Pels volts de l’11 de novembre, hi ha un període de temps de bonança després dels primers freds de la tardor, en què la temperatura s’eleva per sobre dels valors dels dies anteriors, que rep el nom d’estiuet de Sant Martí. Aquest fenomen atmosfèric s’anomena estiuet perquè ens recorda la temperatura de l’estiu, l’estació de l’any que va de la primavera a la tardor, tot i que varia segons des d’on ens ho mirem: a l’hemisferi nord, comença el 21 de juny, al solstici d’estiu, i acaba cap al 23 de setembre, a l’equinocci de tardor. En canvi, a l’hemisferi sud comença el 21 de desembre i acaba el 21 de març. Per aquest motiu, a l’Amèrica del Sud i Central, quan entren a l’hivern austral, cap a finals de juny, el període de dies de temps assolellat i càlid es coneix amb el nom de veranito de San Juan.
El mot català estiu prové del llatí aestivum (tempus). L’origen és el mateix que els equivalents amb llengües romàniques veïnes com el francès été, l’italià estate, ─que, per cert, és una paraula femenina─ i en castellà estío. En castellà conviu amb una altra paraula més utilitzada actualment, també d’origen llatí: verano. El portuguès també comparteix la mateixa arrel: verão.
Text publicat a la revista Tot Cerdanyola l’11 de novembre de 2021.
Vocabulari: Bonança: Temps bo, de temperatura suau, serè i tranquil. Solstici d'estiu: Moment de l'any en què el sol té màxima distància respecte a l'equador. Equinocci: Cadascun dels dos moments de l'any en què el sol travessa l''equador celeste. Hivern austral: hivern de l'hemisferi sud. Parlem-ne: Havíeu sentit a parlar d'aquests fenòmens meteorològics? Creieu que actualment la situació ha canviat? Sabeu altres expressions relacionades amb el temps? |