Entrades amb l'etiqueta ‘grec clàssic’

  • Lèxic, sense anar més lluny

     

    B8OiPX3CEAAg0l6

    Avui volem parlar d’algunes arrels del grec clàssic que han esdevingut formants per a la creació de paraules en català. Normalment, aquests mots són cultismes i termes científics —alguns ben comuns en la llengua estàndard—, tot i que els parlants, més enllà de l’àgora o l’escena, en desconeixem l’origen grec.

    Vegem-ne algunes de transcrites al català:

    amfi- (a tots dos costats, de totes dues maneres) → amfiteatre, amfibi

    -arquia (govern, comandament) → monarquia, anarquia

    iso- (el mateix, igual) → isobares, isoglosses

    litos-/lític (pedra) → litoesfera, megalític

    logos-/logia- (paraula, raó, estudi) → logopèdia, filologia

    meta- (després de) → metamorfosi, metafísica

    oro- (muntanya) → orografia, orogènesi

    peri- (al volant) → perímetre, periple

    pòtam- (riu) → Mesopotàmia, hipopòtam

    pragma- (acció) → pragmatisme, pragmàtica

    rino- (nas) → rinoceront, otorrino

    sema- (signe) → semàfor, semàntica

    talasso- (mar) → talassoteràpia, recordeu aquell programa de Canal 33 que es deia “Thalassa”?

    tanato- (mort) → tanatori, tanatologia

    taqui- (ràpid) → taquicàrdia, taquigrafia

    xeno- (estranger) → xenofòbia, xenofília

     

    Com veieu, a banda de la democràcia i de la irrupció de l’alternativa política, Grècia ens ha donat un munt de paraules que són, també, paraules catalanes.

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog