Parem l’orella!
Adequat?
Des de la publicació de la nova ortografia, a la qual va seguir la de la nova gramàtica de la llengua catalana, els articles, comentaris, opinions sobre l’estat de la llengua i la conveniència o no d’aquestes modificacions han estat un continu.
La nova gramàtica de l’IEC relativitza els termes de correcte/incorrecte a favor dels de formal/informal o adequat/no adequat al registre, per tal d’obrir el ventall a un seguit d’usos, ben habituals, que eren proscrits en l’anterior gramàtica de Fabra. Però què vol dir ben bé això? Fins on hem d’obrir l’aixeta? I amb quin criteri? On posem les línies vermelles?
En una llengua com el català, on els registres formals estan ben establerts però els més col·loquials són un mar d’interferències i campi qui pugui (com ara el parlar dels adolescents i joves ─justament els que han rebut una escolarització en català durant tot l’ensenyament─ i els mitjans que s’hi adrecen), parlar d’adequat/no adequat per substituir correcte/incorrecte no és gens fàcil.
Si la idea era acostar el català “correcte” a les formes realment usades, sense valorar la competència dels parlants en aquesta llengua ─que tot i que vehicular en l’ensenyament primari, en la majoria dels casos no és la llengua parlada a casa ni la usada en les relacions quotidianes─, ens hem ben ficat en un embolic perquè als parlants tot els sona bé o no els importa gaire… Fixem-nos en l’article de Carod Rovira!
Déu n’hi do, oi? No s’adonen els parlants, molts dels quals són professionals dels mitjans , que això no és català? A banda…, un s’hi fixa, oi, abans de penjar un rètol a l’aparador? Hem de confiar en l’orella dels parlants, en saben prou? Tenen prou criteri, saben detectar la interferència i destriar-la de la variació per raó del registre? I què en diem de la fonètica? S’adonen els parlants si apostrofen, neutralitzen, fan obertures vocàliques, sonoritzen, etc.?
Si l’IEC ens vol fer la farina blana ampliant el ventall d’usos que són adequats, cal per part nostra un esforç conscient per parlar bé i per part dels docents un esforç suplementari a l’hora de discernir usos adequats/no adequats, formals/informals i, és clar, l’orella parada per detectar els calcs que, si fem cas de l’article esmentat, surten com els bolets després de la pluja.
