El millor del dinar és la taula
Una taula ben parada a El dinar, de Pierre Bonard (1923)
Avui volem comentar alguns significats del verb parar, un verb molt polifacètic amb usos tradicionals que seria bo de no perdre.
En català es para taula per preparar-la amb tot allò necessari abans de seure-hi a dinar i també es para casa o es para botiga en el sentit d’enllestir-la, obrir-la, perquè s’hi pugui viure o prestar el servei.
Quan volem que ens donin alguna cosa a canvi, parem la mà, i quan prestem atenció parem l’orella o parem esment. També parem la galta perquè ens hi facin un petó (o una bufetada!) i parem l’esquena quan acceptem un retret o una allisada, tot i que de vegades cal parar els peus als ganàpies!
Parem una trampa per atrapar els animals i parem els cops per protegir-nos-en.
Si volem saber de la residència d’algú que no para quiet, que és un no parar, li preguntem: “on pares, ara”? I és que hi ha gent que no para mai a casa…
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.