Arxiu per març, 2018

  • L’ha feta bona

     

    😯😧😳

    Sorpresa, contrarietat o disgust. Com ho expressem? La comunicació verbal és especialment efectiva per manifestar aquests sentiments, però els sapiens no ens sabem estar sense xerrar. Com ho diem?

    Quan algú ha fet un disbarat o ha ficat la pota, ja sigui perquè ha tibat massa la corda o perquè ha enviat a dida/pasturar la persona equivocada, exclamem que l’ha feta/dita grossa. Ara, aviam qui arregla el malentès!

    De les persones a qui res els sembla bé, que fan escarafalls i tot s’ho prenen a la valenta diem que en fan un gra massa. N’hi ha que s’empipen com una mona i n’hi ha que fan el ploricó fins a inflar-nos el cap; sense adonar-se’n afegeixen llenya al foc/atien el foc i el millor que podem fer és no donar-los corda ni seguir-los la veta. Però com compartim que ens n’ha passat una de molt grossa? Doncs tot i que ens sàpiga greu, no fent-ne un gran què, perquè tot i que a nosaltres ens sembla molt gros tampoc n’hi deu haver per tirar el barret al foc.

    I per parlar del col·lectiu dels que fugen d’estudi i van a la seva? Si no hi estem d’acord, en lloc de les interferències del castellà, *ja li val, *ja s’ho val que acompanyen un cop de cap ─ja t’ho deia jo que d’aquest no te’n refiïs─, hem de fer un déu n’hi do!, expressió polisèmica que tothom entén com vol. I prou discussions, que ja som al cap del carrer!

     

    Article complet

  • I què tenim de menú, avui?

    Etiquetatge, instruccions, publicitat, documentació, factures, cartes i menús del restaurant, atenció oral… En català?

    Baixem al carrer, al bar del costat. No ens entendran si hi demanem un entrepà? De debò? Si no ho provem no ho sabrem mai i segurament ens n’emportarem una sorpresa, perquè segons les dades de l’últim cens lingüístic, el 91% dels habitats de l’Hospitalet entén el català. La majoria de la població nouvinguda pot resoldre perfectament la comunicació bàsica en un bar, botiga o restaurant encara que no tingui un coneixement prou fluid de català per respondre’ns-hi i, sens dubte, també són molts els joves veïns nouvinguts que han conegut les aules d’acollida a l’escola, a l’institut o als cursos de català del CNL.

    Treballem al bar, al bar del costat. No tenim la pissarra de preus i plats en català? Això rai, és ben fàcil d’arreglar. Només cal que consulteu algun dels múltiples diccionaris, vocabularis i lèxics de restauració disponibles a la xarxa o alguna plataforma, com ara Plats a la carta, que us proporciona menús ja fets que n’hi ha per llepar-se’n els dits. I si no les teniu totes, al Servei d’Assessorament us donem un cop de mà amb els vostres textos o publicitat (lh.assessorament@cpnl.cat).

    Els clients, arreu, valorem positivament que se’ns pugui atendre en la nostra llengua, ja que la disponibilitat lingüística no ha estat mai un inconvenient, sinó un punt a favor.

    Pe acabar, si us hem despertat el cuquet (no de la gana!) i voleu conèixer quins són els vostres drets i deures lingüístics, consulteu l’Oficina de Garanties Lingüístiques de la Direcció General de Política Lingüística. A banda, disposem d’un marc legal que regula tots aquests aspectes; segons la Llei del Codi de Consum de juliol de 2010, que estableix les relacions dels consumidors i usuaris amb les empreses i els establiments, tenim el dret de rebre tota aquesta informació en català (capítol VIII).

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog