Firar-se (novament)
Ara li toca a les rebaixes. Es diu que les botigues abaixen preus (verb transitiu) o que els preus baixen (verb intransitiu), que hi ha autèntiques gangues. No us deixeu ensarronar, però, ningú no dóna garsa per perdiu (gato por liebre, en castellà).
També podem dir que les botigues rebaixen, fan rebaixes o abarateixen els preus. Hi ha productes que estan en oferta (no pas que *s’oferten); per exemple quan se n’ofereixen 2 x 1. Als aparadors hi trobarem rètols cridaners, com ara: Tot fins a un 70% rebaixat, fins al 31 de gener! Els productes, però, no han de ser a posta per a rebaixar, sinó que han de ser que estaven a la venda durant el Nadal: que no ens aixequin la camisa.
La roba va ampla, baldera o massa folgada o, contràriament, estreny: en cap cas *apreta. També pot tibar si no ens hi podem moure amb comoditat, com ara una americana justa de les espatlles. Normalment es disposa en lleixes o prestatges i els clients trien i remenen en un autèntic garbuig abans no fan un cop de cap. Després de tot això tan divertit, encara ens falten les llargues cues als emprovadors o al taulell (mostrador, en castellà). I ja ho tenim, una autèntica bicoca! (*txollo)
Per acabar, repassem com s’anomenen algunes peces de roba: leotards, malles (leggins, en anglès), bermudes o pantalons curts (shorts), xandalls, bòxers (calçotets amb camal) o eslips (sense camal), dessuadores, tops, sabates de taló…
I, sobretot, anem a comprar i no pas *anem de compres!
