Torna-la a tocar, Sam
Avui volíem fer un apunt sobre una qüestió que ens han plantejat a propòsit del missatge que apareix a la pantalla d’un caixer automàtic, referit al número secret:
Sisplau, torna’l a escriure
Ja ho diuen bé, això? No seria millor: Si us plau, torna a escriure’l?
Primerament, la contracció sisplau, acceptada per molts lingüistes respon al fet que molts parlants ja no són conscients que la forma normativa si us plau, busca plaure un vós. De fet, s’utilitza per a totes les persones gramaticals (tot i que també seria correcte un: si et plau, si li plau, si els plau…). En un registre formal és millor mantenir la forma separada; la forma lexicalitzada, més pròpia de contextos informal, ara com ara, no és acceptada per la normativa, tot i que la utilitzin alguns diaris o TV3.
En segon lloc, quant a la situació del pronom feble respecte al verb, la gramàtica ens diu que el pronom feble ha d’anar al més acostat possible al verb de què depèn; és a dir, si fa d’objecte directe, ha d’anar precedint o seguint el verb transitiu, el qual però pot formar part d’una perífrasi o ser ell mateix complement de l’altre verb. Aquests dos verb formen una unitat i no és possible posar el pronom feble enmig, sinó que ha d’anar o bé davant del primer o bé darrere del segon:
l’ha d’escriure/ha d’escriure’l (el número secret)
ho anàvem a fer quan…/anàvem a fer-ho quan… (escriure el número secret)
no en vull veure cap/no vull veure’n cap (cap càrrec)
Ara bé, què passa en el nostre cas? Torna’l a escriure és una forma d’imperatiu (el caixer ens ordena!), mode en què els pronoms només poden anar darrere del verb: obre la porta/obre-la, torna a tocar la cançó/torna-la a tocar. Per això trobem el pronom feble enmig dels dos verbs.
Salut!
