Entrades amb l'etiqueta ‘derivació’

  • Com més millor!

     

    england_history_school_1802

    Avui en dia tot és maco o xulo o guais, a tot estirar collonut. I para de comptar. L’empobriment de la llengua és un fet i comporta la pèrdua de matisos a l’hora d’expressar-nos. Tot hi ajuda; quants de nosaltres escrivim textos habitualment més enllà del mòbil, o el correu electrònic?

    La roba *es trenca o més aviat envelleix, s’esfilagarsa i s’esquinça?; la calor ens adorm, ens endormisca, ens ensopeix, fem capcinades, pesem figues, ens fa clapar o ens fa dormir com a socs?

    La derivació, que és un dels principals mecanismes de formació de paraules, suposa la formació de mots nous a partir de l’adjunció de prefixos, infixos o sufixos. Així a partir dels primitius clar, fil, ploure, crit, fulla, ferro o fusta, formem els derivats aclarir, provisquejar, cridòria, fullaraca,  ferralla, fustam i molts més.

    Però no només són els matisos, també podem recórrer a la sinonímia per ampliar el nostre repertori lèxic, ja que saber dir les coses de diferent manera ens permet adequar-nos millor a cada cas, als diferents graus de formalitat. En l’exemple anterior clapar (en alguns parlants substituït per sobar*) o dormir com un soc no són vàlids per justificar-nos quan arribem tard a la feina o per explicar al metge els nostres problemes de cansament. Un parlant competent ha de tenir al seu abast un ventall de recursos que li permeti triar un mot o un altre en cada situació comunicativa.

    I per acabar, anar a estudi/anar a escola, anar a plaça/anar al mercat… De vegades, una forma en substitueix una altra empesa pel pas del temps!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog