Rajar, només l’aigua!
Avui us volem parlar del verb *rajar [rə’χa] ─una interferència com una casa de pagès quan es pronuncia amb so de jota castellana─, que és allò que fan alguns piulaires (o tuitaires) amb força gràcia i que atrau tants de seguidors.
En català, la gent malparla, critica, s’esbrava, s’esplaia, denigra, murmura, apunyala, estripa, però no *raja! Tot i que el Diccionari no recull aquest ús més argòtic d’estripar, sí que hi figura el significat de “treure les tripes d’algú”, amb què l’utilitzen alguns mitjans i piulaires en registres informals.
El rajar castellà, pronunciat amb un so [χ], aliè al català, en sentit literal s’ha de traduir per fendir, esberlar, apunyalar o esquerdar.
També se sent el “no et *rajis”, que voldria dir tirar-se enrere, acovardir-se, arronsar-se, desdir-se o “ser un *rajat”, per ser un cagat, un acollonit. I d’una persona que “*raja molt” en diem que xerra pels colzes.
Una altra forma que s’admet en contextos col·loquials és ratllar en expressions com ara, no em ratllis!, és a dir, no em fastiguegis, no m’emprenyis, no m’estressis, deixa’m en pau!
El verb rajar en català vol dir únicament “sortir l’aigua per un orifici i formar un raig o doll” (quin mal d’orelles, el *xorro!) i d’on no n’hi ha no en raja vol dir que no cal esperar respostes d’alguna persona que no té els mitjans o l’enteniment per donar-les. Esperem però que, a partir d’ara, almenys quant a *rajar, tothom ja n’hagi tret l’aigua clara.
