Arxiu per febrer, 2015

  • Rajar, només l’aigua!

     

     

    Avui us volem parlar del verb *rajar [rə’χa] ─una interferència com una casa de pagès quan es pronuncia amb so de jota castellana─, que és allò que fan alguns piulaires (o tuitaires) amb força gràcia i que atrau tants de seguidors.

    En català, la gent malparla, critica, s’esbrava, s’esplaia, denigra, murmura, apunyala, estripa, però no *raja! Tot i que el Diccionari no recull aquest ús més argòtic d’estripar, sí que hi figura el significat de “treure les tripes d’algú”, amb què l’utilitzen alguns mitjans  i piulaires en registres informals.

    El rajar castellà, pronunciat amb un so [χ], aliè al català, en sentit literal s’ha de traduir per fendir, esberlar, apunyalar o esquerdar.

    També se sent el “no et *rajis”, que voldria dir tirar-se enrere, acovardir-se, arronsar-se, desdir-se  o  “ser un *rajat”, per ser un cagat, un acollonit. I d’una persona que “*raja molt” en diem que xerra pels colzes.

    Una altra forma que s’admet en contextos col·loquials és ratllar en expressions com ara, no em ratllis!, és a dir, no em fastiguegis, no m’emprenyis, no m’estressis, deixa’m en pau!

    El verb rajar en català vol dir únicament “sortir l’aigua per un orifici i formar un raig o doll” (quin mal d’orelles, el *xorro!) i d’on no n’hi ha no en raja vol dir que no cal esperar respostes d’alguna persona que no té els mitjans o l’enteniment per donar-les. Esperem però que, a partir d’ara, almenys quant a *rajar, tothom ja n’hagi tret l’aigua clara.

    Article complet

  • D’ecos i bios

     

    pa

    En la discussió entre un model productiu industrial i unes pràctiques tradicionals amb menor rendiment, també hi ha un espai per a la llengua: què vol dir que un pa és ecològic o que mengem vedella biològica?; la fusta pot ser biològica?

    Tot això ve arran d’un tauler d’un bar que deia: Entrepans amb pa de llenya ecològic.

    El missatge, que s’entén perfectament, gramaticalment té algunes sorpreses.

    Cal dir que els entrepans són de pa? Poden ser fets d’alguna altra cosa? Si fem cas al primer que ens ve al cap, el pa és fet de farina de blat, de sègol (o pa morè o negre), d’espelta, d’ordi  i civada, de quinoa, etc., depenent de quin és el cereal preeminent en cada zona. El pa és de llenya (el complement del nom en aquest cas no designa la matèria amb què està fet), o més aviat és cuit amb foc de llenya (el complement del nom designa la manera com està fet).

    En l’àmbit de l’alimentació, en català, la forma prioritària per als productes fets segons els paràmetres de l’agricultura ecològica o elaborats a partir d’ingredients que en procedeixen és ecològic -a (pastanagues ecològiques, ous ecològics, pa ecològic, iogurt ecològic). Ara bé, segons la legislació europea, i dins de l’àmbit alimentari, ecològic -a (amb el prefix eco-) i biològic -a (amb el prefix bio-) són sinònims. Això fa que també parlem d’agricultura biològica o vedella biològica.

    Fora del món de l’alimentació, en canvi, per indicar que un producte s’ha elaborat respectant el medi, cal recórrer exclusivament a ecològic -a: fusta ecològica, detergent ecològic, etc.

    Tornant al nostre exemple i atès que ecològic està en masculí, només pot complementar el sintagma nominal travat pa de llenya.

    El pa és el producte més consumit i comprat a Catalunya, més del 85% de les persones en prenen cada dia i gairebé un 70% en compren cada dia. I d’aquí que abans es deia d’una cosa molt habitual que era el nostre pa de cada dia.

    També per als professionals de la llengua l’observació atenta dels usos lingüístics és el pa nostre de cada dia i per això hem fet aquest blog, del qual celebrarem ben aviat el primer any, per exposar-vos usos no normatius, dubtes freqüents, variacions… tot animant-vos que ens feu arribar les vostres aportacions.

    Article complet

  • De taronges, préssecs i carabasses

     

    pantone

    Quina diferència hi ha entre l’anyil, l’indi, el lila, el violeta o l’ametista?

    I entre l’atzur, el blau marí, el blau elèctric i el blau Prússia? Us agrada més  el turquesa o el maragda?

    La gradació ordenada de colors que utilitzen les botigues de pintura o d’arts gràfiques conforma la carta de colors, que mesura la longitud d’ona de cada to i la diferencia de la resta amb uns codis. Pantone, que és un sinònim desestimat de carta de colors, és el nom de l’empresa que va idear aquest sistema tan precís de classificació.

    El llenguatge col·loquial, però, ben lluny d’aquesta voluntat de sistematització, té altres maneres de funcionar i, per això, del que algú en diu beix l’altre en diu merda d’oca o del gris (eps, recordeu que l’adjectiu té  forma femenina: grisa!), color de gos com fuig o d’ala de mosca. De colors, n’hi ha per donar i per vendre i constantment en fem de nous: color albercoc, vi, mostassa, canyella, palla, semàfor… Els colors poden ser clars o foscos, vius (o ben+color) o apagats, trencats o crus… i els podem combinar com fa el pintor a la paleta: així el blau grisós del mar en dies tapats (blau tirant a gris).

    D’una cosa molt acolorida en diem virolada, llampant o cridanera. Si reflecteix la llum en diem tornassolada; contràriament, les superfícies mats no tenen lluïssor ni brillantor.

    Quant als cabells, solen ser castanys, morenos, rossos o pèl-rojos, i quan alguna cosa ens fa vergonya ens enrojolem.

    I, per curiositat: de la marca que deixen els cops a la pell, en dieu blaus o morats?

    Article complet

  • Lèxic, sense anar més lluny

     

    B8OiPX3CEAAg0l6

    Avui volem parlar d’algunes arrels del grec clàssic que han esdevingut formants per a la creació de paraules en català. Normalment, aquests mots són cultismes i termes científics —alguns ben comuns en la llengua estàndard—, tot i que els parlants, més enllà de l’àgora o l’escena, en desconeixem l’origen grec.

    Vegem-ne algunes de transcrites al català:

    amfi- (a tots dos costats, de totes dues maneres) → amfiteatre, amfibi

    -arquia (govern, comandament) → monarquia, anarquia

    iso- (el mateix, igual) → isobares, isoglosses

    litos-/lític (pedra) → litoesfera, megalític

    logos-/logia- (paraula, raó, estudi) → logopèdia, filologia

    meta- (després de) → metamorfosi, metafísica

    oro- (muntanya) → orografia, orogènesi

    peri- (al volant) → perímetre, periple

    pòtam- (riu) → Mesopotàmia, hipopòtam

    pragma- (acció) → pragmatisme, pragmàtica

    rino- (nas) → rinoceront, otorrino

    sema- (signe) → semàfor, semàntica

    talasso- (mar) → talassoteràpia, recordeu aquell programa de Canal 33 que es deia “Thalassa”?

    tanato- (mort) → tanatori, tanatologia

    taqui- (ràpid) → taquicàrdia, taquigrafia

    xeno- (estranger) → xenofòbia, xenofília

     

    Com veieu, a banda de la democràcia i de la irrupció de l’alternativa política, Grècia ens ha donat un munt de paraules que són, també, paraules catalanes.

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog