Entrades amb l'etiqueta ‘manlleus’

  • Omple la guardiola!

     

    imatge-escolesAvui aprofitant que participem en el recapte Omple la guardiola!, per al programa d’aliments de la Creu Roja, volem fer un Rubricatus sobre aquest tema.

    Tornem a insistir en la diferència entre capsa i caixa que no per més sabuda és menys escoltada. Capses, les de cartró, més aviat petites, per empaquetar sabates i roba, petits electrodomèstics, regals…  Caixes, generalment de fusta i força grans, per portar-hi fruita o ampolles i embalar-hi els mobles.

    La nostra, que fa de guardiola dels productes aquí, al CNL, és una caaaapsa!

    Què hi posarem? Formatgets (com és que ha fet tanta fortuna la paraula *quesitos?), llet i tonyina. En aquest tipus de recaptes els productes han de ser duradors, no se solen acceptar productes frescos ni peribles a curt termini.

    Quant als envasos i altres embolcalls, cal evitar el sobreempaquetatge, com ara el de la brioxeria industrial; millor sempre comprar a granel (sense envasar) o en envasos grans i que es puguin reutilitzar.

    Dels *packs o *kits, en diem paquets. Així de fàcil, però depenent del context també hi quedarà bé joc (de  llençols), lot (de cremes) col·lecció (de moda), estoig (de maquillatge) o fins i tot assortiment (de productes). Bric és una paraula normalitzada de fa ja molt i si sou dels que dineu a la feina, recordeu que del Tupperware n’hem de dir carmanyola.

    Abans a la guardiola hi llançàvem la xavalla per anar estalviant a poquet a poquet; ara, per estalviar s’ha d’invertir en les persones, perquè els bancs no donen res…

     

     

     

    Article complet

  • Vida sana, llengua sana

    Pare Noël corrents.

    Pare Noel corrent.

    Com més va, hi ha més runners (corredors), més BMX (bicis de bicicròs) i més de tot. Podríem dir que l’esport és trending topic (tema del moment, tema més piulat).

    Anar a córrer (en anglès jogging) s’ha convertit en l’activitat més popular dels nostres dies, després de veure la tele i prendre una cervesa. En podem dir tal com s’ha dit sempre o, si som més esnobs, amb els anglicismes adaptats fer fúting o fer jòguing.

    Els professionals de la terminologia s’encarreguen de proposar formes catalanes per designar aquestes “noves realitats”, de vegades amb neologismes (si són realment noves!), tot i que moltes vegades només cal rescatar les formes de sempre, ofegades per la moda i els anglicismes.

    Vegem alguns exemples d’això darrer:

    Fins ara el personal trainer o el coach era l’entrenador personal, el ciclisme indoor era en pista coberta i les mountain bikes eren bicis tot terreny o bicis de muntanya.  Així mateix de fer una travessa o caminar per la muntanya ara també se’n diu fer senderisme o fer tresc (el TERMCAT puntualitza que fer tresc té un component exòtic i aventurer que no té fer una travessa pel Pirineu, però sospitem que els parlants diuen tresc i trekking sense mirar-s’hi).

    Val a dir que també cal distingir l’ús d’aquests termes, sovint efímers, en la llengua escrita i en la llengua oral, i depenent de l’edat: la creença que els joves parlen malament ve del temps del romans…

    I tornant al nostre tema, sobretot, que la suada d’haver sortit a córrer serveixi d’alguna cosa. A mig esforç atureu-vos a piular un selfie (autoretrat o autofoto) que així ho sabrà tothom!

     

     

     

     

     

    Article complet

  • Només quan faci falta

    Els manlleus són paraules procedents d’altres llengües, i no fruit de l’evolució històrica del català, que s’han incorporat a la llengua dels parlants, de vegades aportant un nou significat i de vegades bandejant la paraula o locució catalana corresponent (dir baguet indiscriminadament en lloc de barra de pa). L’intercanvi de mots entre les llengües és un fenomen natural i imprescindible, però cal limitar-ne l’abast quan se substitueixen formes pròpies per altres de foranes i, per tant, s’empobreix la llengua.

    La convenció general més estesa és escriure en rodona els manlleus adaptats i marcar en cursiva els no adaptats. Ara bé, els manlleus no adaptats ─és a dir, que mantenen l’ortografia original─ comuns a moltes llengües i que ja han passat a formar part de la llengua general s’escriuen en rodona: byte, pizza, web, whisky, jazz

    Per conèixer aquests mots podem consultar el diccionari normatiu; si hi apareixen vol dir que ja formen part del corpus de la llengua, com ara kiwi o taekwondo; si no hi apareixen són estrangerismes. Val a dir que molts d’aquests estrangerismes ja tenen una forma catalana, que podeu consultar a la Neoloteca del Termcat, tot i que encara no aparegui al diccionari general per la immediatesa de la incorporació (aiguagim) o per pertànyer a un camp massa especialitzat (nanoempremtador).

    Per tant, com a regla general s’escriuen en cursiva les paraules i expressions que no siguin catalanes i no hi hagin estat adaptades: skater (tipus de patinador); al dente (procediment culinari); botellón (fenomen juvenil); mojito (beguda alcohòlica).

    Insistim, però, que si n’existeix el terme en català, sempre el tindrem com a primera opció. És a dir, preferirem correu electrònic o adreça electrònica a e-mail, assetjament escolar a bullying, entrenament a coaching, sala d’exposicions a showroom, condicionament físic a fitness, llibre digital a e-book, caixó a cajón,  telèfon intel·ligentsmartphone, lísingleasing, etc. El recurs a les cursives no ens ha de fer preferir una forma estrangera a la pròpia, sigui adaptada o no.

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog