Can Catà

Dins del Parc de Collserola, pertanyent al municipi de Cerdanyola, a uns tres quilòmetres del nucli d’aquesta població vallesana, hi ha Can Catà, una bonica masia.
Trets principals
Aquest mas és d’estil neobarroc i va ser construït a finals del segle XIX pels arquitectes Puig i Cadafalch i Bassegoda. Durant aquests anys s’han fet diferents reformes i el més destacat és el seu preciós jardí romántic, un lloc on s’hi respira pau i tranquil·litat. Aquest jardí el va dissenyar l’any 1914 Francesc de Paula Nebot, l’arquitecte del cine Colisseu. Hi ha una magnífica col·lecció d’arbustos i d’arbres i una singular gruta construïda amb pedra extreta de la veïna població de Montcada.


Can Catà



La finca fa cent hectàreas. Dins d’aquest terrenys hi destaca l’ermita de Sant Iscle de les Feixes, del segle XI, que Leopoldo Gil Nebot, actual propietari de Can Catà, va fer restaurar. El nom de “les feixes” ens recorda la importància que les activitats agrícoles van tenir en aquest indret durant centenars d’anys.
La seva història



El juliol de 1936 va ser saquejada per membres de la CNT-FAI de Cerdanyola, van endur-se les armes de caça, els quadres, els mobles, les ceràmiques i les escultures. Entre 1936 i 1939 va ser requisada per la Generalitat i convertida en una presó.



Ana Muñoz

Cornisa Cantàbrica. Arribem a Galícia!!

Una vegada en Vigo, agafarem el ferri per anar a les illes Cies. Aquesta illa és un àrea natural d’interès paisatgístic pel seu ecosistema, la flora i la fauna.
Les seves platges cristalines i amb aigües tranquil·les fa possible fer busseig.
Aprofitarem el matí per fer senderisme per l’illa, hi ha quatre rutes, però nomès farem una de les rutes que serà la  ruta del monte Faro, que té una distancia de set kilòmetres, trigarem en arribar-hi un hora més o menys.  Durant la pujada ens trobarem amb una espessa arbreda que deixa entreveure, al sud, la bella illa de Sant Martino.
També ens trobarem amb un observatori d’aus, des d’on podrem observar miles de gavines, corb marins i altres animals, a més de gaudir de les vistes de les platges.

Una vegada que hem arribat al far, farem fotos, i començarem la baixada. Dinarem al restaurant de l’illa, i havent dinat, el que vulgui podrà fer  busseig i gaudir de la experiencia de banyar-se en aigües transparents on conviuen més de cen especies marines. Al vespre tornarem a l’hotel que es troba a Vigo.
L’ultim dia, com que ja hem passejat gaire, aprofitarem el dia per recorre la ciutat, fer compres i preparar la tornada fins a Barcelona.

Rosana Buden

Camí de Sant Jaume – Aturada a Burgos

Hola companys,
Sóc la Begoña i us parlaré de la ciutat de Burgos, que és una ciutat que val molt la pena visitar, res a envejar a moltes ciutats europees amb molt més nom. Té estàtues com el gran Cid Campeador i una catedral d’estil gòtic que és impressionant, també els carrers del casc antic amb una atmosfera medieval i nombroses referències a la història d’Espanya, aquests carrers que tenen aquell ”nosequè” que algunes ciutats tenen. 
Hi ha molts monuments que cal visitar: la Catedral, com he dit abans, el Monestir de les Vagues que compta amb una sala capitular gòtica i un fantàstic claustre romànic,és un dels més importants monuments d’Espanya, la Casa del Cordón, que és el millor exponent de l’arquitectura civil de Burgos, i que llueix una originalíssima portada amb un cordó esculpit en pedra, motiu que li ha donat el nom que té.
Burgos té moltes esglésies, totes elles d’estil gòtic  i una muralla que encercla la ciutat. La porta de Santa Maria és una de les portes de la muralla inicialamb una torre àrab al seu costat, la Torre de Santa Maria.
Mentre fem les visites ens aturarem a tastar les especialitats burgaleses, com el formatge de Burgos, be rostit ,trinxat de porc, botifarra, mongetes vermelles (ibeas), l’olla podrida,…
No deixarem de tastar el peix com el bacallà a la burgalesa ,el congre a l’Arandina i més que ens mostrarà l’autèntica cuina castellana.
Si hi voleu passar la nit us recomano l’Hotel Cordón,  que està situat al cor de l’antiga ciutat de Burgos en un carrer tranquil i molt pintoresc.

Begoña Fernández

Masia de Can Coll

És una de les masies més grans de Cerdanyola i és on es troba el Centre Ambiental del Parc de Collserola.
Quan va ser construïda no era tan gran,  però amb el pas del temps van fer més dependències al voltant d’un pati interior.
La principal activitat que s’hi va desenvolupar va ser el conreu de la vinya i la producció de vi. Per l’emplaçament, aquesta masia té una magnífica panoràmica, es pot veure tot el Vallès, des de Sant Cugat, Montserrat, Sant Llorenç, el Montseny i fins el Besòs.
Molt a prop es va localitzar una necròpolis de l’edat de bronze formada per tres enterraments individuals en fosa.
Actualment és propietat de la Corporació Metropolitana de Barcelona.

Eloísa Medina

El camí de Sant Jaume

 Som una grup de cinc amics que hem decidir fer el camí de Sant Jaume, en cotxe. Per fer-lo disposem d’una setmana, per recórrer els gairebé 800 km. Aquest camí creua, en territori espanyol, quatre comunitats autònomes i set províncies: Navarra, La Rioja, Castella i Lleó (Burgos, Palència, Lleó) i Galícia (Lugo, La Corunya).
El camí Francès és el més conegut i s’inicia a Roncesvalles. A partir d’aquí el camí està envoltat d’una esplèndida vegetació i passa per petits pobles ramaders que han sabut conservar la seva essència amb el pas dels segles.
Després visitarem Larrasoaña, i seguirem en baixada els curs del riu Arga, a través de frondosos boscos de faig i pi. És un dels trams més bonics de tot el camí Francès.
Les visites més recomanades són:
– El pont de Puente la Reina/ Gares. Amb sis arcs, va ser construït per Doña Mayor, esposa del rei Sancho III, per facilitar el pas als pelegrins.
– La col·legiata de Roncesvalles. Acull la talla escultòrica de Nostre Senyora de Roncesvalles.
– La catedral de Logroño

Aplec de Sant Iscle

El diumenge 21 de novembre es celebra l’Aplec de Sant Iscle a l’ermita de Sant Iscle de les Feixes situada dins la serra de Collserola.
Es tracta d’una trobada on la gent porta el menjar i tothom dina a l’aire lliure a un camp on es poden fer barbacoes. També hi ha una missa al voltant de les 12 del migdia. En acabar la litúrgia es donen panets beneïts per a tothom. La idea de la trobada i dels pans ve de l’edat mitjana on els pagesos dins l’àrea de Collserola, que no vivien gaire a prop els uns dels altres, es reunien i compartien el dinar. Durant l’Aplec, l’ermita (església romànica) estarà oberta i es pot visitar. També es podran veure restes arqueològiques.

Arribar a Sant Iscle és molt fàcil:
Aneu a Canaletes (Cerdanyola), molt a prop del supermercat Condis, hi ha una rotonda amb vinyes i una premsa de vi, des d’allà veureu gent caminant cap a dins el parc de Collserola. Només hi ha un camí ample i és impossible perdre’s.
Des de Canaletes es triga una mitja horeta. Per a la gent gran o la gent que no pot caminar hi haurà autobusos.

A mi m’agrada anar a l’Aplec de Sant Iscle perquè es un passeig agradable per Collserola i més a més es respira l’aire medieval i ens recorda que la unió i l’amistat entre veïns ens fa sentir que no estem sols i que som més forts.

Jorge Menéndez Fontal

El Camí dels Bon Homes: comencen… pel Berguedà

Hola, companys!
Sóc la Isabel Hernández i tinc una proposta.
Un bon viatge és la “Ruta del Càtars”, l’anomenat “Camí dels Bons Homes”, que és un itinerari turístic entre el Santuari de Queralt a Berga i el castell de Montsegur (Arièja, França), que ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar el Càtars quan fugien de la Inquisició.
La ruta comprèn cinc comarques catalanes: el Solsonès, l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya.
És una mica difícil fer tota la ruta catalana d’una tirada, si no es disposa d’unes llargues vacances. Així doncs, és preferible fer-la a poc a poc, per exemple, visitar una comarca aquest proper pont de la Constitució. Jo, personalment, em decantaria per la comarca del Berguedà.
El Berguedà és l’única comarca pirenenca que pertany a la província de Barcelona. La ruta recomanada engloba quatre ciutats o pobles: Queralt, Gósol, Bagà i Bellver de Cerdanya. La 1a i la 3a pertanyen a Barcelona, la 2a i la 4a a Lleida.
La capital de la comarca és Berga. És el punt de partida cap al Santuari de Queralt i pot ser interessant visitar-la, així com el Parc Natural del Cadí (amb el Pedraforca).
A prop de Berga, es situa el santuari de Santa Maria de Queralt. Se l’ha anomenat el “balcó de Catalunya”, imagineu quines vistes!. Val la pena visitar el Santuari, la imatge de la verge i la cova de Santa Helena, on diu la llegenda que es va trobar.
Seguidament podem visitar el poble de Gósol, que és un dels caps de municipi més elevats de Catalunya. És un lloc preciós, situat  en una vall voltada d’altes muntanyes. És un poble molt petit, però amb gran riquesa arquitectònica. Cal visitar la seva església i l’arxiu municipal. Fora del poble, però dins del municipi, cal assenyalar unes quantes ermites i esglésies de gran interès, com Santa Maria o Santa Margarida.
Bagà es troba a 20  km. De Berga i està situada a la Vall del riu Bastareny, afluent del Llobregat. Cal destacar-ne el casc antic, amb la Plaça  Major, l’església i el Palau del Pinós (va ser la família que va construir la ciutat).
L’últim punt del camí, i  punt de partida de la següent comarca, és Bellver de Cerdanya. Aquesta zona és molt maca, destaquen els seus paisatges naturals i la seva gastronomia: el trinxat, els cerdans (dolços), formatges i embotits, el conill amb moixerdons…
Igualment, us recomano no deixar de tastar el plats típics de la zona del Berguedà, com l’escudella de blat de moro escairat, la sopa de mandonguilles o la vedella amb llenegues. Els embotits, formatges i postres artesans també són deliciosos.
Què, nois i noies…us animeu…..?
 

Isabel Hernández

Cornisa cantàbrica (D’Eukadi fins a Galícia, passant per Astúries)

Després de passar per Zarauz hem arribat a Astúries. Hem començat fent una excursió pels Pics d’Europa on es pot gaudir d’uns paisatges molt abruptes i una gran diversitat de tonalitats de colors verds. Continuem el trajecte fins arribar a pobles marítims com CUDILLEROS i LLANES. Cudilleros és un poble mariner, és molt bonic i pintoresc, amb molt  encís. A més a més, és pot gaudir d’una guia gastronòmica molt elaborada i exquisida. Després arribem a ARRIONDAS, on el 1er dissabte d’agost es celebra la “Festa de les piragües”. És el descens del riu Sella fins arribar a RIBADESELLA.
Aquesta festa es podria dir que, a més de ser una competició internacional, és una festa molt tradicional de la zona. Mentre  els competidors baixen el riu en piragües, els seguidors fan el mateix camí  de la cursa per la carretera, motiu pel qual resta tallada el temps que dura la competició. És una festa molt bonica i divertida i sobretot molt tradicional i pròpia dels asturians.
Passem a LIENCRES on hi ha uns penya-segats des d’on pot contemplar unes vistes i unes postes de sol indescriptibles, són meravelloses.
NOTA: Si en teniu l’oportunitat i podeu fer aquest viatge, de veritat que ho val!

Isabel Caballero