Rubricatus exprés
Ara sí que l’hem feta bona, quin embolic!
Tot va molt de pressa, la comunicació gira a la velocitat de les xarxes i el català no pot quedar enrere. Algunes expressions es posen de moda i reemplacen les de tota la vida, dites durant generacions i ara escombrades en un tres i no res. Vegem-ne algunes; segur que les coneixeu, només cal dir-les!
Ser *lo que hi ha: no hi ha més cera que la que crema, no hi ha res a fer, quin remei, les coses són com són, no s’hi pot fer res, qui dia passa any empeny
*Pringar, ser un *pringat: tocar el rebre, ser un passerell, fer el paperina
*Liarla, anar *liat: armar-la, emmerdar-la, fer-la bona/grossa; anar de corcoll/molt atabalat/embolicat/enfeinat.
I *més del mateix!: i sant tornem-hi, i la cançó de l’enfadós!
No venir *a cuento: no venir a tomb
*A palo seco: tal com raja, sense embuts
Anar *a saco: anar de bòlit/a tota hòstia/a preu fet/a tota merda
*Fer unes risses: fer un beure, fer-la petar, passar-la/passar-ho bé
Anar (cadascú) *a lo seu/*lo seu seria…: anar (cadascú) a la seva/pel seu compte. Aniria bé…
*Callarse la boca: callar, fer mutis i a la gàbia, mossegar-se la llengua
*Posar dels nervis: posar nerviós/fotre nerviós, treure de polleguera
I si no pesqueu (*pilleu) alguna cosa vol dir que no hi caieu, no pas que *no caieu, que en tot cas vol dir que us manteniu drets (i no pas *de peu), sense caure. Per tant, caure-hi ─verb preposicional en el sentit d’adonar-se’n d’alguna cosa, reconèixer-la─ i caure ─verb intransitiu i no pas reflexiu, *m’he caigut.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.