Ordre o llibertat?
Bona família o família bona?
Per què parlem de la sagrada família, però no de la *política família? És el mateix un alt funcionari que un funcionari alt? Ho veurem en l’apunt següent o en el següent apunt?
L’ordre de les paraules depèn de la sintaxi de cada llengua i en ocasions permet diferenciar semànticament la frase. Així, la Cristina estima el Guillem és diferent de el Guillem estima la Cristina. Només si hi ha èmfasi podem admetre amb el mateix sentit: el Guillem, estima la Cristina! Pel que fa al sintagma nominal, tot i que el català és una llengua amb força llibertat pel que fa a l’ordre dels mots, l’adjectiu se sol col·locar darrere llevat que tingui una funció explicativa, que comporti canvis de significat o que hi hagi una voluntat literària.
Quan l’adjectiu és merament explicatiu aprofundeix en el significat del nom, però no l’especifica. Podríem dir que no hi afegeix res de nou. El llarg i avorrit discurs pressuposa que els discursos sempre són llargs i avorrits; una llarga espera, com són les esperes sinó llargues?; la Sagrada Família, per referir-nos a la família de Crist, la família per antonomàsia. Fixem-nos que si hi traiem l’adjectiu el significat no varia: Completa el programa la (tradicional) missa de festa major.
L’alteració de l’ordre també pot comportar canvis de significat: un gran home / un home gran; una simple pregunta / una pregunta simple; el lliure mercat / el mercat lliure, etc.
Quan canviem l’ordre dels elements amb voluntat literària estem utilitzant un recurs estilístic anomenat hipèrbaton: enfiladissa heura, el teu fresc alè, la clara rialla, etc. Si no és així, sempre és millor evitar la següent reflexió o l’esmentada qüestió, a favor de la reflexió següent i la qüestió esmentada.
El títol, avui va més enllà de l’apunt. Us el deixem perquè hi rumieu…
