Arxiu de la categoria ‘hi’

  • Fa calor, però no s’hi pot fer res!

     

    I el CNL, ja té els EPI?

    —Tranquil·la! Hi enviaran el material avui mateix i a l’equip ja li van enviar els EPI fa uns dies.  

    Parlarem d’EPIs, doncs? Noooooo, a banda de remarcar-vos que EPI és una sigla que ha fet fortuna com a mot general i que amb els canvis de la nova gramàtica ja admet la marca de plural, avui ens volem fixar en la substitució pronominal que tenim marcada en negreta. En un cas, amb el pronom hi (locatiu, al CNL) i, en l’altre, amb li (datiu, a l’equip), tots dos precedits de la preposició a. 

    Vegem-ne alguns exemples i penseu com faríeu la substitució.  

    Un cop tenim el text guardat, *li escrivim un tol/hi escrivim un títol (al text).

    A la porta *li posarem un pany/hi posarem un pany. 

    Ja ens veiem per l’asterisc, quina hauria de ser la solució correcta. Sovint, però, un complement que cal substituir amb el pronom hi el substituïm amb li, que és un pronom de 3a persona que es refereix al destinatari de l’acció del verb i que és, per tant, un ésser animat. Ni text ni porta, no ho són pas!, sinó que són llocs. 

    En canvi, sí que diem:

    —Em sembla que té febre, li miraré la temperatura (a vostè, a ell/a ella).  

    I només un altre cas, que no volem allargar-nos —ja hi aprofundirem en un altre apunt, no ens oblidem el pronom hi en combinació amb un altre pronom o en verbs que el porten lexicalitzat (fer-hi/tenir-hi/ser-hi).  

    —Són a la capsa les mascaretesSí, les hi acabo de veure. Fan molta calor, però no *es pot fer res →no shi pot fer res! 

    Article complet

  • Per treure’n l’aigua clara

     

     

    La font de la plaça del Repartidor

    L’aigua raja, brolla, regalima, s’escola. Canelles i brocs, esquitxos.

    Salts d’aigua, sallents, gorgs i basses, ulls i olles, clots i solcs.

    Les marines i maresmes, els aiguamolls, amarats d’aigua; els estanys i estanyols, les llacunes, plenes d’ocells.

    Glaç i gel, rosada i gebre, aiguaneu i calamarsa. Aiguats i rubinades.

    L’aiguavés de la teulada, la gàrgola i la canonada, degotalls i goteres, tolls i bassals. Xip-xap.

    Rius i rierols, torrents, rieres i rials, rambles, barrancs, xaragalls.

    Canals, recs, mines, pous, séquies.

    Els rentadors, els safarejos, els coms. Hi fem bugada, hi xerrem, ens hi estem.

    Surgències, fonts. Fontades sota l’ombra dels plàtans, el lloc més fresc de l’estiu.

    Aigua freda al càntir. Bevem a galet, d’un glop, d’un trago, d’una tirada.

    Alfacs i barres de sorra. L’escuma s’enfila, cresteja, s’arrissa i trenca. Xopa la sorra i la deixa fina i flonja sota els peus. Aigua soma.

    Ja som al mar, ens hi capbussem.

    L’aigua per rentar-nos, per abeurar-nos, per sadollar-nos. Perquè ens meravellen les mil formes de l’aigua, ara que hem descobert l’ara i aquí.

    Article complet

  • El que hem après

    Aquest d’avui és l’últim Rubricatus des del confinament, és a dir, des de casa, tot esperant trobar-nos amb vosaltres, presencialment i sense demanar hora (allò que ara tothom en diu cita prèvia!), ben aviat.

    I ara, més enllà de la fase zero, quins són els tòpics?

    Doncs… abaixar la guàrdia o *baixar la guàrdia? Només ens cal consultar el DIEC per veure que apujar o abaixar són verbs que demanen un agent (CD) i que volen dir fer que una cosa ascendeixi o descendeixi un graó més amunt o més avall: apujar el volum, apujar els preus, apujar el nivell… En canvi, sense adjunt, el volum, els preus, el nivells o els riscos d’infectar-nos pugen/baixen, en què l’element obligatori és el subjecte de la frase.

    I què en penseu *d’anar a millor o de millorar? La construcció anar a + millor/pitjor no ha de bandejar els verbs millorar o empitjorar, que són els de tota la vida.

    *La anormalitat o l’anormalitat? Fins a la nova Ortografia catalana de l’IEC l’article femení la no s’apostrofava davant de mots precedits del prefix negatiu a-com ara anormalitat. Així, s’escrivia la anormalitat per evitar la confusió entre l’anormalitat i la normalitat. Però si el text és escrit ja veiem (llegim!) si parlem de la normalitat o l’anormalitat; per tant, l’excepció a la regla d’apostrofació no hi cal. Ara bé, quan parlem, si volem, podem remarcar les dues per evitar l’ambigüitat. La preposició des’apostrofa, com abans, en qualsevol cas: vivim en condicions d’anormalitat.

    Per acabar, la perífrasi de gerundi estem treballant s’està imposant de bracet de l’anglès (el present continu amb –ing), tot i que en català preferentment utilitzem el present simple, per parlar de l’ara i aquí. Estem d’obres/Obrim dilluns!, etc. Les formes prefixades sovint estrafan la llengua col·loquial i els registres. Abans d’escriure un rètol, pregunteu-vos: com ho diria jo? I no pas, com ho diuen ells?

    I quan pregunten a un polític sobre un tema enrevessat, què contesten? Doncs sovint *ho estem treballant, en lloc de hi estem treballant/hi treballem (perquè és el pronom hi qui substitueix un complement de règim verbal). Treballem en la mobilitat/treballem per poder-nos moure sense riscos; és a dir:hi treballem/hi pensem/hi rumiem. I recordeu, malgrat tots els malgrats, de tot se n’aprèn!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog