot fent una caminada per la llera del Llobregat ─el nostre Rubricatus!─ amb activitats i tallers per conèixer l’estat del bosc de ribera, la flora i fauna que acull, les infraestructures i les masies que encara conservem al municipi.

    Quant al títol, *espònsor i *esponsoritzar no són formes admeses al DIEC, tot i que alguns diccionaris les recullin. Entre nosaltres, promoure, educar, acompanyar, protegir, estimar, sempre ha estat la feina dels padrins, i continua sent imprescindible per més *espònsors que hi hagi a les samarretes.

    Article complet

  • Eixavuirem eixavuiros

    El millor remei contra els peus freds

    Avui toca apunt sobre el temps, atès que aquests dies de gener, setmana dels barbuts amunt o avall ─setmana dels barbuts, setmana d’esternuts─,  solen ser els més freds de l’any. Evidentment no és temps de xàfecs, calamarses ni tempestes sobtades, més propis de l’estiu, però de maltempsada en tenim tot l’any!

    Posem la ràdio per veure què en diuen?

    “Collserola enllà tindrem un temps emplujat amb aiguaneu i calabruix; si us agraden les tofes de neu, esteu de sort perquè al vespre les volves o flocs arribaran als 10 centímetres de gruix! A la nit gebrarà però no es preveu neu forta ni que facin falta màquines llevaneu. Es formaran caramells o rajolins de glaç gelat de les fonts, així que vigileu les canonades d’aigua.”

    I després d’un anunci en què ens recomanen estufes de pèl·lets, que són tan eficients, continuen…

    “A Montserrat hi ha possibilitat de rufades o tempestes de vent i pluja o neu. No us feu els valents, no arribarem a la virulència del torb que aixeca la neu i fa gairebé impossible de veure-s’hi, però eviteu sortir. Res més, ja veieu que aquests dies cal cofar-se gorra i tapaboques, tot i que d’eixavuiros no us en salvarà ningú.”

    Quant a vosaltres, si ja heu començat a refredar-vos, a fer atxems o atxims, i la candela  us penja del nas, vigileu de no encomanar tota la família. Feu bondat, un cop sopats, millor bona nit i tapa’t, i res de *sonar-vos, moqueu-vos en tot cas, i poc que s’enceten els narius.

    I per acabar, sabeu d’on és el locutor, que prefereix eixavuirar que no pas esternudar?

    Article complet

  • Tots podem ser superoptimotes!

     

    Els missatges de Twitter, les piulades o tuits, és comunicació informal, sovint fruit d’una rampellada, però això no vol dir que hagin de ser gramaticalment incorrectes, sinó adequats a un registre que és el de la llengua col·loquial, que, ai las! tant justeja. En aquestes piulades hi ha de tot; el follet entremaliat s’hi troba com a casa, des de faltes de picatge, fins a interferències d’escola i a malentesos comunicatius. A banda dels inevitables estirabots creatius, l’ortografia i el lèxic se’n ressenten a bastament. No cal ser perepunyetes, però mireu de seguir bons piulaires i bloguers, que tan important és què es diu com com es diu.

    Els verificadors ortogràfics ens han malacostumat i ara sembla que tinguem un os a l’esquena cada cop que hem de consultar un dubte. Ja sabem que els diccionaris comencen a fer verdet, però amb el mòbil mateix podeu fer una cerca a l’Optimot i resoldre el dubte en un pensament. L’Optimot també compta amb un blog i un compte de Twitter. A més, estem d’enhorabona, aquest cercador ha complert 10 anys i organitza un concurs a la xarxa per celebrar-ho. I seguint el fil, us informem també de la nova edició del concurs del CPNL I tu, jugues en català?, del qual també us podeu baixar l’aplicació. Afanyeu-vos, que és tard i vol ploure!

    Que ja no sabem girar truites (*canviar les tornes), ni trencar ous quan cal, que no sabem que les coses són com són, que no hi ha més cera que la que crema, que això que ens passa és molt gros i que tothom va a la seva? Els temps canvien, els mitjans canvien, els parlants i la llengua també, però posem-nos-hi perquè a cada piulada no perdem un llençol!

     

    Article complet

postimage

Coneixes algú que vulgui aprendre català?

Entrades recents


Comentaris recents


Històric


Etiquetes


Meta