Arxiu de la categoria ‘Lèxic’

  • Baixem al carrer

    Bansky

    Avui volem comentar un parell d’eslògans actuals.

    És clar que podem!

    La construcció catalana sempre porta el verb ser. Alguns mitjans i alguns lingüistes opten per esclar (aglutinant les dues paraules, igual que en el cas de sisplau), atesa la neutralització habitual del verb i, potser, pensant que així almenys salvarem un dels llençols de la bugada: el del verb ser. En qualsevol cas, cal evitar tant sí com no el *clar que podem. També hi ha altres solucions, depenent de la posició de la paraula i el matís, com ara: i tant que podem!, evidentment que podem!, o podem, sens dubte! (més formals). També cal evitar les formes *per suposat i *com no.

    Nou Barris cabrejada!

    En aquest cas, els activistes veïnals no han tingut en compte que en català per expressar el descontentament, de sempre, ens emprenyem. Emprenyar-se és un verb ben actual, d’ús general en contextos informals i completament transparent (el coneix tothom). Per què, doncs, no podem emprenyar-nos i estar emprenyats i hem de recórrer al cabrejar-nos i estar cabrejats? Val a dir que, tot i que alguns diccionaris el recullen, l’IEC només en recull el significat tradicional: cabreig m.  Fet de cabrejar la mar i cabrejar v. intr. La mar, formar petites onades blanques d’escuma.

    L’objectiu és clar: protegir la forma pròpia, àmpliament usada i entesa, per tal que no quedi bandejada per altres formes més noves que, tot i que ja puguin ser generalment usades i acceptades per alguns, no aporten res de nou al lèxic i només serveixen per simplificar i acostar el català al castellà.

    I per acabar, l’ús de la forma femenina de l’adjectiu no deixa de ser curiosa, ja que Nou Barris és un nom propi masculí i la concordança gramatical hauria de ser en masculí. En aquest cas la concordança és semàntica i vol dir que aquest barri es pensa a si mateix com a gent (gent emprenyada), però segur que no hi és aliè el fet que la feminització del llenguatge es du a terme pels grups més reivindicatius de la societat (persones/veïnes de Nou Barris emprenyades) i ves: ja que no podem canviar la societat, mirem de canviar el llenguatge. Embolica que fa fort!

    (La imatge que encapçala l’article és del conegut grafiter Banksy.)

    Article complet

  • Expressions temporals

    tempus-fugit-84

    Comencem l’any parlant d’aquest tempus fugit que ens atrapa a tots. És a dir, lluny de la filosofia, d’algunes expressions temporals que no tenim prou presents.

    Per exemple, en català diem ara per ara, per referir-nos a aquest moment, si més no; al costat, d’ara com ara, que ens serveix per introduir una objecció, una motivació, un mentre no canviïn les coses. L’expressió *avui per avui és un calc del castellà *hoy por hoy.

    Així doncs, hem de dir:

    Ara per ara no vull fer obres a casa (en aquest moment, aquest hivern…)

    Ara com ara no vull fer fer obres a casa (tal com van les coses, no en tinc ganes, no tinc diners, no vull enrenous…)

    S’ha fet abús de l’adjectiu proper en lloc de les formes habituals pròxim, vinent o entrant. Sense ser una forma negligible, preferirem les formes més usuals: dimarts vinent, dimarts que ve, el pròxim dimarts. Tot i que quan ens referim al dimarts que succeeix immediatament el dia en què parlem no hi cal cap determinant: Ens veurem dimarts.

    D’ara endavant / en endavant (des d’avui) en aquesta casa no es diran més paraulotes!

    Avui dia /avui en dia ja ningú no parla de vostè els pares.

    Tal dia com avui vaig aprovar el carnet de conduir.

    El curs de català comença d’avui en vuit (en una setmana).

    I per acabar, us recordem que la manera tradicional d’indicar el temps en el rellotge és comptant quarts, mitjos quarts i quarts tocats:

    Em va dir que arribaria a quarts de vuit (entre dos i tres quarts de vuit), però sospito que arribarà a quarts de quinze (molt més tard d’allò previst)!

    Article complet

  • Firar-se (novament)

     

    rebaixes2

    Ara li toca a les rebaixes. Es diu que les botigues abaixen preus (verb transitiu) o que els preus baixen (verb intransitiu), que hi ha autèntiques gangues. No us deixeu ensarronar, però, ningú no dóna garsa per perdiu (gato por liebre, en castellà).

    També podem dir que les botigues rebaixen, fan rebaixes o abarateixen els preus. Hi ha productes que  estan en oferta (no pas que *s’oferten); per exemple quan se n’ofereixen 2 x 1. Als aparadors hi trobarem rètols cridaners, com ara: Tot fins a un 70% rebaixat,  fins al 31 de gener! Els productes, però, no han de ser a posta per a rebaixar, sinó que han de ser que estaven a la venda durant el Nadal: que no ens aixequin la camisa.

    La roba va ampla, baldera o massa folgada o, contràriament, estreny: en cap cas *apreta. També pot tibar si no ens hi podem moure amb comoditat, com ara una americana justa de les espatlles.  Normalment es disposa en lleixes o prestatges i els clients trien i remenen en un autèntic garbuig abans no fan un cop de cap. Després de tot això tan divertit, encara ens falten les llargues cues als emprovadors o al taulell (mostrador, en castellà). I ja ho tenim, una autèntica bicoca! (*txollo)

    Per acabar, repassem com s’anomenen algunes peces de roba: leotards, malles (leggins, en anglès), bermudes o pantalons curts (shorts), xandalls, bòxers (calçotets amb camal) o eslips (sense camal), dessuadores, tops, sabates de taló…

    I, sobretot, anem a comprar i no pas *anem de compres!

    Article complet

  • Benvolguda Grossa

    grosses

    Ara que ja tenim coll avall els resultats de la loteria (felicitats als afavorits / guanyadors / afortunats; no pas *agraciats!) i s’acosta la Grossa de Cap d’Any, us volem ajudar a resoldre alguns dubtes de lèxic que  s’hi relacionen.

    La majoria d’aquests dubtes els podem resoldre consultant l’Optimot, mitjançant una cerca bàsica o per frase exacta. Amb la cerca bàsica podeu trobar termes com ara bombo, bitllet, portador, dècim; amb la cerca per “frase exacta”, si escrivim el gordo en el quadre de cerca, obtindrem en primer lloc l’entrada grossa del diccionari català-castellà, amb un exemple que fa referència al premi principal de la loteria de Nadal; ara bé, com hem vist, del nom de la loteria de la Generalitat en diem la Grossa, en majúscula.

    Us recordem, també, que els números de loteria s’escriuen sense punts, com ara  92845, i que a l’hora d’enumerar els premis l’ordinal de cinc és cinquè, que fa el plural cinquens i no pas *cinquès. I ja que hi som, parlem de milions i milionaris (*milló/*millonari).

    l’Optimot també recull una fitxa per saber com hem de traduir el verb interesar al català. Si escrivim interesar en el quadre i fem la  cerca per “criteris”, obtindrem la fitxa amb el títol “participar / participació de loteria / interesar”, que ens informa que en català no hem de fer la traducció literal, sinó dir: El/la portador/a participa amb (la quantitat de) 3 euros a la grossa de Nadal. També ens assabentem que pedrea, que es refereix al conjunt de premis de poca importància, en català es diu premis menors.  En qualsevol cas podeu fer-ne el cobrament (no pas *cobro) a qualsevol centre autoritzat, que us en farà el pagament (no pas el *pago).

    I per acabar, si us toca el primer premi realment us n’haurà passat una de molt grossa, d’aquelles que passen un cop a la vida. Feu-nos-ho saber!

    Article complet

  • *Caguem tions?

    DIGITAL CAMERA

    Home, no! Cagar tions deu ser molt complicat! En canvi fer-los cagar és cosa de nens. Només ens cal un bastó, una flassada i una cançó. En teniu alguns exemples aquí.

    Cagatió, tot junt, és un mot que no recull el DIEC però sí l’Alcover-Moll (DCVB) com l’acte de fer cagar el tió la nit de Nadal. Aquesta forma és a l’inici de moltes de les cançons que acompanyen la festa (i d’aquí l’origen), però no és correcte per referir-nos al tronc de l’arbre. Podem parlar, doncs, de fer el cagatió, però no pas de *fer cagar el cagatió. També podem dir que el tió ha cagat torrons, però no que nosaltres *hem cagat el tió. Fixeu-vos que el tió el piquem. Aquest verb té molts usos en català, alguns dels quals està ocupant el verb donar, tan abassegador: m’he *donat un cop al cap, per dir m’he picat el cap; *em vaig donar contra el terra, vaig picar contra terra; *dóna-li dóna-li, per dir pica ben fort, etc.

    Tot aquest període festiu i religiós es coneix amb el nom de Nadal: celebració del Nadal, repensar el Nadal, sopar de Nadal, regals de Nadal, etc. En cap cas no utilitzem la forma *Nadals, en plural, per referir-nos-hi.

    El dia 31 de desembre a la nit fem el raïm per celebrar el canvi d’any. On menjareu el raïm, enguany?; de fet, el que prenem són 12 grans de raïm ja que pròpiament el raïm és tota la branca en què surten les baies de la vinya (racimo).

    A banda tenim altres mots que anirà bé de repassar:  les garlandes (guirnalda) que algunes persones pengen a la porta quan comença l’advent, els serrellets (espumillón), el cotilló (cotillón), la nit de Nadal (Nochebuena), la nit de Cap d’Any (Nochevieja) i el dia de Cap d’Any (Año Nuevo), la cavalcada (cabalgata), el rei Melcior (Melchor)…

    Quant als nouvinguts a la festa, el Pare Noel i tota la rècula de rens, encara no sabem gaire com fer-los parlar. Hou, hou, hou? S’accepten suggeriments!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog