Deixa un comentari responent alguna de les preguntes i recomana’ns una cançó!
1.Quin estil de música prefereixes?
2.Quin cantant o quin grup és el teu preferit?
3.Quines cançons escoltaves de petit?
4.En quina llengua t’agrada més escoltar música?
Comparteix alguna cançó que t’agradi molt en català. Pots trobar-ne aquí: www.viasona.cat
Aquí teniu la cançó que us deia perquè entengueu què vol dir sortir-se’n en aquest sentit de sortir airós d’una situació de compromisos, de dificultats, d’entrebancs, etc., com vosaltres que de l’examen, us en sortireu perfectament!
Ens en sortim (Manel)
Provem d’encaixar en escenes boniques,
en ports de diumenge farcits de gavines,
en grans sobretaules on els avis canten,
en nits vora el foc abraçats a una manta.
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen I ballen fins que els músics parin
i irrompre arrogants lluint les millors gales
en discos amb dones amb feines estables.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.
Busquem quedar bé en el retaule magnífic
dels que van pel món amb posat monolític,
i afronten la vida mirant-la a la cara
Ii un dia, contents, compren flors a sa mare.
Intentem trampejar per ser persones dignes:
el pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta,
que paga un vermut i que arregla una porta.
I després tancar els ulls i sentir el món en calma,
i a dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre,
havent enllestit un gran epitafi,
que arranqui somriures a tots els que passin.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, se’ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.
I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,
tot fent evident que per un moment
ens en sortim.
Com que s’acosta la prova final, obro aquesta entrada perquè hi deixeu comentaris sobres dubtes de gramàtica, ortografia, textos… A partir d’ara, i especialment per a quan us prepareu per a l’examen, podeu escriure el comentari aquí.
Si un company sap la resposta pot contestar. Jo també ho aniré mirant i aniré responent.
Us passo el solucionari d’uns quants exercicis d’ortografia. Són els exercicis 21 (pàg. 382), 22 i 23 (pàg. 383) i 24 (pàg. 384), perquè comenceu a repassar.
Us recordo també les parts de la prova final:
1. Llegir per escriure un text: 22 punts
2. Escoltar per escriure un text: 22 punts
3. Llegir per parlar: 24 punts
4. Competència lingüística: 12
5. Nota de curs: 20
TOTAL: 100 punts (s’aprova amb 70 punts)
Més documents perquè pugueu repassar:
Aquests últimes classes hem estat repassant. L’última setmana d’abril la vam dedicar a fer un article d’opinió a classe. Aquí teniu els errors dels textos sobre el canvi climàtic. I el solucionari.
Aquests darrers dies hem vist algunes coses com:
vés (imperatiu del verb anar) – ves (imperatiu del verb veure)
Vés-te’n a casa!
Ves per on!
L’expressió dels anys:
Va néixer l’any 1901 [o el 1901, però no pas a l’any ni al].
Us poso les solucions dels exercicis dels exercicis de connectors que hem fet aquesta setmana.
També us penjo més exercicis extra de preposicions i conjuncions.
Recordeu que si us sorgeixen dubtes mentre estudieu i els voleu compartir, teniu aquest apartat al blog fet expressament per comentar-los entre tots: http://blogs.cpnl.cat/nomades/2015/04/24/tinc-dubtes/
A continuació teniu l’enunciat de l’exercici. Per poder-lo fer teniu dos documents: un vídeo i un apunt d’un blog d’una escola.
A l’institut on treballes de professor editen una publicació bimensual que tracta sobre temes relacionats amb el centre (sortides, novetats del centre, notícies relacionades amb el món de l’ensenyament…). Per a aquesta edició, el director t’ha encomanat que redactis una noticia sobre una nova assignatura que afectarà l’alumnat d’ESO a partir del curs vinent relacionada amb els serveis comunitaris. Dins d’aquests serveis comunitaris que hauran de fer els alumnes, voleu posar en pràctica una iniciativa que ja fan en altres poblacions: l’apadrinament de lectura.
Escolta d’editorial del diari Ara d’Antoni Bassas i després llegeix l’experiència sobre LECXIT Lectura per a l’èxit escolar entre alumnes de secundària i alumnes de primària. A continuació redacta la notícia d’unes 250 paraules.
http://www.ara.cat/arabassas/editorial/editorial_3_1167513254.html
Dimarts vam fer l’exercici d’expressió oral sobre la velocitat a les autopistes i el malbaratament dels aliments. El temps que vau dedicar a fer l’exposició era l’adequat i les preguntes del públic les vau respondre molt bé. Dijous, després de visitar la parada de Sant Jordi, vam comentar els errors. Aquí en teniu la correcció.
Vam acabar la classe fent exercicis de precisió lèxica. Acabeu la resta per deures. Els podeu trobar aquí. (solucionari)
I acabo amb un dubte de la classe d’ahir sobre les possibles traduccions del refrany del castellà del dicho al hecho hay mucho trecho:
Del que diu al que fa hi ha un gran tret;
Una cosa és dir i l’altra és fer;
Aviat és dit (o es diu aviat).
De prometre a complir hi ha molt a dir.
A la classe de dimarts vam corregir els exercicis de precisió lèxica. Vam veure alguns casos més conflictius com conseqüentment i consegüentment, assenyalar i senyalar, ser o estar en espressions de lloc, mig o mitjà, bolcar i abocar i l’ús d’anar i venir. També vam veure les diferències entre depenent i dependent. He trobat aquests altres exemples que són més clars:
Depenent (gerundi de dependre) s’utilitza en els casos en què es pot substituir per segons o segons que:
Depenent de la manera com estructurem la feina, els resultats seran més bons o més dolents.
El màster s’impartirà depenent que hi hagi prou inscripcions.
Dependent és un adjectiu que significa ‘que depèn d’algú o d’alguna cosa’:
En Xavier sempre ha estat una persona dependent de la gent del seu entorn.
Aquest generador elèctric és dependent del que hi ha instal·lat a l’exterior de l’edifici.
Per tant, a la frase de l’exercici seria un projecte dependent de la comissió… fa d’adjectiu.
A la classe de dijous també vam llegir els articles I si eliminem els accents de Toni Soler i Jo no som filòleg (i en Toni Soler tampoc). Després vam analitzar-ne els arguments.
Per acabar, vam parlar de la prova d’expressió oral que farem el proper dimarts.
Us passo, per a qui tingui curiositat, l’especial que el diari Ara va publicar diumenge passat: Per un català del segle XXI.
Aquesta setmana hem practicat l’expressió oral. Hem fet una taula rodona sobre les energies renovables. Dimarts vam començar llegint els textos de les pàg. 146 i 147 del llibre. Tenint en compte els consells per preparar una intervenció oral (pàg. 145), vam fer els grups i vam preparar les preguntes per fer als companys.
Dijous vam fer la taula rodona. I mai un assaig de prova oral havia estat tan divertit! Ho vau fer molt bé. A continuació teniu una llista dels punts forts de les vostres intervencions:
– Presentar-se i explicar quin rol teniu ( Sóc membre de la comissió d’energies…) i agrair l’assistència al públic.
– Començar fent preguntes retòriques al públic per cridar l’atenció i crear expectació: Quins residus produïm? Sabeu d’on surten? Per què hi insisteixo?
– Explicar clarament les dades i les estadístiques que serveixen per defensar un argument.
– Argumentar fent servir exemples clars i propers a l’auditori: Quanta energia es necessita per engegar l’AVE? i una fàbrica?
– Contraargumentar creant un efecte que ens ajudi a defensar la nostra tesi. Fixeu-vos que els connectors poden fer que la primera frase convenci més que la segona:
Tot i que s’ha dit que un dels inconvenients de l’energia eòlica és que produeix la mort de les aus, ja hi ha estudis que diuen que s’acaben acostumant als aerogeneradors i per tant baixa el nombre de morts.
Un dels inconvenients de l’energia eòlica és que hi ha hagut morts d’aus perquè xoquen contra els aerogeneradors. Hi ha estudis que diuen que s’hi poden acabar acostumant.
– Marcar adequadament les transicions entre cada argumentació: és important esmentar, un cop tenim clar tot això…, com he dit anteriorment.., tornant al que deia el company…
– Concloure també amb preguntes retòriques al públic.
Finalment, vau resoldre molt bé les preguntes que us feien els companys. Recordeu que és important respondre amb seguretat (M’agrada que em faci aquesta pregunta!) i dient alguna cosa que convenci fàcilment l’auditori.
Tot seguit teniu una selecció de les incorreccions que vau dir, tant dimarts com dijous:
Per deures, feu els exercicis de precisió lèxica.
Dimarts porteu una foto d’una festa popular. Entre tots intentarem endevinar les informacions següents:
– On se celebra?
– A quina època de l’any té lloc?
– Per què se celebra?
– En què consisteix?
– Es menja algun plat especial?
Com a exemple, dijous passat vaig portar aquesta foto:
És la Fia-Faia. Se celebra als pobles de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, a l’Alt Berguedà, cada 24 de desembre (vigília de Nadal).
És una festa d’origen precristià i servia, segurament, per celebrar el solstici d’hivern. El dia 24 de desembre, quan es fa fosc, s’encenen dues fogueres dalt d’un turó, una a Bagà i l’altra a Sant Julià. Des d’allà, es porten les ‘faies’ enceses (unes torxes) fins al centre de cada poble. La cua de fallaires baixen muntanya avall al ritme de la música. El nom ‘faia‘ prové de pronunciar ‘falla‘ amb una i, fenomen típic del català d’aquella zona.
Un cop a la plaça del poble, es reben els fallaires i la gent es passa les faies, salta i balla fent una rotllana. Al final de la festa hi ha el costum de menjar coca amb allioli de codony.
