Entrades amb l'etiqueta ‘El camí dels bons homes i les bones dones’

  • La trementina

    Escrit per el 14 de Setembre del 2011 a les 11:07 a: General

    El procés original d’elaboració de la trementina comença amb l’extracció de la resina del pi roig. Aquesta, un cop purificada, està llesta per utilitzar. El seu aspecte, quan és fred, és sòlid, cristal·lí i brunenc.

    La composició que se’n coneix és la d’una trementina reelaborada a partir de les matèries primeres comprades a les drogueries (pega  grega) i a les farmàcies, que es diu ‘essència de trementina’.

    Òscar Vieira

    Article complet

  • El camí dels Bons Homes

    Escrit per el 12 de Desembre del 2010 a les 12:48 a: General

    Hola, companys, sóc la Roser Tosquella i la meva proposta és fer un petit comentari sobre el Santuari de Queralt i el castell de Montsegur. Són els indrets d’inici i final, del camí dels Bons Homes, i tenen un elevat valor històric, cultural i simbòlic.
    El santuari de Queralt és el principal centre de devoció de la comarca del Berguedà. Es troba emplaçat gairebé al cim de la serra de Queralt a 1.120 metres d’altitud, és un excel·lent mirador i els dies clars la visibilitat abasta una bona part de Catalunya. El santuari fou construït al segle XIV i renovat al XVIII. Al seu interior s’hi venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt, del segle XIV. Annex al santuari hi ha un antic hostal, que havia funcionat com a restaurant.

    Fitxer:Castell de Montsegur.JPGEl castell de Montsegur està emplaçat al cim d’un escarpat turó, a 1.207 metres d’altitud. Aquest castell conjumina la història, els misteris i les llegendes sobre la religió càtar. Fou l’últim bastió d’aquesta Església, considerada heretge per Roma, i caigué l’any 1244 després de deu mesos de bloqueig i setge per part de més de sis mil homes. Dos-cents càtars foren cremats a la foguera, al Pla dels Cremats, en no abjurarde la seva fe. Avui en dia, els vestigis que resten són del castell construït a finals del segle XIII pels vencedors, representa el signe que guia el peregrí cap a l’indret de la religió perduda, cap a l’últim cim que dóna significat a tota recerca en terra càtara.

    Article complet

  • Qui eren els càtars?

    Escrit per el 18 de Novembre del 2010 a les 9:08 a: General

    Des del segle X al segle XIV es va expandir per tot el sud de França una creença religiosa herètica, anomenada Catarisme.

    El càtars o Bons homes, eren homes i dones de rígida moral, que rebutjaven tota la riquesa, que no creien en l’Antic Testament i que repudiaven l’Església católica i el sistema feudal del nobles del moment.
     
     
    Per tot això, els bons homes i bones dones foren considerats heretges per part de l’església  catòlica, la qual , amb l’ajut del rei de França i de la noblesa francesa, inicià la seva persecució i extermini.

     

     
     

    Amb la presecució i extermini del càtars, després de la desfeta a Montsegur, els càtars que van quedar, van empendre una migració cap a terres catalanes, travessant els Pirineus per anar a refugiar-se a casa de nobles catalans que els acolliren.

    El Camí dels bons homes és un itinerari turístic entre el Santuarí  de Queralt a Berga (Catalunya) i el castell de Montsegur (Arièja, França) que ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar el Càtars  durant el segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la Inquisició.

     

    El Camí dels bons homes s’ha convertit actualment en un sender de gran recorregut ( GR-107), que es pot recórrer a peu, a cavall i en la majoria de trams en bicicleta de muntanya. Si fem aquest recorregut seguirem les petjades del catarisme a Catalunya i fins a França, travessant els Pirineus.


    Existeix  una variant que des de Gósol arriba fins al santuari del Miracle i segueix majoritàriament el GR 7, També el podem descobrir en cotxe el pobles on varen viure el Bons Homes i les Bones Dones tot visitant les comarques del Berguedà, la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Solsonès i el departament francès de l’Arièja.


    La descripció de la ruta la fem des de Queralt fins a Montsegur, però el recorregut que van fer els Càtars va començar a Montsegur fins a Queralt.

    Article complet

  • L’ofici de trementinaire

    Escrit per el 18 de Novembre del 2010 a les 9:07 a: General

    Sóc la Pilar de Diego i us vull parlar de les trementinaires, que formen part de la ruta del Camí dels bons homes i les bones dones i a la vegada formen part de la ruta dels oficis.

    El Museu de les trementinaires es troba situat a la població de Tuixent, a la Comarca de l’Alt Urgell.

    L’ofici de trementinaire se situa a mitjans del segle XIX. La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d’elaboració de remeis ancestrals adquirits per trasmissió oral, van ser, entre altres factors, el que les va motivar a exercir aquest nou ofici. El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar.
    La Trementina.- El procès original d’elaboració de la trementina comença amb l’extració de la resina del pi roig. La composició que se’n coneix és la d’una trementina reelaborada a partit de les matèries primeres comprades a les drogueries -pega-grega- i a les farmàcies, l’essència de trementina.

    Les trementinaires marxaven un o dos cops l’any i podien ser fora des d’uns dies fins a quatre mesos, seguint sempre la mateixa ruta, venent a les masies.
    Alguns remeis de les trementinaires.-  OLI D’AVET- les seves apliccions per guarir malalties pulmonars, dels ronyons, l’uretra i per les llagues d’estómac.
    També es pot visitar El Jardí Botánic de les Trementinaires.- Allà podreu veure i conèixer in situ les principals característiques i usos de les plantes que feien servir.
    Els dies 29 i 30 de maig celebren la Festa de les Trementinaires.

    Article complet

  • El Camí dels Bon Homes: comencen… pel Berguedà

    Escrit per el 14 de Novembre del 2010 a la 1:06 a: General

    Hola, companys!
    Sóc la Isabel Hernández i tinc una proposta.
    Un bon viatge és la “Ruta del Càtars”, l’anomenat “Camí dels Bons Homes”, que és un itinerari turístic entre el Santuari de Queralt a Berga i el castell de Montsegur (Arièja, França), que ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar el Càtars quan fugien de la Inquisició.
    La ruta comprèn cinc comarques catalanes: el Solsonès, l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya.
    És una mica difícil fer tota la ruta catalana d’una tirada, si no es disposa d’unes llargues vacances. Així doncs, és preferible fer-la a poc a poc, per exemple, visitar una comarca aquest proper pont de la Constitució. Jo, personalment, em decantaria per la comarca del Berguedà.
    El Berguedà és l’única comarca pirenenca que pertany a la província de Barcelona. La ruta recomanada engloba quatre ciutats o pobles: Queralt, Gósol, Bagà i Bellver de Cerdanya. La 1a i la 3a pertanyen a Barcelona, la 2a i la 4a a Lleida.
    La capital de la comarca és Berga. És el punt de partida cap al Santuari de Queralt i pot ser interessant visitar-la, així com el Parc Natural del Cadí (amb el Pedraforca).
    A prop de Berga, es situa el santuari de Santa Maria de Queralt. Se l’ha anomenat el “balcó de Catalunya”, imagineu quines vistes!. Val la pena visitar el Santuari, la imatge de la verge i la cova de Santa Helena, on diu la llegenda que es va trobar.
    Seguidament podem visitar el poble de Gósol, que és un dels caps de municipi més elevats de Catalunya. És un lloc preciós, situat  en una vall voltada d’altes muntanyes. És un poble molt petit, però amb gran riquesa arquitectònica. Cal visitar la seva església i l’arxiu municipal. Fora del poble, però dins del municipi, cal assenyalar unes quantes ermites i esglésies de gran interès, com Santa Maria o Santa Margarida.
    Bagà es troba a 20  km. De Berga i està situada a la Vall del riu Bastareny, afluent del Llobregat. Cal destacar-ne el casc antic, amb la Plaça  Major, l’església i el Palau del Pinós (va ser la família que va construir la ciutat).
    L’últim punt del camí, i  punt de partida de la següent comarca, és Bellver de Cerdanya. Aquesta zona és molt maca, destaquen els seus paisatges naturals i la seva gastronomia: el trinxat, els cerdans (dolços), formatges i embotits, el conill amb moixerdons…
    Igualment, us recomano no deixar de tastar el plats típics de la zona del Berguedà, com l’escudella de blat de moro escairat, la sopa de mandonguilles o la vedella amb llenegues. Els embotits, formatges i postres artesans també són deliciosos.
    Què, nois i noies…us animeu…..?
     

    Isabel Hernández

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Judit Borrell: Vaig tard….no havia llegit encara aquest meravellós llibre, i sí, crec que és una obra mestra....
  • Andrés: Excel·lent resumen!!. Molt útil i profitós per a els que no hem portu anar a classe avui. Moltes gràcies Jordi
  • Andrés: Moltes gràcies Jordi. Hem fet un trimestre molt intens i engrescador. Bones Festes!!
  • pfreixa: “fes-te” El pronom EN aquí no cal.
  • pfreixa: 🙂 Exacte!

Núvol d'etiquetes

Anem de viatge? C2 cançons comprensió lectora Comprensió oral Cornisa cantàbrica El camí dels bons homes i les bones dones El camí de Sant Jaume El pulmó de Collserola El Ripollès i la Vall de Núria Expressió escrita Haikus Intermedi 2011-2012 Intermedi matí 2014-2015 Intermedi vespre; Intermedi vespre; expressió escrita La Garrotxa Notícies Sortida amb els companys de classe SS 2010-2011 Suficiència 2011-2012 Suficiència 2011-2012; Comprensió oral Tot un personatge!