Entrades amb l'etiqueta ‘assessorament’

  • Sessió lingüística a Viu el Teatre

     
    El servei d’assessorament ha impartit una sessió de revisió de textos al personal de Viu el Teatre, entitat de Sants-Montjuïc que impulsa projectes artístics i activitats lúdiques per a infants, des de serveis educatius a programacions d’espectacles. La sessió s’ha dedicat a revisar els errors més freqüents en la redacció de les programacions teatrals i posar en comú qüestions bàsiques de gramàtica i d’estil de la documentació de l’entitat. Durant la sessió s’han comentat els errors més freqüents detectats en les publicacions i s’ha presentat un material elaborat per la professora Mercè Gómez Ubiergo. Així, doncs, s’ha pogut impartir una sessió especialment ajustada a les necessitats concretes de l’entitat. Aquesta activitat té l’objectiu d’impulsar decididament l’autosuficiència lingüística de Viu el Teatre i de les seves comunicacions, que tenen un gran impacte en el públic infantil i juvenil de la ciutat.

    Article complet

  • #DiaDelPuntVolat

    “Brussel·les. Amb il·lusió”: la rebelió del #DiaDelPuntVolat

    Aquest és un dels centenars de piulets que avui han inundat Twitter, per commemorar el segon Dia del Punt Volat, amb l’etiqueta #DiaDelPuntVolat. La celebració d’aquesta diada, estrenada l’any passat, ha esdevingut una mena d’homenatge a l’ortografia, als mots i, en definitiva, a la llengua catalana.

    La iniciativa d’aquesta commemoració és d’un grup que l’any passat es va presentar en el bloc Dia del Punt Volat i que convida a celebrar aquest dia a les xarxes socials cada 24 de gener. Ells mateixos expliquen d’on prové la idea: ‘El Dia del Punt Volat està inspirat en el “Word Nerd Day” anglosaxó i en la tradició que tenen els americans de muntar dies commemoratius amb qualsevol excusa.’

    Per què avui?
    La data triada per a aquesta celebració té una explicació. Tal dia com avui, dia 24 de gener, de l’any 1913 l’Institut d’Estudis Catalans va promulgar les Normes ortogràfiques del català modern, un conjunt de vint-i-quatre regles que servien per a modernitzar, depurar i unificar l’ortografia catalana. La comissió encarregada d’establir aquestes normes era composta per Antoni Maria Alcover, Josep Carner, Frederic Clascar, Pompeu Fabra, Lluís Segalà, Jaume Massó, Miquel dels Sants Oliver, Antoni Rubió i Lluch, Pere Coromines i Eugeni d’Ors, a partir d’un qüestionari de Fabra.

    Les normes es divulgaren ràpidament, tant a la premsa com a l’ensenyament, i la immensa majoria dels escriptors les adoptaren a ulls clucs. El president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, va fer una crida perquè tothom les seguís amb unitat i disciplina, de manera que l’administració també les incorporà en els texts. Aquesta actuació va ser clau per a l’èxit no tan sols de les Normes sinó de la unitat i la recuperació de la llengua.

    (Extret de Vilaweb, 25 de gener de 2018)

    Article complet

  • Ortografia catalana de l’IEC

    En el Ple de l’IEC tingut el 24 d’octubre de 2016 es va aprovar la nova Ortografia catalana. A partir de la presentació al Ple, s’obre un període de comentaris per part dels membres de l’Institut. L’aplicació, un cop el Ple de l’IEC l’hagi ratificat, es farà al llarg d’un període de cinc anys. La comercialització de la nova Ortografia serà a principis de 2017.

    Entre les raons fonamentals per a elaborar una nova Ortografia, hi ha la dispersió de materials que formen la normativa vigent. D’aquesta manera, s’han aplegat en un sol tractat l’ortografia fundacional, les rectificacions que va fer-hi el mateix Fabra, els retocs introduïts després de Fabra, i la legislació ortogràfica de la Secció Filològica d’ençà del 1984.

    Els canvis més significatius que es proposen en l’Ortografia de la llengua catalana els podeu veure en l’entrada de data 30 de setembre de 2016 d’aquest mateix blog.

    Accés a l’Ortografia catalana aquí.

    ortografia-catalana

     

     

     

     

     

    iecapaisat

    Article complet

  • Aprovada la “Gramàtica de la Llengua catalana”

    Ahir el ple de l’IEC va ratificar la Gramàtica de la llengua catalana. Es tracta de la primera gramàtica institucional de l’Institut d’Estudis Catalans i com a tal té caràcter normatiu. La Gramàtica, que arribarà a les llibreries el 23 de novembre, «és una obra de molta profunditat i fruit d’una rica participació d’experts», que «respon als canvis que la llengua, un element molt viu, ha anat experimentant al cap del temps», va declarar ahir Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica i de la Comissió de Gramàtica. Fins ara, l’obra de referència normativa havia estat la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, publicada per l’IEC el 1918.

    Una nova versió de l’Ortografia

    La redacció de la Gramàtica va implicar la conveniència de publicar una nova versió de l’Ortografia de la llengua catalana, sobretot en ocasió del primer centenari de les Normes ortogràfiques de l’IEC, l’any 2013. La nova Ortografia es va presentar ahir al vespre al Ple de l’IEC, i està previst que es ratifiqui en la reunió del Ple de l’Institut del pròxim 24 d’octubre, i que es comercialitzi a principis de 2017. A partir d’aquesta presentació, s’obre un període de comentaris per part dels membres de l’Institut. L’aplicació, un cop es ratifiqui pel Ple de l’IEC, es farà al llarg d’un període de cinc anys.

    Els canvis més significatius que es proposen en l’Ortografia de la llengua catalana, són:

    Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per r. És a dir, s’escriu rr quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical: en els mots prefixats amb a-privatiu i cor- (arítmia esdevé arrítmia; coresponsable passa a ser corresponsable); en els mots eradicar (erradicar) i erumpent(errumpent); i en els compostos amb els radicals grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)-, rodo-, -rràfia, -rrexi i –rrinc (per exemple, cefaloraquidi esdevé cefalorraquidi, iotorinolaringòleg, otorrinolaringòleg).

    Ús del guionet en alguns mots compostos prefixats. S’escriu un guionet entre el prefix i un sintagma (exdirectora generalpassa a ser ex-directora general); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (art no figuratiu –>art no-figuratiu); s’escriuen aglutinats i sense guionet un sensepapers, a matadegolla i clocpiu, i aglutinats i amb guionetdéu-n’hi-do i déu-n’hi-doret.

    Compostos amb el segon formant començat per s seguida de consonant i sense e epentètica. En compostos i prefixats cultes com arterioesclerosi, cardioespasme o electroestàtic; però s’escriu microscòpic, termòstat, atmosfera

    Accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs de la primera conjugació. Les dels verbs acabats en –enar i –esar amb tenen accent greu (è), com anomèn, esmèn, o remèn; les dels verbs acabats en –essar amb accent agut (é), com confés, exprés, oingrés; i les dels verbs acabats en –osar i –ossar amb accent greu (ò), com dispòs, impòs, destròs.

    Reducció de la llista de mots amb accent diacrític. S’escriu accent diacrític únicament en catorze mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriu sense accent diacrític els compostos i derivats, com adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.

    Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en –al, com fluidal, laical, helicoidal o trapezoidal.

    A banda d’aquests canvis, s’han incorporat entrades noves comaiatol·là, blog o cànnabis, i s’han modificat gràficament mots com nietzschià, que esdevé nietzscheà, o sèquia que passa a ser séquia. També s’han resolt alguns dubtes en relació amb antropònims i topònims (Dèbora, Raül, Rubèn; el Figueró, Montgrony, Binibèquer) i en relació amb alguns neologismes i manlleus freqüents de grafia vacil·lant que encara no recull elDIEC. És el cas de lèxic patrimonial com cotó-en-pèl omenysestimar; manlleus com fitnes, gòspel, gruyère, off the record; i compostos i derivats com antisistema, contrarellotge isensesostre.

    iecapaisat

    Article complet

  • Sessió de recursos lingüístics a la biblioteca Vapor Vell

    El proper dijous, 17 de desembre, a les 10.30, farem una nova sessió de recursos lingüístics en línia. Ens centrarem especialment en el portal “Optimot” i altres pàgines que ens serviran per resoldre preguntes i dubtes lingüístics.

    Aquesta sessió és gratuïta i oberta a tothom i es farà a la sala infantil del Vapor Vell. Les persones interessades s’han d’inscriure a la biblioteca (tel. 934 09 72 31). Es recomana a les persones que hi assisteixin que portin ordinador portàtil.

    biblioteca

    Cartell

    Publicitat sessió

    Biblioteca Vapor Vell

     

     

     

    Article complet

  • Taller sobre la Guia d’usos no sexistes de la llengua

    La delegació de Sants-Montjuïc ha organitzat un Taller sobre la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya per al personal administratiu de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

    En aquest taller, eminentment pràctic, s’han presentat els antecedents, objectius, continguts i estructura de la Guia que pretén ser una eina per ajudar a redactar els documents administratius lliures d’usos discriminatoris, entre els quals hi ha els usos sexistes i androcèntrics de la llengua.

     Guia usos no sexistes

    Article complet

  • El virus de l’Ebola

    El virus de l’Ebola és el causant de la malaltia anomenada febre hemorràgica de l’Ebola o, simplement, malaltia de l’Ebola.

    El nom Ebola, que forma part d’aquestes denominacions, prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en alguns pobles situats a la riba d’aquest riu on es va identificar el virus. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada ebola, tant per a referir-se al virus com a la malaltia: en aquests casos és preferible escriure-la amb minúscula inicial.

    En relació amb la pronúncia de Ebola, si bé es poden trobar arguments favorables tant a la pronúncia plana com a l’esdrúixola, es recomana la forma plana (amb accent sobre la síl·laba -bo-), perquè és la més acostada a la pronúncia en les llengües africanes d’origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des dels primers textos en què es documenta. La pronúncia de les vocals àtones (la e- inicial i la -a final) és vacil·lant, tal com passa sovint en neologismes manllevats o en determinats mots cultes (libido, òpera, karate, divertimento…), i pot anar des del manteniment de la pronúncia tensa fins a l’adaptació total, amb reducció vocàlica en els dialectes que la fan, seguint el patró habitual d’integració en la llengua. És a dir, que es pot considerar normal que aquestes vocals es pronunciïn com si fossin en una síl·laba tònica, i també que es pronunciïn com a vocals neutres (en els dialectes en què es fan vocals neutres).

    Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes, amb la definició precisa i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm.

    ebola

    Article complet

Delegació de Sants-Montjuïc

C. Guitard, 17 – 08014 Barcelona
Tel. 934 912 797 – sants@cpnl.cat –

Horari matí: de dilluns a divendres, de 9 a 13.30 h
Horari tarda: dilluns, de 16 a 20 h

Tancat dilluns a la tarda del 15 de juny al 15 de setembre


Delegació de les Corts

C. Doctor Ibáñez, 38 – 08014 Barcelona
Tel. 934 119 605 – lescorts@cpnl.cat –

Horari matí: dimarts, de 9 a 13.30 h
Horari tarda: dilluns, de 16 a 20 h

Tancat dilluns a la tarda del 15 de juny al 15 de setembre

Del 24 de juliol a l’11 de setembre, tancat.


Música









Entrades recents


Arxius


Etiquetes


Xarxes socials


Formap


Eixos comercials de Sants-Montjuïc


Guia de centres educatius



visites


Arxius