Bon Nadau
Quan arriben aquests dies solem acomiadar l’any amb un Rubricatus nadalenc, que recull les interferències lèxiques relacionades amb aquestes festes. Així, avui a banda de recordar-vos que Nadal és sempre Nadal ─en singular i generalment sense article─ que el torró és de crema cremada o de rovell d’ou ─i no pas de *yema!─, que farem cagar el tió o farem el cagatió ─però de cap manera *cagarem tions o cagations─, que allò que mengem són 12 grans de raïms ─no *dotze raïms─ , que el cotilló és el conjunt de serpentines, confeti, barrets i espanta-sogres amb què celebrem la nit de Cap d’Any i l’endemà, dia de Cap d’Any, n’afegim un de nou que és l’ús transitiu amb objecte directe de persona del verb felicitar; és a dir, felicitem alguna persona d’alguna cosa ─no és correcte utilitzar un complement directe que no sigui de persona! Per tant, no felicitem *el Nadal sinó que ens felicitem per Nadal o directament ens desitgem un bon Nadal.
I per acabar la nostra felicitació en aranès, llengua pròpia i oficial de Catalunya:
Bon Nadau e erós an nau!
