Petits i grans plaers amb Marta Morros
La lectura de La ballarina, d’Ogai Mori, ha resultat una descoberta per als assistents al Club de lectura de la biblioteca Vapor Vell de Sants. La ballarina és un petit plaer per als ulls i les mans. La sessió ha esdevingut un gran plaer gràcies a la presència de Marta Morros Serret, traductora de l’obra i gran coneixedora de literatures, llengües i costums ancestrals. Marta Morros ens va il·lustrar sobre el petit món condensat en la seixantena de pàgines de La ballarina i també ens va obrir la ment a una cultura que veiem de lluny com un traç al Pacífic. Al final, el diminut llibre de Mori va ser la gratíssima excusa per compartir amb Marta Morros els entrellats japonesos, orientals, occidentals i universals. D’aquesta sessió n’hem sortit més savis.
Els sis cursos de nivell B1 que van començar al gener per a la FAHONCAT (Federación de Asociaciones de Honduras en Catalunya) van finalitzar dissabte passat. A causa de la COVID-19 les classes s’han fet en format virtual: alumnat i el professorat es connectaven a l’hora i feien les activitats corresponent “en directe”. La col·laboració entre la FAHONCAT i el CNL de Barcelona per promoure el coneixement de la llengua i la cultura catalana entre la població nouvinguda hondurenya fa anys que dura, i al llarg d’aquest temps són centenars les persones que han seguit cursos de llengua i de coneixement de l’entorn. Els cursos s’organitzen gràcies a unes partides econòmiques extraordinàries de l’Ajuntament de Barcelona. A partir del mes de maig hi ha la previsió d’organitzar vuit cursos nous, tots en dissabte.
Els participants en el Club de lectura en català de la biblioteca Vapor Vell de Sants no es van mostrar entusiasmats però sí encuriosits, i força, per la trama, la narració i els personatges de Nou dits, de David Nel·lo. Tot el llibre supura una mena de letargia que s’encomana fins i tot als lectors. El protagonista arrossega un punt depressiu i repressiu com si ja li faltés un dit de bell començament. És la història d’una d’inacció, d’un fer sense fer a l’estil occidental que vol dir veure-les venir. El paisatge santsenc i les àries amaneixen un relat circular on el narrador empenta l’argument amb la mateixa ànsia que el protagonista. El mes que ve comentarem La ballarina, d’Ogai Mori. Comptarem amb la participació de la traductora de l’obra, Marta Morros, que ens il·luminarà sobre Mori i sobre la literatura japonesa. Una aventura oriental.
El curs de català de nivell B1 que hem ofert a les persones inscrites al SOC ha estat un èxit. L’alumnat que hi ha participat està en recerca activa de feina i amb ganes de conèixer la llengua catalana. Bona part de l’alumnat prové de països d’Amèrica del Sud i d’arreu d’Europa, i valoren el coneixement de la nostra llengua per accedir a nous llocs de treball i, també, per sentir-se a gust en el seu entorn social. Han mostrat molt interès per qüestions de la vida quotidiana i per conèixer indrets de Catalunya. El curs els ha permès de començar a desenvolupar les seves habilitats comunicatives, a nivell oral i escrit, per fer-se seva la llengua catalana. Volen continuar estudiant català perquè els ha agradat la metodologia i el fet que hi hagués tasques orals en les quals podien explicar les seves experiències personals. El curs és dinàmic i aconsegueix que les activitats proposades despertin el seu interès i la seva curiositat. Enhorabona a les persones inscrites ja que han treballat de valent!
La pega o l’avantatge d’haver comentat el llibre de Xavier Duran, L’artista en el laboratori, és que, al final de la xerrada amb l’autor, les preguntes s’havien multiplicat exponencialment. Aquest llibre divulgatiu i enciclopèdic ens descobreix com la ciència i l’art són dues cares que es complementen i que ambdues conformen el desconeixement humà. Xavier Duran ens va instruir en aquesta ciència confusa de l’art on Dalí se’ns revela com un especialista en física quàntica; Leonardo, en un expert estudiós de la cirurgia i Duchamp en un matemàtic del moviment. Art i ciència, tradicionalment antagonistes irreconciliables, són en realitat germans de sang i de pigment. El mes que ve tornarem a la novel·la de la mà de David Nel·lo. Nou dits és una història d’amor lírica, musical i polifònica, conceptes difícils de disseccionar per la física quàntica.
La sessió del Club de lectura del Vapor Vell dedicada a l’Anatomia de les distàncies curtes va resultar força interessant. Diferents caps i barrets però unanimitat en la capacitat de l’autora, Marta Orriols, per condensar en píndoles de lletres una intensitat emocional que esborrona. Els conflictes personals d’Anatomia mostren el nus dels conflictes quotidians dels humans d’ara, amb els excessos i mancances, amb les dèries i obsessions que els fan persona social i solitària. La prosa de l’Orriols és tan punyent com el fons de cada conte. Essència emocional en estat pur que no va desvirtuar gens ni mica la virtualitat de la trobada. El mes que ve comentarem L’artista en el laboratori i comptarem amb la presència virtual de l’autor, Xavier Duran.
Del 5 de desembre i fins al 5 de gener es podrà participar en el concurs “Si l’encertes, l’endevines” organitzat pel CNL de Barcelona, aquesta vegada en format virtual. El concurs es farà amb Genially i consisteix a endevinar les frases fetes que s’amaguen darrere d’unes imatges que es trobaran fent un itinerari virtual per cadascun dels eixos sobre un mapa de Barcelona. Ja és la cinquena edició del concurs, que s’ha estès per tota la ciutat. A Sants-Montjuïc i les Corts comptem amb les col·laboracions de l’
La sessió dedicada a les cròniques de la veritat oculta de Calders va resultar un conte de misteri. El Club, que inicialment havia de ser presencial, es va reconvertit en virtual atesa la situació sanitària. A l’hora de la veritat, la connexió va ser accidentada tot i que es va poder recuperar amb uns minuts de retard. Paradoxalment, aquesta incidència va facilitar que la trobada en línia prengués un to fantasmagòric propi dels relats calderians. Els ecos, les imatges congelades, els efectes psicofònics i les cares d’estupor van acompanyar una sessió en què vam poder desgranar símbols i entrellats dels contes del mestre dels contes. El mes que ve comentarem Un esbós del passat, de Virginia Woolf, amb la incertesa de saber si ens reunirem físicament o psíquicament. El llibre de Woolf, si més no, ens transportarà als fantasmes de Dalloway.
