Comença la temporada
Imagineu-vos una jornada típica de cap de setmana, com ara bolets al matí i futbol a la tarda.
Aquest final d’estiu i començaments de tardor ha estat generós en pluges i els bolets han sortit com això mateix (com bolets): n’hi ha pertot arreu.
Catalunya és un país micòleg i els bolets s’han incorporat a la gastronomia i a la cultura popular. Creixen a llocs humits, entre la fullaraca, en les obagues molsoses i damunt la matèria en descomposició. Molts es fan damunt les soques i arrels de certs arbres (d’aquí ve designar-los amb el nom de bolets de soca) i completen el nom amb el de l’arbre del qual són paràsits: bolet d’alzina, bolet de pi, bolet d’olivera, etc.
Els bolets comestibles més comuns a Catalunya són la llenega negra, els carlets, els rovellons, els camagrocs, els fredolics, els ceps, les múrgoles i les trompetes, tots ells amb incomptables designacions populars segons el territori.
Alguns tenen una aparença llefiscosa perquè estan coberts d’un mucílag (substància gelatinosa) transparent, d’altres avellutada. Alguns són brunencs o grisencs, rosats, de color vermell vinós, ataronjats o verdosos, i fins i tot d’un bru negrós. Els bolets formen clapes, erols o redols en forma circular. Les parts del bolet són la volva, el peu, més o menys afuat, l’anell, i el capell o barret, que cobreix l‘himeni, format per làmines o d’aspecte porós. Ja sabeu que per no fer malbé el miceli (estructura vegetativa dels fongs) els bolets s’han de tallar amb un ganivet, tot fent palanca, sense remoure el sòl amb pals ni rastells. Els recollim en cistells i no pas en bosses de plàstic i els posem cap per avall, per tal que s’airegin i que les partícules generatives dels bolets, les espores, amb el sotragueig de la caminada, caiguin novament al bosc.
A banda tenim algunes expressions, com ara estar tocat del bolet, ateses les propietat al·lucinògenes d’alguns d’aquests fongs, fer-s’hi bolets, que es diu d’algun lloc molt brut, o a tot arreu se’n fan, de bolets!, que vol dir que d’afers poc clars n’hi ha a tot arreu (en todas partes cuecen habas, en castellà). I ben curiós és també que, per una extensió del significat del verb, els bolets, com els espàrrecs, es cacin!
Quant a la segona part del diumenge, la sessió futbolística, tenim a Catalunya una bona tradició radiofònica que fa que no ens siguin gens estranys els orsais, els serveis de banda o les xilenes. En trobareu tota la terminologia al Diccionari de futbol, del Termcat.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.