Mes: octubre de 2022

Pels volts de l’11 de novembre, hi ha un període de temps de bonança després dels primers freds de la tardor, en què la temperatura s’eleva per sobre dels valors dels dies anteriors, que rep el nom d’estiuet de Sant Martí. Aquest fenomen atmosfèric s’anomena estiuet perquè ens recorda la temperatura de l’estiu, l’estació de l’any que va de la primavera a la tardor, tot i que varia segons des d’on ens ho mirem: a l’hemisferi nord, comença el 21 de juny, al solstici d’estiu, i acaba cap al 23 de setembre, a l’equinocci de tardor. En canvi, a l’hemisferi sud comença el 21 de desembre i acaba el 21 de març. Per aquest motiu, a l’Amèrica del Sud i Central, quan entren a l’hivern austral, cap a finals de juny, el període de dies de temps assolellat i càlid es coneix amb el nom de veranito de San Juan.

El mot català estiu prové del llatí aestivum (tempus). L’origen és el mateix que els equivalents amb llengües romàniques veïnes com el francès été, l’italià estate, ─que, per cert, és una paraula femenina─ i en castellà estío. En castellà conviu amb una altra paraula més utilitzada actualment, també d’origen llatí: verano. El portuguès també comparteix la mateixa arrel: verão.

Text publicat a la revista Tot Cerdanyola l’11 de novembre de 2021.

Vocabulari:
Bonança: Temps bo, de temperatura suau, serè i tranquil.
Solstici d'estiu: Moment de l'any en què el sol té màxima distància respecte a l'equador. 
Equinocci: Cadascun dels dos moments de l'any en què el sol travessa l''equador celeste.
Hivern austral: hivern de l'hemisferi sud.
 
Parlem-ne:
Havíeu sentit a parlar d'aquests fenòmens meteorològics?
Creieu que actualment la situació ha canviat? 
Sabeu altres expressions relacionades amb el temps?     

Avui no us volem parlar de les propietats de la fruita de temporada sinó de dites i expressions en les quals apareixen noms de fruites.
Comencem per una expressió que es fa servir quan volem dir que algú està molt content, alegre o eixerit: “està més content que un gínjol”. Us heu preguntat mai què és un gínjol? Doncs és el fruit del ginjoler, de la grandària d’una oliva, vermellós i comestible. L’origen de l’expressió pot tenir a veure amb les propietats nutricionals i medicinals que té aquesta fruita. Però no només parlem del gínjol per referir-nos a algú que està molt content. També diem “content o eixerit com un pèsol”.
En canvi, si algú no està content, té un mal dia o està enfadat, utilitzem una fruita diferent: “fa cara de pomes agres”. La poma no en surt gaire ben parada. El préssec és una altra fruita que també té una connotació negativa en les dites populars: “fer el préssec” es diu d’algú que fa el ridícul.
Trobem unes quantes expressions amb les figues: quan alguna cosa és molt diferent del que pensàvem o dèiem, s’utilitza l’expressió “això són figues d’un altre paner”. I quan algú s’està endormiscant, diem que “pesa figues”; Si “un negoci ha fet figa” vol dir que ha sortit malament, que no hem obtingut el resultat que esperàvem.
Acabem amb una fruita que en les dites populars té connotacions positives i negatives alhora: si diem “és la pera” ens referim a algú o alguna cosa sorprenent, divertida, desconcertant. Per contra, quan algú “toca la pera” vol dir que empipa, que molesta.

Font: Espinal, M. T. Diccionari de sinònims de frases fetes. https://dsff.uab.cat/

Text publicat a la revista Tot Cerdanyola el 15 de setembre de 2022.

Vocabulari:
Pèsol: Llegum de color verd, petit, comestible quan és molt tendre.
Préssec: Fruit comestible del presseguer, globós i lleugerament solcat per un costat, de pela poc o molt vellutada.
Figa: Fuit de la figuera, que ve al començament de la tardor, en forma de pera, tova i vermellosa de dins.
coberta d'una pell verdosa, morada o negra.
 
Parlem-ne:
Havíeu sentit mai alguna d'aquestes expressions?
Coneixeu les fruites de les quals es parla en en text? 
Sabeu expressions en altres llengües en què apareguin noms de fruites?