*A voltes amb la llengua / a vueltas con la lengua
El sant tornem-hi que la llengua catalana sigui la vehicular (caldria veure si és ben bé així) en l’ensenyament a Catalunya segons la LEC (Llei d’Educació de Catalunya, 2009) i això vulneri els drets dels infants que parlen altres llengües (més ben dit, la llengua espanyola) és un tòpic constantment brandat des del govern de Madrid i el poder judicial. En castellà diríem allò de “qué cansino”. En català podríem dir que aquesta cançó de l’enfadós ja passa de taca d’oli (i altres expressions més col·loquials que segur que us vénen al cap).
El sistema d’immersió aplicat a Catalunya permet que nens amb llengües diferents a la parlada per la comunitat lingüística receptora facin l’ensenyament obligatori (i també el de 0 a 3 anys) en aquesta llengua per tal que l’aprenguin des de ben petits. Val a dir que la majoria dels nanos de molts municipis de l’àrea metropolitana només senten el català a l’escola, ja que la presència d’aquesta llengua en determinats grups de població i sectors d’activitat és mínima. Per tant, el sistema d’immersió és completament indispensable si creiem en la igualtat d’oportunitats i si volem formar una única comunitat de catalans. Aquest sistema, que qualsevol pare voldria si es practiqués en anglès, s’ha demostrat útil entre la canalla nouvinguda i ha afavorit la integració d’aquest nanos i la seva promoció; a més de garantir el futur del català!
Avui, potser perquè n’estem fins al capdamunt, no ens ha sortit un Rubricatus lèxic ni sintàctic. La llengua catalana no té el mateix nivell de coneixement i ús que el castellà en molts àmbits, encara que està reconeguda com a llengua pròpia de Catalunya, juntament amb l’aranès. Si volem revertir la situació d’inferioritat, calen polítiques clares de promoció i foment, especialment en els mitjans i l’ensenyament. Tot el nostre suport, doncs, a la immersió lingüística a Catalunya.
Quant al títol, és fruit d’una traducció automàtica d’aquestes que tant sovintegen en els mitjans de comunicació catalans. Per què pensar en català directament si sempre podem traduir del castellà? Un partit polític que no disposava del programa en català s’excusava dient que encara no els havien portat la versió catalana, que s’havia endarrerit; així doncs, bilingüisme és saber pensar dues vegades o és pensar en una llengua i, si cal, ja ens ho farem traduir?
