Anem-hi tots!
Avui veurem alguns exemples de verbs que porten el pronom hi, que substitueix complements preposicionals, ja gairebé fossilitzat; en alguns casos no podem dir que estem substituint un complement. Som-hi!
Quan endarrerim una feina solem dir: Ara m’hi poso (posar-s’hi), quan acabin les notícies… I quan fem el tafaner ens excusem: No m’hi vull ficar (ficar-s’hi), però… ; doncs no t’hi fiquis, que aquí no hi pintes res (pintar-hi res)! Perquè, l’autor d’aquest llibre, què hi volia dir?
Quan estem convençuts d’alguna cosa ens hi juguem el coll/hi posem el coll (jugar-s’hi, posar-hi el coll), però si van mal dades, millor tirar enrere: No t’hi tornis (tornar-s’hi), no veus que aquest no hi toca (tocar-hi)/que no hi és tot (ser-hi tot)?
Per passar la trucada telefònica diem: De seguida s’hi posa (posar-s’hi). Sobretot, res de dir un *segonet per indicar un temps molt curt! Un segonet és una pellofa de segó! I una altra de grossa: què és això de la roba no *em cap! En tot cas, la roba no m’hi cap (cabre-hi).
A banda, recordeu que els verbs de percepció porten el pronom afegit, com ara: D’aquesta orella no hi sento (sentir-hi), m’hi hauré de posar un audiòfon. No m’hi veig!, per què heu tancat el llum (veure-s’hi)?
En canvi si, tot i escoltar-la o mirar-la, no sabem distingir una cosa diem: No veig res! Estic buscant les set diferències i no en trobo cap.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.