Empriu o erm?
Aquests dies d’esclat de la primavera som molts els que hem sortit de la ciutat i resseguint un mapa per fer una excursió hi hem trobat la paraula empriu. N’hi ha molts d’emprius repartits pel territori i abracen torrents, rius, pasturatges, terres… Però, què és un empriu?
Empriu és el dret a fer ús d’alguna cosa propietat d’una altra persona i, amb referència a la terra, el dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscos i aigües, que tenen els veïns d’un poble o comunitat rural. Una bona manera, doncs, de gestionar els recursos perquè se’n beneficiï tothom.
Si en busquem la traducció al castellà, per exemple, hi trobem tierra del común o baldío; un doble significat que ens diu molt sobre la visió d’aquests espais col·lectius, ser profitosos per a tots o ser erms, terres estèrils o improductives, tot depenent que siguin més o menys bones terres i de l’esforç que s’hi posi. És clar, allò públic s’ha de cuidar!
Això ens ballava pel cap aquests dies que hi ha hagut a Barcelona enfrontaments entre mossos i manifestants al voltant de la desocupació d’un espai ocupat a Gràcia, el Banc Expropiat. A la ciutat, paradigma de la privatització de l’espai (ni tan sols les voreres són de tots perquè estan plenes de terrasses privades) costa molt aconseguir emprius. Què és més important, els diners que val un espai erm o el guany col·lectiu que genera un empriu?
Amb aquest d’avui, comencem un seguit d’apunts per recuperar paraules. Algunes no les coneixerem, però d’altres segur que sí i de sobte direm: que fa temps que no sentia que ningú deia menester o prendre mal!
