Mes: setembre de 2022

A la tardor, bolets, castanyes i cargols amb banyes!

Amb les pluges del setembre, els bolets es converteixen en una de les estrelles d’aquesta estació. Juntament amb els caragols (o cargols) i les castanyes, formen part dels nostres costums: anar a buscar (o caçar) bolets, collir cargols… Per convertir-nos en boletaires, tan sols necessitarem un cabàs o cistell de vímet, un ganivet, un bastó i unes bones cames, i conèixer una mica els secrets que amaga el bosc. Tal com diuen les dites: Bolet i rovelló, al sarró. Pinetells i rovellons s’amaguen pels racons.

Un bolet és cos fructífer d’un fong. Les seves parts són; el capell, la làmina, l’himeni, el peu, l’anell, la volva i el miceli. N’hi ha molts de comestible, que són deliciosos. Però cal conèixer-los bé, perquè n’hi ha de tòxics, i alguns, com les amanites, fins i tot ens podrien provocar la mort.

Els bolets boscans més coneguts són: el pinetell, el rovelló, el fredolic, el moixernó, el cep, la trompeta de la mort, l’ou de reig, el carlet, el camagroc, la gírgola…

La majoria de bolets formen part de la nostra cultura gastronòmica i es poden coure de maneres diferents: a la planxa o saltejats a la paella, bullits, al vapor, al forn, etc. Per exemple, podem guisar vedella amb rovellons, cuinar un arròs amb ceps o fer un senzill remenat de bolets, etc. I també en podem dessecar per tenir-ne quan vulguem o fer-ne en conserva.

De frases fetes amb els bolets en tenim unes quantes. Aquest ximple està tocat del bolet. Aquest cotxe està tan brut que s’hi faran bolets. Va insultar-lo i li va clavar un bolet. A tal famós, li surten les amants com bolets.

Text publicat a la revista Tot Cerdanyola el 15 de setembre de 2022.

Vocabulari:
Cistell: recipient fet de vímet o joncs entreteixits, generalment amb una nansa.
Vímet: Branca prima, llarga i flexible, que s'utilitza per fer recipients i alguns petits mobles.
Bastó: Vara de fusta per a portar a la mà i repenjar-s’hi caminant.
 
Parlem-ne:
Heu anat alguna vegada a buscar bolets? Dieu "buscar" o "caçar"?
Coneixeu bé les espècies comestibles? Coneixeu algú que us pot ajudar a identificar-los?
Sabeu alguna altra expressió amb la paraula "bolet"?        

Aquesta setmana ha començat un nou curs escolar per a moltes persones. La tornada a l’escola sempre és un moment important: és l’ocasió per retrobar cares conegudes, conèixer nous companys, estrenar material, etc. Amb el nou curs també tornen els deures, els treballs, els exàmens i, potser, el moment de fer campana: o sigui no assistir a classe sense una causa justificada.

Aquesta expressió, segons Joan Amades, té l’origen en el temps en què encara no hi havia escoles públiques i els infants anaven a aprendre a la rectoria del poble. En aquella època, si un nen no anava a classe era castigat a tocar la campana, una tasca destinada als adults que suposava un autèntic càstig per a una criatura.

A causa de l’ús col·loquial i pel fet que pertany a l’argot escolar, l’acció de faltar a l’escola té una gran varietat d’expressions sinònimes: per exemple, “fer fugina” al País Valencià, “fer rodó”, a l’Empordà o “fer toris” a Mataró. També trobem molta varietat en altres llengües: es pot dir “hacer novillos” en castellà, “faire l’école buissonnière” en francès o “marinare la scuola” en italià, però és possible que si sou parlants d’alguna d’aquestes llengües ho digueu d’una altra manera.

Per extensió, també s’utilitza “fer campana” quan faltem a una obligació quotidiana, tot i que per sort, actualment ja no ens castiguen a fer tocar les campanes del poble.

Text publicat a la revista Tot Cerdanyola el 16 de setembre de 2021.

Vocabulari:
Deures: Exercicis escolars que els alumnes han de fer a casa       
Infants: Nens i nenes
Rectoria: Habitatge o oficina del rector d'una església
Argot: Llenguatge propi d’una determinat grup de persones

Parlem-ne:
Com en dèieu vosaltres de faltar a l'escola? Ho fèieu sovint? 
Què passava quan fèieu campana? 
Creieu que abans hi havia més deures o menys que actualment?