Factors de risc
Amb l’aplanament de la corba i l’inici del desconfinament (això tan entenedor de les fases i els territoris) hi ha consens que caldria una política de tests massius (perquè ja sabem que molts som asimptomàtics) per identificar els casos i fer el seguiment *dels mateixos. De debò? No, de cap de les maneres! En tot cas, identificats els casos, caldria fer-ne el seguiment o fer el seguiment de les persones amb possibilitat d’encomanar (no ens oblidem d’aquest sinònim) la malatia.
Què volem dir? Doncs que mateix/mateixa és un adjectiu o adverbi que no funciona mai com a pronom. Recórrer-hi perquè no volem repetir l’element que acabem d’esmentar (casos o persones) és incorrecte. En català tenim uns meravellosos pronoms febles que serveixen per substituir un element ja conegut i escurçar la frase.
Vegem-ho novament. “Avui mateix (aquí fa d’adverbi) aniré a fer-me el test (en plural, tests o testos, tot i que en el sentit de prova mèdica se sol utilitzar tests), però fins d’aquí dos dies no en sabré el resultat (i no pas no sabré el resultat *del mateix).
Altres exemples, en què el pronom en sol ser bandejat i que veiem sovint en mitjans i webs és quan substitueix un complement del nom:
“Selecciona una notícia per veure el seu contingut (el contingut de la notícia)”, en lloc de “selecciona una notícia per veure’n el contingut”. També trobem el cas redundant de selecciona una notícia per *veure’n el seu contingut, que és totalment incorrecte.
L’omissió de pronoms febles a l’hora de redactar, la inflació de possessius, sobretot quan traduïm un text del castellà (com fan molts mitjans), comporta aquestes solucions que ni sonen catalanes ni ho son.
Taduir, com desconfinar, s’ha de fer a poc a poc i bé, atents a les característiques de cada territori/llengua i mai de manera automàtica, cosa que només fa que desfigurar la llengua d’arribada i treure tota la gràcia al text. Que no hàgim de fer una frenada sobtada i, apa, novament tots a casa!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.