Que què dius? [kə kè?]
“La portaveu ens comunica que no es podran fer inversions perquè el capítol VI està bloquejat, a causa *de què els pressupostos estan prorrogats. Es desbloquejaran les inversions en el moment en què s’aprovin els nous pressupostos.”
En aquest exemple, real, trobem dos casos de preposició + què, l’un dels quals és correcte i l’altre, no.
En el primer exemple, la locució explicativa a causa que (sinònima de ja que, perquè) està formada per la locució a causa de + una oració subordinada introduïda per la conjunció àtona que -[kə], en català oriental-. Com deveu recordar, en català, les preposicions a, de, en i amb cauen davant la conjunció que, sempre pronunciada amb vocal neutra [ə]. Així a causa de + que passa a ser a causa que.
Hem de diferenciar aquest que [kə] del què del segon cas, pronom tònic, pronunciat amb è oberta [kè]. Com que només el què tònic pot portar la preposició davant, si pronunciem correctament els dos ques, [kə] i [kè] no tindrem dubtes a l’hora d’escriure’ls: el primer va sense preposició (és una conjunció i es neutralitza) mentre que el segon pot portar-ne i va sempre amb accent obert.
Neutralitzar (pronunciar la vocal neutra o schwa) és un tret característic del sistema vocàlic del català oriental i hem de recordar de neutralitzar les as i es àtones en tots els casos. Proveu-ho, aquí teniu una relació de paraules amb aquest so perquè les practiqueu en veu alta: dəl, təlèfon, pətitə, classə, lotəriə, rəgal, i les contraposicions: pèl/pəl, dalt/dəl, és/əs, sents/sə’ns, hem/əm, etc.
