Anem-nos calçant, veïnes i veïns, nenes i nens, àvies i avis…
Aprofitant que després de les últimes eleccions municipals són moltes les dones que han estat escollides alcaldesses, avui volem fer alguna revindicació feminista i, també, gramatical.
La forma anglesa empowerment, és en català apoderament, que deriva del verb ja existent en català, apoderar. En canvi, no existeixen ni el verb *empoderar ni el derivat *empoderament (forma prevista en castellà). Aquest terme es refereix al procés pel qual una persona o grup social adquireix els mitjans i la consciència necessaris per enfortir el seu potencial social, polític i econòmic.
En l’àmbit de la política i la sociologia es parla de gènere quan volem referir-nos al sexe (tret biològic distintiu) en funció dels trets, dels rols i de les funcions que li són culturalment associats; és a dir, allò de metge per a nen i infermera per a nena. Partint d’aquí, l’enfocament de la perspectiva de gènere pretén arribar a la igualtat real de drets i deures.
I com podem visualitzar en el discurs un grup secularment marginat, com ara el de la dona? La solució més fàcil ─i que tothom s’hi ha apuntat─ ha estat farcir el discurs de dobles formes (veïns/veïnes; nens/nenes; tutors/tutores…) o de parlar sempre de persones (que inclou homes i dones) de tal manera que un “Totes al parlament!”, no s’ha de llegir de manera exclusiva, sinó que es refereix a persones. Com a professionals de la llengua considerem que se n’ha fet un gra massa i que s’ha forçat la gramàtica. Recordem que el català és una llengua marcada quant al gènere i el nombre que aplica la regla de concordança segons la qual un masculí i un femení singular concorden en masculí plural (forma no marcada). La solució passa més aviat per pensar d’una altra manera, en termes de metgessa i infermer, i per dignificar les feines socialment feminitzades (les d’atenció i cura de les persones) que no pas a posar dobles formes constantment. Sindicats, administracions, estudiosos de la llengua i col·lectius professionals han elaborat una Guia d’usos no sexistes per evitar usos discriminatoris en el discurs, sense caure sistemàticament en el recurs a les dues formes (ja sigui abreujades o no) que enfarfega el text i té molts problemes a l’hora de practicar substitucions pronominals i concordances. Només us n’hem fet una pinzellada, però tal com pinta la legislatura, millor que en consulteu tot el document:
http://llengua.gencat.cat/permalink/c2f7c918-5382-11e4-8f3f-000c29cdf219
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.