Més vell que anar a peu
Vivim temps d’emergència: emergència sanitària, econòmica, social, climàtica… i emergència a can Barça, també!
Com podem expressar tot això? Què ens ensenyen aquestes emergències?
Que no hi ha més cec que qui no hi vol veure.
Que ara li veiem les orelles al llop i d’aquí plora la criatura.
Que tal faràs, tal trobaràs.
Que si hem fet els ulls grossos, ara toca entomar la clatellada.
Que hi ha qui se n’ha fet un tip de dir-nos-ho, però nosaltres fent la viu-viu.
Que quan hi ha una trencadissa no s’hi val a fer-se el desentès.
Que si anem a tres quarts de quinze no farem res de bo.
Que pensar que amb la vacuna, rai!, és no girar rodó
I que pensar que Internet ens traurà les castanyes del foc és per pixar-se de riure!
Ves per on, ve-t’ho aquí, que la pandèmia ja era tota al diccionari!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.