Neutralitzacions
Avui volem parlar sobre un terme de recent actualitat, com és el virus de l’Ebola, conegut en alguna de les seves espècies des de fa gairebé 40 anys i el nom del qual prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en alguns pobles situats a la riba d’aquest riu on es va identificar el virus. En contextos de divulgació, de vegades es fa servir la forma escurçada ebola, que és preferible escriure amb minúscula inicial.
Quant a la malaltia causada per aquest virus, rep les denominacions febre hemorràgica de l’Ebola o malaltia de l’Ebola.
En relació amb la pronúncia d’Ebola, es recomana la forma plana, perquè és la més acostada a la pronúncia en les llengües africanes d’origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des dels inicis. La pronúncia de les vocals àtones (la e- inicial i la -a final) és vacil·lant, tal com passa sovint en neologismes manllevats o en determinats mots cultes (llatinismes), i pot anar des del manteniment de la pronúncia tensa (eβóla), recomanada per TV3, fins a l’adaptació total (əβólə).
És a dir, que es pot considerar normal que aquestes vocals es pronunciïn com si fossin en una síl·laba tònica, i també que es pronunciïn com a vocals neutres (en els dialectes en què es fan vocals neutres).
En aquests sentit tenim altres manlleus i mots cultes, fins i tot molt usuals, que es resisteixen en català oriental a la neutralització, com ara teoria, coral, cineasta, òpera, orfeó, vídeo, neoclàssic, al·leluia, fluor… I per acabar, tornant al sentit recte del mot, tant de bo poguéssim neutralitzar el virus ben aviat!
