Tot fent cua
Mentre és una conjunció temporal que enllaça una oració principal amb una de subordinada. L’oració subordinada és la introduïda per la conjunció i les dues accions són simultànies. Mentre vol dir durant en el temps en el qual. Per exemple: Mentre tu fas cua a la parada del peix, jo la faig a la de llegums cuits (o també, jo faig cua a la parada de llegums cuits, mentre tu en fas a la del peix).
Mentre també té un valor condicional, amb el sentit de posat el cas que, suposant que: Mentre hi hagi tanta gent, haurem de fer cua.
La forma *mentres és incorrecta.
Però fixem-nos que també podem dir: Jo faig cua a la parada de llegums cuits i, mentrestant, tu vés a la del peix. En aquest cas no hi ha cap oració que depengui de l’altra. L’adverbi mentrestant sempre funciona sol i en relació amb una acció paral·lela i ja enunciada: Vés fent cua a la parada del peix; mentrestant, jo vaig als llegums.
Per acabar, mentre que és una conjunció adversativa i indica oposició entre dues oracions. Jo faig cua mentre que tu estàs badant! Cal assegurar-se que realment hi ha una idea de contrast i no simplement de coordinació entre dues idees, com seria en la frase en què tots dos fem el mateix: cua. Un altre exemple ben clar: El govern diu que la despesa familiar pujarà aquest Nadal mentre que els sindicats diuen que les famílies no arribaran a Cap d’Any.
I mentrestant? Doncs mentre fem cua podem xerrar amb el del davant i el del darrere, fer balanç de l’any que s’acaba, pensar en els dies de vacances que farem…
