Baixem al carrer
Avui volem comentar un parell d’eslògans actuals.
És clar que podem!
La construcció catalana sempre porta el verb ser. Alguns mitjans i alguns lingüistes opten per esclar (aglutinant les dues paraules, igual que en el cas de sisplau), atesa la neutralització habitual del verb i, potser, pensant que així almenys salvarem un dels llençols de la bugada: el del verb ser. En qualsevol cas, cal evitar tant sí com no el *clar que podem. També hi ha altres solucions, depenent de la posició de la paraula i el matís, com ara: i tant que podem!, evidentment que podem!, o podem, sens dubte! (més formals). També cal evitar les formes *per suposat i *com no.
Nou Barris cabrejada!
En aquest cas, els activistes veïnals no han tingut en compte que en català per expressar el descontentament, de sempre, ens emprenyem. Emprenyar-se és un verb ben actual, d’ús general en contextos informals i completament transparent (el coneix tothom). Per què, doncs, no podem emprenyar-nos i estar emprenyats i hem de recórrer al cabrejar-nos i estar cabrejats? Val a dir que, tot i que alguns diccionaris el recullen, l’IEC només en recull el significat tradicional: cabreig m. Fet de cabrejar la mar i cabrejar v. intr. La mar, formar petites onades blanques d’escuma.
L’objectiu és clar: protegir la forma pròpia, àmpliament usada i entesa, per tal que no quedi bandejada per altres formes més noves que, tot i que ja puguin ser generalment usades i acceptades per alguns, no aporten res de nou al lèxic i només serveixen per simplificar i acostar el català al castellà.
I per acabar, l’ús de la forma femenina de l’adjectiu no deixa de ser curiosa, ja que Nou Barris és un nom propi masculí i la concordança gramatical hauria de ser en masculí. En aquest cas la concordança és semàntica i vol dir que aquest barri es pensa a si mateix com a gent (gent emprenyada), però segur que no hi és aliè el fet que la feminització del llenguatge es du a terme pels grups més reivindicatius de la societat (persones/veïnes de Nou Barris emprenyades) i ves: ja que no podem canviar la societat, mirem de canviar el llenguatge. Embolica que fa fort!
(La imatge que encapçala l’article és del conegut grafiter Banksy.)
