La clau del barri
A casa hi teníem el barri, i més important encara, la clau del barri, que era la de la tanca d’accés a la casa. Els meus avis van comprar una caseta a Barberà del Vallès, ben a la vora de l’estació de tren, a mitjan anys 40 i, de sempre, de l’accés en dèiem barri i la clau del barri era aquella que penjava a la fusteta “On són les claus?”. Encara que no tingueu memòries dels anys quaranta, ni avis amb torreta, ni rosers al jardí, avui us podeu fer vostra la paraula barri.
Si la busquem als diccionaris veurem que barri és tant l’espai tancat per diferents cossos d’edificis davant la casa (com a sinònims, pati, clos…) com la reixa mateixa que limita aquest espai (tanca, paret, reixat…).
De la casa en diem masia, casa de pagès o, més modernament, torre. Abans la gent es deia que tenia una torre o que estiuejava a la torre. Després amb la irrupció del turisme de costa, ja vam parlar d’apartaments. Evidentment, l’explotació familiar, arreu del territori té noms molt diferents: mas, alqueria, masoveria, granja, casa pairal, casa de camp, lloc, possessió… i sovint porta davant la forma can/ca na (casa d’en/casa de na) o cal/ca la (casa del/casa de la).
Aquí a l’Hospitalet tenim moltes cases i algunes cases amb barri, com ara Can Riera, Can Rigalt, Can Serra o Can Buxeres. Quant a la majúscula inicial, depèn de si can/cal forma part del nom propi de la casa o només designa l’edifici o l’activitat que hi té lloc: A cal notari hi ha el contracte de compravenda de Can Sumarro.
