Som una grup de cinc amics que hem decidir fer el camí de Sant Jaume, en cotxe. Per fer-lo disposem d’una setmana, per recórrer els gairebé 800 km. Aquest camí creua, en territori espanyol, quatre comunitats autònomes i set províncies: Navarra, La Rioja, Castella i Lleó (Burgos, Palència, Lleó) i Galícia (Lugo, La Corunya).
El camí Francès és el més conegut i s’inicia a Roncesvalles. A partir d’aquí el camí està envoltat d’una esplèndida vegetació i passa per petits pobles ramaders que han sabut conservar la seva essència amb el pas dels segles.
Després visitarem Larrasoaña, i seguirem en baixada els curs del riu Arga, a través de frondosos boscos de faig i pi. És un dels trams més bonics de tot el camí Francès.
Les visites més recomanades són:
– El pont de Puente la Reina/ Gares. Amb sis arcs, va ser construït per Doña Mayor, esposa del rei Sancho III, per facilitar el pas als pelegrins.
– La col·legiata de Roncesvalles. Acull la talla escultòrica de Nostre Senyora de Roncesvalles.
– La catedral de Logroño
Aplec de Sant Iscle
El diumenge 21 de novembre es celebra l’Aplec de Sant Iscle a l’ermita de Sant Iscle de les Feixes situada dins la serra de Collserola.
Es tracta d’una trobada on la gent porta el menjar i tothom dina a l’aire lliure a un camp on es poden fer barbacoes. També hi ha una missa al voltant de les 12 del migdia. En acabar la litúrgia es donen panets beneïts per a tothom. La idea de la trobada i dels pans ve de l’edat mitjana on els pagesos dins l’àrea de Collserola, que no vivien gaire a prop els uns dels altres, es reunien i compartien el dinar. Durant l’Aplec, l’ermita (església romànica) estarà oberta i es pot visitar. També es podran veure restes arqueològiques.
Arribar a Sant Iscle és molt fàcil:
Aneu a Canaletes (Cerdanyola), molt a prop del supermercat Condis, hi ha una rotonda amb vinyes i una premsa de vi, des d’allà veureu gent caminant cap a dins el parc de Collserola. Només hi ha un camí ample i és impossible perdre’s.
Des de Canaletes es triga una mitja horeta. Per a la gent gran o la gent que no pot caminar hi haurà autobusos.
A mi m’agrada anar a l’Aplec de Sant Iscle perquè es un passeig agradable per Collserola i més a més es respira l’aire medieval i ens recorda que la unió i l’amistat entre veïns ens fa sentir que no estem sols i que som més forts.
Jorge Menéndez Fontal
El Camí dels Bon Homes: comencen… pel Berguedà
Sóc la Isabel Hernández i tinc una proposta.
Un bon viatge és la “Ruta del Càtars”, l’anomenat “Camí dels Bons Homes”, que és un itinerari turístic entre el Santuari de Queralt a Berga i el castell de Montsegur (Arièja, França), que ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar el Càtars quan fugien de la Inquisició.
La ruta comprèn cinc comarques catalanes: el Solsonès, l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya.
És una mica difícil fer tota la ruta catalana d’una tirada, si no es disposa d’unes llargues vacances. Així doncs, és preferible fer-la a poc a poc, per exemple, visitar una comarca aquest proper pont de la Constitució. Jo, personalment, em decantaria per la comarca del Berguedà.
El Berguedà és l’única comarca pirenenca que pertany a la província de Barcelona. La ruta recomanada engloba quatre ciutats o pobles: Queralt, Gósol, Bagà i Bellver de Cerdanya. La 1a i la 3a pertanyen a Barcelona, la 2a i la 4a a Lleida.
La capital de la comarca és Berga. És el punt de partida cap al Santuari de Queralt i pot ser interessant visitar-la, així com el Parc Natural del Cadí (amb el Pedraforca).
A prop de Berga, es situa el santuari de Santa Maria de Queralt. Se l’ha anomenat el “balcó de Catalunya”, imagineu quines vistes!. Val la pena visitar el Santuari, la imatge de la verge i la cova de Santa Helena, on diu la llegenda que es va trobar.
Seguidament podem visitar el poble de Gósol, que és un dels caps de municipi més elevats de Catalunya. És un lloc preciós, situat en una vall voltada d’altes muntanyes. És un poble molt petit, però amb gran riquesa arquitectònica. Cal visitar la seva església i l’arxiu municipal. Fora del poble, però dins del municipi, cal assenyalar unes quantes ermites i esglésies de gran interès, com Santa Maria o Santa Margarida.
Bagà es troba a 20 km. De Berga i està situada a la Vall del riu Bastareny, afluent del Llobregat. Cal destacar-ne el casc antic, amb la Plaça Major, l’església i el Palau del Pinós (va ser la família que va construir la ciutat).
L’últim punt del camí, i punt de partida de la següent comarca, és Bellver de Cerdanya. Aquesta zona és molt maca, destaquen els seus paisatges naturals i la seva gastronomia: el trinxat, els cerdans (dolços), formatges i embotits, el conill amb moixerdons…
Igualment, us recomano no deixar de tastar el plats típics de la zona del Berguedà, com l’escudella de blat de moro escairat, la sopa de mandonguilles o la vedella amb llenegues. Els embotits, formatges i postres artesans també són deliciosos.
Què, nois i noies…us animeu…..?
Isabel Hernández
Cornisa cantàbrica (D’Eukadi fins a Galícia, passant per Astúries)
Després de passar per Zarauz hem arribat a Astúries. Hem començat fent una excursió pels Pics d’Europa on es pot gaudir d’uns paisatges molt abruptes i una gran diversitat de tonalitats de colors verds. Continuem el trajecte fins arribar a pobles marítims com CUDILLEROS i LLANES. Cudilleros és un poble mariner, és molt bonic i pintoresc, amb molt encís. A més a més, és pot gaudir d’una guia gastronòmica molt elaborada i exquisida. Després arribem a ARRIONDAS, on el 1er dissabte d’agost es celebra la “Festa de les piragües”. És el descens del riu Sella fins arribar a RIBADESELLA.
Aquesta festa es podria dir que, a més de ser una competició internacional, és una festa molt tradicional de la zona. Mentre els competidors baixen el riu en piragües, els seguidors fan el mateix camí de la cursa per la carretera, motiu pel qual resta tallada el temps que dura la competició. És una festa molt bonica i divertida i sobretot molt tradicional i pròpia dels asturians.
Passem a LIENCRES on hi ha uns penya-segats des d’on pot contemplar unes vistes i unes postes de sol indescriptibles, són meravelloses.
NOTA: Si en teniu l’oportunitat i podeu fer aquest viatge, de veritat que ho val!
Isabel Caballero