No tots els caramels són iguals
Com en diem d’un producte comestible molt dolç que agrada especialment als infants?
Doncs *xuxes…!, ai no, llaminadures, altrament dites llepolies, dolços o confits. En tenim un bé de déu: regalèssies o pegadolces, llengües de tots colors, núvols, xocolatines, gominoles, piruletes, xupa-xups (del nom comercial Chupa-Chups) i sugus (originalment de la marca Sugus). Ara mateix, la varietat de llaminadures és esfereïdora! Més enllà dels dolços tenim les crispetes (rosetes o gallets), les pipes i el moresc (kikos).
I si elevem el sucre a la categoria de tradició arribem als pans de pessic, bescuits, melindros, bunyols, crespells, xuixos, tortells de pasta de full (rosco, roscón o tortel en castellà), pastissos (*tarta) i pastissets farcits… El món de les postres dolces també és interminable.
I això de menjar, com ho fem? De tastar també en diem fer un mos i depenent de la gana i del menjar podem endrapar, empassar, cruspir, xarrupar, xuclar, pipar, llepar (*xupar), atipar-nos de valent i quedar-nos empatxats o enfitats. Dels que són de vida en diem fartaners o goluts, a les antípodes dels sacs d’ossos, els llepafils o els desmenjats.
I per acabar recordeu que confitar, a banda del significat culinari vol dir guardar o retenir avariciosament alguna cosa; quedar-se-la tant si es vol com si no es vol, i sol usar-se en sentit irònic o bé despectiu. Així doncs, si només us ofereixen els caramels avorrits, sempre podeu dir: ”Ni parlar-ne, ja te’ls pots ben confitar!”
