Entrades amb l'etiqueta ‘subjuntiu’

  • Per començar dir… que això és incorrecte!

    imperatiubo

    Continuem amb algunes observacions sobre les formes verbals i els seus usos. Avui parlarem de l’infinitiu.

    L’infinitiu és una forma verbal no personal (no conjugada) que ens serveix, principalment, per formar alguns temps verbals (vaig anar), perífrasis (has de venir, deuria ser) i que pot fer de subjecte (voler és poder), de complement directe (vull votar) i de marcador temporal (en /a l’arribar el cap de setmana, tothom surt de festa), entre d’altres complements.

    Ara bé, l’infinitiu és incorrecte  quan l’usem per recapitular, a començament de frase. Per exemple, per acabar l’explicació: remarcar, a més, que les despeses s’han cobert amb fons propis, en lloc de dir, remarquem/cal remarcar/volem remarcar/s’ha de remarcar… És a dir, per arrodonir i tancar l’exposició, cal construir la frase conjugant el verb en el temps que correspongui o bé fer dependre l’infinitiu d’un verb conjugat.

    També és incorrecte utilitzar l’infinitiu per donar instruccions i ordres o per fer recomanacions. Aquest valor s’expressa generalment amb el verb corresponent conjugat en imperatiu (segona persona del plural). Els textos directius, doncs, com ara les receptes de cuina, són exemples magnífics d’utilització de l’imperatiu, no pas de l’infinitiu: agafeu una paella, tireu-hi oli i tapeu-la.

    Les ordres són molt habituals en la senyalització, per exemple quan hi ha obres a la via pública: respecteu els senyals; seguiu a la dreta. També en els equipaments públics: tanqueu la porta en sortir; estireu /empenyeu (a la porta de vidre d’accés); dutxeu-vos abans d’entrar a la piscina (en un gimnàs), en lloc dels usos incorrectes en infinitiu *respectar els senyals; *tancar,* estirar/*empènyer, etc. En alguns casos, però, podem utilitzar l’imperatiu precedit de la preposició a: A dormir, canalla!

    Recordeu que quan la frase és negativa, és a dir, quan en lloc de recomanar alguna cosa prohibim fer-la, cal usar el mode subjuntiu: no encengueu foc al bosc, no fumeu i no pas *no encendre foc al bosc, *no enceneu foc al boscno fumar.

    En els entorns informàtics, quan el programa i l’usuari intercanvien informació també  es recomana fer servir l’imperatiu (normalment en la segona persona del singular): és a dir: adjunta (*adjuntar, attach), cerca en aquesta pàgina (*cercar en aquesta pàgina, search in this page), copia i enganxa (*copiar i enganxar, copiar y pegar, copy paste), selecciona -ho tot (*seleccionar tot, select all), etc.

    (abans d’acabar la lectura, cliqueu la imatge Català per ser feliç!)

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog