Textos àgils, pocs demostratius
Les ulleres bifocals ens permeten veure-hi de prop i de lluny!
Els demostratius marquen les relacions espacials entre els interlocutors. Segur que els coneixem! Aquest (i resta de formes) i això, de proximitat; aquell (i resta de formes) i allò, de llunyania; i els adverbis ací, aquí, allí, allà.
Quan el nom especificat és implícit, el demostratiu té la funció de pronom, com ara:
Atén aquesta alumna que aquella ja l’atendré jo.
Sovint, però, abusem dels demostratius, en frases com:
Cal avaluar els recursos i decidir si *aquests són suficients.
Els veïns s’han afegit a l’assemblea de barri i actuen segons les directrius *d’aquesta.
Això només és possible en *aquells casos que preveu la llei.
Aquests usos són força freqüents en el llenguatge escrit. Potser busquen la precisió i la formalitat, però, fet i fet, empitjoren el text. És millor, doncs, repetir el nom o, simplement, prescindir del demostratiu.
Cal avaluar els recursos i decidir si són suficients.
Els veïns s’han afegit a l’assemblea del barri i actuen segons les seves directrius/segons les directrius de l’assemblea /segons les directrius d’aquesta assemblea.
Això només és possible en els casos que preveu la llei.
Igualment, hem d’evitar usar els demostratius com a pronoms quan els puguem substituir per un pronom feble o relatiu:
La directora i la secretària *d’aquesta n’estaven al cas; que ha de ser, la directora i la seva secretària n’estaven al cas.
Correspon a la comissió estudiar els projectes i fer una selecció *d’aquests; millor, i fer-ne una selecció.
L’assemblea va aprovar les quotes familiars. Les funcions *d’aquestes són…; és a dir, l’assemblea va aprovar les quotes familiars, les funcions de les quals/les funcions de les quotes són…
Per tant, eviteu els demostratius sempre que no siguin necessaris, ja eliminant-los, ja amb pronoms febles o pronoms relatius, ja repetint el nom que determinen.
