Entrades amb l'etiqueta ‘frases fetes’

  • D’afamats famolencs

    Hipopòtam famolenc

    D famolenc 

    Del món de Sant Jordi al món dels sentits, al de la teca concretament. No descobrirem la sopa d’all si diem que, amb la panxa plena, es llegeix millor!

    El drac de Sant Jordi era de vida, un autèntic golafre, golut i fartaner. Endrapava a cremadent: moltons, ovelles, xaiets…  i mai no es quedava tip. Contràriament, d’un drac que té manies a l’hora de menjar en diem llepafils o perepunyetes, però de dracs que fan escarafalls al menjar no n’hi ha gaires.

    Com anàvem dient, el nostre drac, en D, es cruspia, engolia i s’empassava els garrins de tres en tres, després un bon trago de vi i a pair. Diem que s’empassava perquè el DIEC no recull la forma verbal tragar, tot i que sí recull els substantius trago, traguet o traguinyol.

    Val a dir que quan algú o alguna cosa no hi ha manera que ens agradi diem que no ens el/la podem empassar o que no el/la podem pair (que és el que li va passar al drac!).

    Ara bé, quan va començar a escassejar la manduca i en D va exigir donzelles per rosegar, ràpidament es va adonar que havia begut oli i que no són precisament els dracs qui remenen les cireres en els contes. Per a sant Jordi, va ser la xocolata del lloro: el va vèncer sense socarrimar-se ni un pèl i es va acabar el bròquil ben aviat.

    I, com se sol dir en italià, se non è vero, è ben trovato. És a dir, que si no és cert, almenys ho sembla.

    Article complet

  • No trenquem a tort i a dret

    esqueixadaContinuem avui el tema de la traducció sistemàtica d’un terme d’una llengua pel mateix de l’altra llengua. En aquest cas amb els significats del verb castellà romper, traduït “automàticament” per trencar. En català, trencar vol dir  fer trossos o fragments (alguna cosa dura) colpint-la, prement-la. Trencar un vidre, un mirall, un plat. Trencar pedra. Trencar ametllons, avellanes, nous, pinyons. Trencar fusta. Trencar-se algú algun os. Trencar-se un braç. I per extensió, trencar un tracte o l’amistat amb algú.

    Per tant, el paper o la roba no “es trenca”, sinó que s’esquinça, s’estripa, s’esfilgarsa o es forada. I els aparells s’espatllen (un torradora es trencaria si ens caigués a terra i quedés escampada en mil fragments), es fan malbé, s’avarien o es deterioren. Si es rebenten a causa d’una pressió s’esbotzen (*s’espaxurren tots!).  I nosaltres podem esclafir a riure o rompre a plorar.

    Depenent de la matèria i la mida de la trencadissa els objectes s’esmicolen, s’esbocinen, es trossegen, s’estellen, s’esquarteren, s’esqueixen, s’engrunen o queden ben trinxats.

    A banda de la interferència lingüística, en aquesta pèrdua de significats hi té molt a veure el progressiu empobriment lèxic que pateixen totes les llengües actualment i que és objecte d’un altre debat (poca lectura, trivialització de les comunicacions, descrèdit dels coneixements humanístics…)

    Ara bé, en cap cas volem posar en entredit el verb trencar. Fixeu-vos quin reguitzell de frases fetes ens ofereix! Tenir-hi la mà trencada (tenir molta experiència en alguna cosa), trencar-se el coll (sortir malparat d’alguna cosa), trencar-se les banyes (esforçar-se a fer alguna cosa), trencar el son (fer una dormida curta), trencar-se el cap (pensar molt en alguna cosa), no haver trencat mai cap plat (aparentment, ser incapaç de fer res de dolent), sortir amb un ciri trencat (interrompre la conversa amb alguna impertinència o alguna cosa que no ve a tomb) i moltes més!

     

    Article complet

  • Firar-se (novament)

     

    rebaixes2

    Ara li toca a les rebaixes. Es diu que les botigues abaixen preus (verb transitiu) o que els preus baixen (verb intransitiu), que hi ha autèntiques gangues. No us deixeu ensarronar, però, ningú no dóna garsa per perdiu (gato por liebre, en castellà).

    També podem dir que les botigues rebaixen, fan rebaixes o abarateixen els preus. Hi ha productes que  estan en oferta (no pas que *s’oferten); per exemple quan se n’ofereixen 2 x 1. Als aparadors hi trobarem rètols cridaners, com ara: Tot fins a un 70% rebaixat,  fins al 31 de gener! Els productes, però, no han de ser a posta per a rebaixar, sinó que han de ser que estaven a la venda durant el Nadal: que no ens aixequin la camisa.

    La roba va ampla, baldera o massa folgada o, contràriament, estreny: en cap cas *apreta. També pot tibar si no ens hi podem moure amb comoditat, com ara una americana justa de les espatlles.  Normalment es disposa en lleixes o prestatges i els clients trien i remenen en un autèntic garbuig abans no fan un cop de cap. Després de tot això tan divertit, encara ens falten les llargues cues als emprovadors o al taulell (mostrador, en castellà). I ja ho tenim, una autèntica bicoca! (*txollo)

    Per acabar, repassem com s’anomenen algunes peces de roba: leotards, malles (leggins, en anglès), bermudes o pantalons curts (shorts), xandalls, bòxers (calçotets amb camal) o eslips (sense camal), dessuadores, tops, sabates de taló…

    I, sobretot, anem a comprar i no pas *anem de compres!

    Article complet

  • Buscant una ombreta desesperadament

    Servei Meteorològic de Catalunya

    Amb la diada de Sant Joan entrem de ple en l’estiu, l’estació dels dies llargs i les nits curtes. Començarem per recordar-vos que el sol pica (i no pas *apreta) i que, de sempre, el sol “toca” la superfície de les coses. Així doncs: “En aquesta taula hi toca el sol, seiem a la del costat.”

    Si tot i això hi fa massa calor, i ens estem rostint, torrant o escaldufant (i no pas *atxitxarrant) el millor és anar a seure dins de l’establiment, que hi sol haver aire condicionat (i no pas *acondicionat).

    A l’estiu, a les ciutats sobretot, hi sol fer xafogor i la gent busca l’ombreta delerosament. Quan el sol cau de ple parlem que fa un sol de justícia o una calor que estavella les pedres.

    Pel que fa als vents, quan bufa el xaloc (en àrab saluk/suruq vol dir “d’on surt el sol”), que ve del sud-est, dels deserts de l’Àfrica, o el ponent, que ve de l’oest  (d’on el sol es pon) i es reescalfa al seu pas per la Península, l’ambient es torna molt càlid i sec, i s’encenen totes les alarmes davant el risc d’incendis. En canvi el garbí o llebeig, que ve del sud-oest, assuaveix les temperatures. Arran de platja bufa la marinada o brisa de mar, el millor antídot contra la calor.

    Article complet

  • Per triar i remenar

    Il·lustració de Juan José Álvarez Cotrina

    Il·lustració de Juan José Álvarez Cotrina

    Avui us proposem un recull de fraseologia ad hoc per donar un to expressiu i fresc a les vostres opinions. Segur que tothom us donarà la raó! Triar una frase o una altra, és clar, depèn de cadascú.

    Per definir la situació política: embolica que fa fort, fotre més llenya al foc, fer pudor de socarrim, haver-ne vist de tots colors, posar-hi pit i collons, tururut violes, haver-n’hi per sucar-hi pa, ser de l’alçada d’un campanar…

    Per quedar-nos tranquils: deixar verd, deixar com un drap brut, posar a parir, passa que t’he vist, ser del morro fort, importar un rave, buscar les pessigolles a algú…

    Per arribar a final de mes: anar de bòlit, anar de corcoll, fer mans i mànigues, suar la cansalada, anar a empentes i rodolons, passar-les magres, passar-les de tots colors…

    Per passar-ho bé: partir-se de riure, petar-se de riure, passar-ho de conya, fer conya, anar de primera, anar la mar de bé…

    Per anar-nos-en de vacances:  fer un cop de cap, escalfar motors, fotre el camp, tocar el dos, no estar-se de res, llançar la casa per la finestra…

     

    La locució llatina ad hoc es refereix a una cosa feta expressament per a l’ocasió.

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog