De bat a bat
Fins al 13 de juny que es constituiran els nous ajuntaments, tothom està obert a tot: la llista més votada, el pacte d’esquerres, l’assumpció de certs punts d’un altre programa, el principi de bona fe per tal d’arribar a un acord…
La ciutadania ha enviat cartes d’acomiadament i en alguns casos s’ha produït un acomiadament col·lectiu (procedent!), perquè són ben pocs els que repeteixen.
En molts municipis, el consistori ha quedat fragmentat i és l’hora de l’estira-i-arronsa, el tants caps tants barrets, la solució del caixa o faixa (és a dir, quan cal prendre una solució arriscada, jugant-s’hi el tot o res) o del pacte contra natura (en què els antagònics s’entenen!). S’han penalitzat pràctiques de clientelisme (no *clientelars) i tripijocs o martingales (chanchullos en castellà), però tot i la bancarrota o fallida d’algunes sigles, de cessaments, ben pocs. En aquest país, costa. A tot això, recordeu que no es pot cessar algú; si de cas, se’l fa cessar o se’l destitueix.
Per cert, de *poltrones no en tenim i d’*apoltronats o *repanxingats, tampoc; en canvi, tenim càrrecs arrepapats/escarxofats/repanxolats/aclofats a la cadira, la butaca, la trona…
Fet i fet, davant de tant desgavell, potser seria millor obrir una borsa de treball i qui hi tingui la puntuació més alta, apa, regidor!
Per a més informació sobre la negociació col·lectiva podeu consultar-ne el diccionari a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/
