Arxiu per març, 2016

  • Torna-la a tocar, Sam

    Casablanca 1

    Avui volíem fer un apunt sobre una qüestió que ens han plantejat a propòsit del missatge que apareix a la pantalla d’un caixer automàtic, referit al número secret:

    Sisplau, torna’l a escriure

    Ja ho diuen bé, això? No seria millor: Si us plau, torna a escriure’l?

    Primerament, la contracció sisplau, acceptada per molts lingüistes respon al fet que molts parlants ja no són conscients que la forma normativa si us plau, busca plaure un vós. De fet, s’utilitza per a totes les persones gramaticals (tot i que també seria correcte un: si et plau, si li plau, si els plau…). En un registre formal és millor mantenir la forma separada; la forma lexicalitzada, més pròpia de contextos informal, ara com ara, no és acceptada per la normativa, tot i que la utilitzin alguns diaris o TV3.

    En segon lloc, quant a la situació del pronom feble respecte al verb, la gramàtica ens diu que el pronom feble ha d’anar al més acostat possible al verb de què depèn; és a dir, si fa d’objecte directe, ha d’anar precedint o seguint el verb transitiu, el qual però pot formar part d’una perífrasi o ser ell mateix complement de l’altre verb. Aquests dos verb formen una unitat i no és possible posar el pronom feble enmig, sinó que ha d’anar o bé davant del primer o bé darrere del segon:

    l’ha d’escriure/ha d’escriure’l (el número secret)

    ho anàvem a fer quan…/anàvem a fer-ho quan… (escriure el número secret)

    no en vull veure cap/no vull veure’n cap (cap càrrec)

    Ara bé, què passa en el nostre cas? Torna’l a escriure és una forma d’imperatiu (el caixer ens ordena!), mode en què els pronoms només poden anar darrere del verb: obre la porta/obre-la, torna a tocar la cançó/torna-la a tocar. Per això trobem el pronom feble enmig dels dos verbs.

    Salut!

    Article complet

  • De princeses a protagonistes

     

     

    donabo

     

    Coincidint amb el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, volem fer un apunt sobre el tema de la discriminació de gènere en el llenguatge, l’anomenat llenguatge sexista.

    Les llengües romàniques són llengües amb flexió de gènere, en què noms, adjectius, determinants i pronoms varien segons es refereixen a un objecte/ésser viu masculí o a un de femení. Aquesta variació s’expressa amb un gènere masculí i un de femení (el llatí, a més, tenia el gènere neutre). El primer és el no marcat, tot i que la tendència actual està revertint aquesta percepció. Evidentment el masculí genèric (l’home és l’únic animal que s’entrebanca dos cops a la mateixa pedra) no visibilitza les dones, però les inclou.

    El pas de l’associació de veïns a l’associació de veïns i veïnes; de l’associació de pares a la de pares i mares, etc. pot ser una bona manera de fer veure que majoritàriament són les dones les que han lluitat per portar els serveis al barri i les activitats extraescolars a les escoles, però com a eina de transformació social no anirà més lluny. Pensar que estem fent alguna cosa per arribar a la igualtat efectiva de sexes (salarial, de distribució de tasques domèstiques, de cura de les persones… ) portant fins a l’extrem la gramàtica amb l’ús i abús de formes femenines, que ara es proposen com a formes no marcades (totes per totes les persones/tothom), o de formes dobles (el pare/mare del nen/a inscrit/a...) és pixar fora de test. I perdoneu.

    Actualment, i malgrat el desori aparent, hi ha força consens quant a l’ús d’un llenguatge al menys sexista possible, que no oculti les dones, així com tampoc les persones d’altres cultures, identitats sexuals o religions, és a dir un llenguatge no discriminatori en general. I sempre, respectant l’estructura de la llengua, fruit d’un procés evolutiu de segles i segles. Sense forçar-la, doncs: el català no serà mai l’anglès (llengua sense marca de gènere) i la cultura patriarcal no finirà perquè ara apoderem la dona en cada frase (només cal veure com tots els grups polítics i fins i tot les institucions més tradicionals s’han apropiat les formes femenines). Així només arribarem a fastiguejar el lector i a crear textos de pèssima claredat. Si hi ha àmbits en què cal visibilitzar les dones, perquè hi estan poc presents, perquè fonamentalment aquell grup està format per dones, doncs endavant, fem servir la forma femenina, però de manera general us recomanem utilitzar formes que designin tots dos sexes (epicens) o recórrer a formes no marcades: infants, ciutadania, veïnat, direcció, plantilla, personal, administració…, i apel·lar al sentit comú. Si en voleu veure exemples concrets, cliqueu el següent enllaç: http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/publicacions.html?ID=810

    Ens hem allargat més del compte, però com que en aquest tema n’hi ha per sucar-hi pa us proposem que hi digueu la vostra!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog