Arxiu de la categoria ‘General’

  • Si apadrinem no ens caldran *espònsors

    L’Assemblea General de les Nacions Unides, l’any 1992, va aprovar que el 22 de març seria el Dia Mundial de l’Aigua. L’aigua dels rius i mars està amenaçada per la sobreexplotació dels recursos hídrics i la pèrdua de diversitat fluvial i marina, l’augment dels períodes de sequera ocasiona guerres i migracions; la pol·lució i l’escalfament global estan provocant la pèrdua d’hàbitats i la mort dels esculls coral·lins. L’actual model econòmic ens vol assedegats de consum, però no sap que l’aigua no té preu.

    Al nostre país l’aigua és vida —lo riu és vida— i no hi ha refranyer que no reculli un tou de frases sobre aquest element.

    Per exemple, treure’n l’aigua clara, quan volem desllorigar un malentès; estar amb l’aigua al coll si ens cal fer mans i mànigues per sortir-nos-en a fi de mes; tirar aigua a mar, quan ens adonem que fem coses ben inútils; ofegar-se en un got d’aigua, que es diu d’algú que no se’n surt davant un problema aparentment senzill, no trobar aigua al mar, quan no veiem una cosa molt evident; portar aigua al seu molí, quan algú mira per a si mateix; ser la gota que fa vessar el got, quan un petit fet posa en evidència un malestar que es mantenia latent, etc.

    I per acabar us recomanem un 30 Minuts sobre la degradació del litoral de la Costa Brava per interessos especulatius, i us convidem a participar diumenge vinent al matí en el Dia Mundial de l’Aigua a l’Hospitalet amb els Padrins del Riu, tot fent una caminada per la llera del Llobregat ─el nostre Rubricatus!─ amb activitats i tallers per conèixer l’estat del bosc de ribera, la flora i fauna que acull, les infraestructures i les masies que encara conservem al municipi.

    Quant al títol, *espònsor i *esponsoritzar no són formes admeses al DIEC, tot i que alguns diccionaris les recullin. Entre nosaltres, promoure, educar, acompanyar, protegir, estimar, sempre ha estat la feina dels padrins, i continua sent imprescindible per més *espònsors que hi hagi a les samarretes.

    Article complet

  • Eixavuirem eixavuiros

    El millor remei contra els peus freds

    Avui toca apunt sobre el temps, atès que aquests dies de gener, setmana dels barbuts amunt o avall ─setmana dels barbuts, setmana d’esternuts─,  solen ser els més freds de l’any. Evidentment no és temps de xàfecs, calamarses ni tempestes sobtades, més propis de l’estiu, però de maltempsada en tenim tot l’any!

    Posem la ràdio per veure què en diuen?

    “Collserola enllà tindrem un temps emplujat amb aiguaneu i calabruix; si us agraden les tofes de neu, esteu de sort perquè al vespre les volves o flocs arribaran als 10 centímetres de gruix! A la nit gebrarà però no es preveu neu forta ni que facin falta màquines llevaneu. Es formaran caramells o rajolins de glaç gelat de les fonts, així que vigileu les canonades d’aigua.”

    I després d’un anunci en què ens recomanen estufes de pèl·lets, que són tan eficients, continuen…

    “A Montserrat hi ha possibilitat de rufades o tempestes de vent i pluja o neu. No us feu els valents, no arribarem a la virulència del torb que aixeca la neu i fa gairebé impossible de veure-s’hi, però eviteu sortir. Res més, ja veieu que aquests dies cal cofar-se gorra i tapaboques, tot i que d’eixavuiros no us en salvarà ningú.”

    Quant a vosaltres, si ja heu començat a refredar-vos, a fer atxems o atxims, i la candela  us penja del nas, vigileu de no encomanar tota la família. Feu bondat, un cop sopats, millor bona nit i tapa’t, i res de *sonar-vos, moqueu-vos en tot cas, i poc que s’enceten els narius.

    I per acabar, sabeu d’on és el locutor, que prefereix eixavuirar que no pas esternudar?

    Article complet

  • Tots podem ser superoptimotes!

     

    Els missatges de Twitter, les piulades o tuits, és comunicació informal, sovint fruit d’una rampellada, però això no vol dir que hagin de ser gramaticalment incorrectes, sinó adequats a un registre que és el de la llengua col·loquial, que, ai las! tant justeja. En aquestes piulades hi ha de tot; el follet entremaliat s’hi troba com a casa, des de faltes de picatge, fins a interferències d’escola i a malentesos comunicatius. A banda dels inevitables estirabots creatius, l’ortografia i el lèxic se’n ressenten a bastament. No cal ser perepunyetes, però mireu de seguir bons piulaires i bloguers, que tan important és què es diu com com es diu.

    Els verificadors ortogràfics ens han malacostumat i ara sembla que tinguem un os a l’esquena cada cop que hem de consultar un dubte. Ja sabem que els diccionaris comencen a fer verdet, però amb el mòbil mateix podeu fer una cerca a l’Optimot i resoldre el dubte en un pensament. L’Optimot també compta amb un blog i un compte de Twitter. A més, estem d’enhorabona, aquest cercador ha complert 10 anys i organitza un concurs a la xarxa per celebrar-ho. I seguint el fil, us informem també de la nova edició del concurs del CPNL I tu, jugues en català?, del qual també us podeu baixar l’aplicació. Afanyeu-vos, que és tard i vol ploure!

    Que ja no sabem girar truites (*canviar les tornes), ni trencar ous quan cal, que no sabem que les coses són com són, que no hi ha més cera que la que crema, que això que ens passa és molt gros i que tothom va a la seva? Els temps canvien, els mitjans canvien, els parlants i la llengua també, però posem-nos-hi perquè a cada piulada no perdem un llençol!

     

    Article complet

  • Més que parlar, escoltem

     

    El crit, d’Edvard Munch

    Si en l’article passat vam parlar de raonar i enraonar, en el d’avui ens posarem a l’altre costat, al de parar l’orella.

    Començarem recordant la diferència entre sentir i escoltar: en català sentir (aplicat principalment a l’oïda) és percebre amb els sentits i només quan hi parem atenció parlem d’escoltar.

    Hi sentim sense voler, però per escoltar hi hem de posar interès!

    Així al telèfon no et sento, rere una porta no et sento o si parles tan fluixet no et sento perquè la meva oïda no arriba a sentir-hi. Però si parles a crits o de mala manera no t’escolto (perquè parlar a crits et desqualifica).

    Els dels sentits són verbs preposicionals en què el pronom i el verb funcionen com un tot, convertint el verb en intransitiu: sentir-hi, veure-hi.

    • No cal que cridis que l’àvia no hi sent gens (amb adverbi)
    • Ja t’hi veus amb aquestes ulleres tan brutes? (amb complement circumstancial)

    Però en molts casos, escoltar i sentir funcionen com a verbs transitius: sentir (alguna cosa), veure (alguna cosa).

    • Sento crits i sorolls! (amb complement directe)
    • I tant que em sent, però com si sentís ploure
    • He vist la teva tia molt millorada de l’operació

    També tenim fraseologia amb el verb sentir i escoltar, com ara:

    • El pare ha sentit tocar campanes que en preparem una de grossa; dissimuleu! (en el sentit que sap vagament  alguna cosa).
    • Aquests nens no escolten, són uns desobedients (en el sentit de no fer cas)

    Obedients o no, escoltar segur que ens farà ser més savis!

    Article complet

  • No tan sols de grafies viu la llengua

     

    El Servei d’Assessorament Lingüístic del CNL us ofereix una atenció personalitzada

    Partim avui de la lectura d’un article a Vilaweb de Pau Vila, “Corregir mata”, que ens planteja el paper que té la correcció ─nosaltres preferim dir-ne assessorament─, en una llengua com el català, maldant sempre per augmentar el nombre de parlants que la utilitzen amb normalitat.

    Què és primer, la qualitat o la quantitat? Doncs per a nosaltres és indestriable. Tothom sap que si a cada bugada perdem un llençol ens quedarem sense roba.

    Per al ciutadà corrent el principal motiu a l’hora de fer un curs de català és millorar l’ortografia –la maleïda ortografia de les esses, les vocals àtones i els accents oberts!–  i escombrar alguns barbarismes d’aquells que fan vergonya (les mil i una llistes de barbarismes per eradicar), però el principal perill del català i de qualsevol llengua no són els buenus o valens o bones que tothom diu, sinó l’estructura (la sintaxi dels pronoms, el *vostès estan aquí pel sou aquí), la fonètica (la neutralització, els enllaços*amell per ambell) i l’adequació al registre, que fa que la vitalitat de la llengua col·loquial pengi d’un fil.

    Els idiomes s’aprenen per imitació i immersió en una societat que parla aquesta llengua de manera majoritària, cosa que no sempre és possible a la nostra ciutat. Aleshores, oi que una crossa correctiva puntual, una genollera posada a desgrat no ens resoldrà el mal de genoll? Al contrari, potser fa que, avorrits, deixem de voler caminar. A còpia de corregir  perquè us ben assegurem que els correctors/assessors no deixarem mai de tenir feina─ es reforça la impressió que el català és un idioma enrevessat i els parlants dubten constantment: està ben dit se m’ocorre en català, és que com que en castellà es diu igual..!

    La llengua és un corpus flexible però fràgil, i la sintaxi i la fonètica n’estan desdibuixant els trets característics. Parlar-la més i millor, es l’única solució possible! Us convidem a conèixer el que us pot oferir el SAL adreçant-vos a lh.assessorament@cpnl.cat

    Article complet

postimage

Coneixes algú que vulgui aprendre català?

Entrades recents


Comentaris recents


Històric


Etiquetes


Meta