Tardor al plat
Comença la tardor i cal canviar la carta i els menús. Què us sembla una crema de carabassa de primer, un arròs a la cassola amb bolets de segon i magranes en almívar de postres? Ja n’estem farts d’amanidetes!
A l’hora de designar el nom dels plats hem de tenir en compte si estem parlant de l’ingredient que acompanya el menjar principal (carn amb bolets, ànec amb taronja, perdiu amb porto, entrecot amb rocafort, conill amb samfaina, peres amb vi) o del mètode de cocció i estil del plat (a la cassola, al vapor, al gust, a la juliana, a la brasa, al caliu, a la basca, a la meunière). Quan es parla de conserves, la preposició en és adequada per fer referència al procediment amb què s’ha preparat un producte (en conserva, en escabetx); en canvi, si es fa referència a l’ingredient amb què es conserva un determinat aliment, tant es pot utilitzar en com amb (sardines en oli/amb oli).
Amb el canvi de temps, els celoberts tornen a suggerir-nos olors; fan olor de rostit, de sofregit, olor de guisat, de canyella, de llorer… Quin bé de déu! Ni en el pitjor dels socarrims, però, direm que *oloren o fan olor *a cremat.
Quant a la fonètica, es recomana pronunciar la b de la preposició amb davant d’una paraula començada per vocal o h. Així, ambòli, ambespàrreks, ambérbes. Mentre que en la resta de casos, la b de la preposició amb és muda, amtomàket.
Recordeu que el Servei d’Assessorament us ofereix recursos lingüístics perquè pugueu redactar les vostres cartes i menús amb correcció i us les revisa gratuïtament. Bon profit!
