Metamorfosi
Reprenem el tema de la substitució pronominal. En una entrada anterior ja havíem parlat de l’objecte indirecte (OI) li, el plural del qual és els. Un altre cas que genera confusions és la “metamorfosi” de li en hi.
Cal començar per recordar que la pronúncia [li] pot remetre a més d’un pronom, cosa que hem de tenir en compte a l’hora d’escriure. I és que la combinació de dos pronoms (un li d’objecte indirecte i un el, la o ho d’objecte directe, OD) dóna com a resultat l’hi, que sona igual que un únic pronom li.
Hi ha dos pronoms, doncs, en aquest exemple:
L’hi donaré: donaré l’informe (OD) al teu germà (OI). En aquests casos, la combinació pronominal és la següent: el + li = l’hi (on li es converteix en hi).
I en un registre col·loquial, estenem l’ús d’aquesta combinació l’hi en substituir un objecte directe femení (a) o neutre (b):
a) L’hi donaré: la memòria (OD femení) al teu germà (OI), que en un registre formal escrit seria la hi donaré (la + li > la hi).
b) L’hi donaré: allò que em va demanar (OD neutre) al teu germà (OI), que en un registre formal escrit seria li ho donaré (ho + li > li ho).
Encara trobem una altra combinació pronominal que dóna com a resultat l’hi: Deixaré aquest informe (OD) al calaix (CC de lloc): l’hi deixaré.
S’ha de fer notar que també es produeix confusió entre li/hi, a l’hora de substituir el complement en casos com ara aquests:
a) Afegeixo sal a l’arròs: *li afegeixo sal és incorrecte (s’ha de dir hi afegeixo sal).
b) A la memòria *li posarem una etiqueta (s’ha de dir hi posarem una etiqueta).
c) Cal parar atenció al dia fixat: Cal *parar-li atenció (s’ha de dir cal parar-hi atenció).
Veiem que quan l’objecte indirecte designa un objecte o cosa inanimada se sol pronominalitzar amb hi.
