Com més millor!
Avui en dia tot és maco o xulo o guais, a tot estirar collonut. I para de comptar. L’empobriment de la llengua és un fet i comporta la pèrdua de matisos a l’hora d’expressar-nos. Tot hi ajuda; quants de nosaltres escrivim textos habitualment més enllà del mòbil, o el correu electrònic?
La roba *es trenca o més aviat envelleix, s’esfilagarsa i s’esquinça?; la calor ens adorm, ens endormisca, ens ensopeix, fem capcinades, pesem figues, ens fa clapar o ens fa dormir com a socs?
La derivació, que és un dels principals mecanismes de formació de paraules, suposa la formació de mots nous a partir de l’adjunció de prefixos, infixos o sufixos. Així a partir dels primitius clar, fil, ploure, crit, fulla, ferro o fusta, formem els derivats aclarir, provisquejar, cridòria, fullaraca, ferralla, fustam i molts més.
Però no només són els matisos, també podem recórrer a la sinonímia per ampliar el nostre repertori lèxic, ja que saber dir les coses de diferent manera ens permet adequar-nos millor a cada cas, als diferents graus de formalitat. En l’exemple anterior clapar (en alguns parlants substituït per sobar*) o dormir com un soc no són vàlids per justificar-nos quan arribem tard a la feina o per explicar al metge els nostres problemes de cansament. Un parlant competent ha de tenir al seu abast un ventall de recursos que li permeti triar un mot o un altre en cada situació comunicativa.
I per acabar, anar a estudi/anar a escola, anar a plaça/anar al mercat… De vegades, una forma en substitueix una altra empesa pel pas del temps!
