Sessió lingüística a Viu el Teatre

“Brussel·les. Amb il·lusió”: la rebelió del #DiaDelPuntVolat
Aquest és un dels centenars de piulets que avui han inundat Twitter, per commemorar el segon Dia del Punt Volat, amb l’etiqueta #DiaDelPuntVolat. La celebració d’aquesta diada, estrenada l’any passat, ha esdevingut una mena d’homenatge a l’ortografia, als mots i, en definitiva, a la llengua catalana.
La iniciativa d’aquesta commemoració és d’un grup que l’any passat es va presentar en el bloc Dia del Punt Volat i que convida a celebrar aquest dia a les xarxes socials cada 24 de gener. Ells mateixos expliquen d’on prové la idea: ‘El Dia del Punt Volat està inspirat en el “Word Nerd Day” anglosaxó i en la tradició que tenen els americans de muntar dies commemoratius amb qualsevol excusa.’
Per què avui?
La data triada per a aquesta celebració té una explicació. Tal dia com avui, dia 24 de gener, de l’any 1913 l’Institut d’Estudis Catalans va promulgar les Normes ortogràfiques del català modern, un conjunt de vint-i-quatre regles que servien per a modernitzar, depurar i unificar l’ortografia catalana. La comissió encarregada d’establir aquestes normes era composta per Antoni Maria Alcover, Josep Carner, Frederic Clascar, Pompeu Fabra, Lluís Segalà, Jaume Massó, Miquel dels Sants Oliver, Antoni Rubió i Lluch, Pere Coromines i Eugeni d’Ors, a partir d’un qüestionari de Fabra.
Les normes es divulgaren ràpidament, tant a la premsa com a l’ensenyament, i la immensa majoria dels escriptors les adoptaren a ulls clucs. El president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, va fer una crida perquè tothom les seguís amb unitat i disciplina, de manera que l’administració també les incorporà en els texts. Aquesta actuació va ser clau per a l’èxit no tan sols de les Normes sinó de la unitat i la recuperació de la llengua.
(Extret de Vilaweb, 25 de gener de 2018)
En el Ple de l’IEC tingut el 24 d’octubre de 2016 es va aprovar la nova Ortografia catalana. A partir de la presentació al Ple, s’obre un període de comentaris per part dels membres de l’Institut. L’aplicació, un cop el Ple de l’IEC l’hagi ratificat, es farà al llarg d’un període de cinc anys. La comercialització de la nova Ortografia serà a principis de 2017.
Entre les raons fonamentals per a elaborar una nova Ortografia, hi ha la dispersió de materials que formen la normativa vigent. D’aquesta manera, s’han aplegat en un sol tractat l’ortografia fundacional, les rectificacions que va fer-hi el mateix Fabra, els retocs introduïts després de Fabra, i la legislació ortogràfica de la Secció Filològica d’ençà del 1984.
Els canvis més significatius que es proposen en l’Ortografia de la llengua catalana els podeu veure en l’entrada de data 30 de setembre de 2016 d’aquest mateix blog.
Accés a l’Ortografia catalana aquí.
Ahir el ple de l’IEC va ratificar la Gramàtica de la llengua catalana. Es tracta de la primera gramàtica institucional de l’Institut d’Estudis Catalans i com a tal té caràcter normatiu. La Gramàtica, que arribarà a les llibreries el 23 de novembre, «és una obra de molta profunditat i fruit d’una rica participació d’experts», que «respon als canvis que la llengua, un element molt viu, ha anat experimentant al cap del temps», va declarar ahir Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica i de la Comissió de Gramàtica. Fins ara, l’obra de referència normativa havia estat la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, publicada per l’IEC el 1918.
Una nova versió de l’Ortografia
La redacció de la Gramàtica va implicar la conveniència de publicar una nova versió de l’Ortografia de la llengua catalana, sobretot en ocasió del primer centenari de les Normes ortogràfiques de l’IEC, l’any 2013. La nova Ortografia es va presentar ahir al vespre al Ple de l’IEC, i està previst que es ratifiqui en la reunió del Ple de l’Institut del pròxim 24 d’octubre, i que es comercialitzi a principis de 2017. A partir d’aquesta presentació, s’obre un període de comentaris per part dels membres de l’Institut. L’aplicació, un cop es ratifiqui pel Ple de l’IEC, es farà al llarg d’un període de cinc anys.
Els canvis més significatius que es proposen en l’Ortografia de la llengua catalana, són:
– Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per r. És a dir, s’escriu rr quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical: en els mots prefixats amb a-privatiu i cor- (arítmia esdevé arrítmia; coresponsable passa a ser corresponsable); en els mots eradicar (erradicar) i erumpent(errumpent); i en els compostos amb els radicals grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)-, rodo-, -rràfia, -rrexi i –rrinc (per exemple, cefaloraquidi esdevé cefalorraquidi, iotorinolaringòleg, otorrinolaringòleg).
– Ús del guionet en alguns mots compostos prefixats. S’escriu un guionet entre el prefix i un sintagma (exdirectora generalpassa a ser ex-directora general); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (art no figuratiu –>art no-figuratiu); s’escriuen aglutinats i sense guionet un sensepapers, a matadegolla i clocpiu, i aglutinats i amb guionetdéu-n’hi-do i déu-n’hi-doret.
– Compostos amb el segon formant començat per s seguida de consonant i sense e epentètica. En compostos i prefixats cultes com arterioesclerosi, cardioespasme o electroestàtic; però s’escriu microscòpic, termòstat, atmosfera…
– Accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs de la primera conjugació. Les dels verbs acabats en –enar i –esar amb tenen accent greu (è), com anomèn, esmèn, o remèn; les dels verbs acabats en –essar amb accent agut (é), com confés, exprés, oingrés; i les dels verbs acabats en –osar i –ossar amb accent greu (ò), com dispòs, impòs, destròs.
– Reducció de la llista de mots amb accent diacrític. S’escriu accent diacrític únicament en catorze mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriu sense accent diacrític els compostos i derivats, com adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.
– Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en –al, com fluidal, laical, helicoidal o trapezoidal.
A banda d’aquests canvis, s’han incorporat entrades noves comaiatol·là, blog o cànnabis, i s’han modificat gràficament mots com nietzschià, que esdevé nietzscheà, o sèquia que passa a ser séquia. També s’han resolt alguns dubtes en relació amb antropònims i topònims (Dèbora, Raül, Rubèn; el Figueró, Montgrony, Binibèquer) i en relació amb alguns neologismes i manlleus freqüents de grafia vacil·lant que encara no recull elDIEC. És el cas de lèxic patrimonial com cotó-en-pèl omenysestimar; manlleus com fitnes, gòspel, gruyère, off the record; i compostos i derivats com antisistema, contrarellotge isensesostre.
El proper dijous, 17 de desembre, a les 10.30, farem una nova sessió de recursos lingüístics en línia. Ens centrarem especialment en el portal “Optimot” i altres pàgines que ens serviran per resoldre preguntes i dubtes lingüístics.
Aquesta sessió és gratuïta i oberta a tothom i es farà a la sala infantil del Vapor Vell. Les persones interessades s’han d’inscriure a la biblioteca (tel. 934 09 72 31). Es recomana a les persones que hi assisteixin que portin ordinador portàtil.
La delegació de Sants-Montjuïc ha organitzat un Taller sobre la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya per al personal administratiu de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
En aquest taller, eminentment pràctic, s’han presentat els antecedents, objectius, continguts i estructura de la Guia que pretén ser una eina per ajudar a redactar els documents administratius lliures d’usos discriminatoris, entre els quals hi ha els usos sexistes i androcèntrics de la llengua.
El virus de l’Ebola és el causant de la malaltia anomenada febre hemorràgica de l’Ebola o, simplement, malaltia de l’Ebola.
El nom Ebola, que forma part d’aquestes denominacions, prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en alguns pobles situats a la riba d’aquest riu on es va identificar el virus. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada ebola, tant per a referir-se al virus com a la malaltia: en aquests casos és preferible escriure-la amb minúscula inicial.
En relació amb la pronúncia de Ebola, si bé es poden trobar arguments favorables tant a la pronúncia plana com a l’esdrúixola, es recomana la forma plana (amb accent sobre la síl·laba -bo-), perquè és la més acostada a la pronúncia en les llengües africanes d’origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des dels primers textos en què es documenta. La pronúncia de les vocals àtones (la e- inicial i la -a final) és vacil·lant, tal com passa sovint en neologismes manllevats o en determinats mots cultes (libido, òpera, karate, divertimento…), i pot anar des del manteniment de la pronúncia tensa fins a l’adaptació total, amb reducció vocàlica en els dialectes que la fan, seguint el patró habitual d’integració en la llengua. És a dir, que es pot considerar normal que aquestes vocals es pronunciïn com si fossin en una síl·laba tònica, i també que es pronunciïn com a vocals neutres (en els dialectes en què es fan vocals neutres).
Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes, amb la definició precisa i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm.