Entrades amb l'etiqueta ‘aigua’

  • Per treure’n l’aigua clara

     

     

    La font de la plaça del Repartidor

    L’aigua raja, brolla, regalima, s’escola. Canelles i brocs, esquitxos.

    Salts d’aigua, sallents, gorgs i basses, ulls i olles, clots i solcs.

    Les marines i maresmes, els aiguamolls, amarats d’aigua; els estanys i estanyols, les llacunes, plenes d’ocells.

    Glaç i gel, rosada i gebre, aiguaneu i calamarsa. Aiguats i rubinades.

    L’aiguavés de la teulada, la gàrgola i la canonada, degotalls i goteres, tolls i bassals. Xip-xap.

    Rius i rierols, torrents, rieres i rials, rambles, barrancs, xaragalls.

    Canals, recs, mines, pous, séquies.

    Els rentadors, els safarejos, els coms. Hi fem bugada, hi xerrem, ens hi estem.

    Surgències, fonts. Fontades sota l’ombra dels plàtans, el lloc més fresc de l’estiu.

    Aigua freda al càntir. Bevem a galet, d’un glop, d’un trago, d’una tirada.

    Alfacs i barres de sorra. L’escuma s’enfila, cresteja, s’arrissa i trenca. Xopa la sorra i la deixa fina i flonja sota els peus. Aigua soma.

    Ja som al mar, ens hi capbussem.

    L’aigua per rentar-nos, per abeurar-nos, per sadollar-nos. Perquè ens meravellen les mil formes de l’aigua, ara que hem descobert l’ara i aquí.

    Article complet

  • Més val un moixó a la mà que una àguila volar

    diadel'aigua

     

    Per celebrar el Dia Mundial de l’Aigua, diumenge 3 d’abril, un grup de persones de l’Hospitalet vam visitar els espais agrícoles i naturals que encara conserva el municipi a la llera esquerra del riu Llobregat.

    La trobada era a l’antiga parada de Feixa Llarga de la línia vermella. Una feixa és una peça de terra de conreu plana, limitada per marges, i també una mesura agrària de valor variable; un nom molt adequat per a un espai que fins fa 50 anys, amb la construcció del barri de Bellvitge i, més tard, de l’hospital, era estrictament agrícola. Tot i que n’hem perdut el nom en la línia de TMB encara el conservem com a nom de carrer i d’algun equipament esportiu.

    A banda del patrimoni agrícola, el riu Llobregat és una reserva natural de primera magnitud que acull especialment ocells o aus. El català disposa d’aquestes dues denominacions per fer referència als vertebrats que en llatí es denominen avis. Contràriament al castellà, que utilitza aves per designar totes les espècies i reserva pájaros per als ocells petits, en català ocells ho són tots. Així doncs, i d’acord amb la prioritat establerta pel diccionari normatiu, la denominació ocell és la preferent en tots els casos, mentre que au es reserva com a forma secundària. Per tant, i sobretot en contextos d’especialitat, utilitzarem la denominació ocell com a genèric de qualsevol espècie, petita o grossa, de la classe ocells. En altres zones del domini parlem d’aucells, pardals o moixons.

    També amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, el centre de terminologia ha publicat la infografia El cicle de l’aigua que inclou mitja dotzena de termes en català, amb la corresponent definició: evaporació, evapotranspiració, condensació, precipitació, infiltració, aigües superficials i aigües subterrànies.

    De moixons, en tenim aquí al costat, mentre que les àligues només les abastaran alguns… Conservem-los!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog