Entrades amb l'etiqueta ‘que’

  • Prokəfort!

    L’obertura de la vocal neutra en posició àtona té ja proporcions bíbliques. Cada cop es fa més difícil trobar algú que pronunciï amb normalitat les vocals neutres del català central. Per tot se sent *pero o *que [e], a l’estil castellà. No ens agrada la vocal neutra?

    Us recordem que aquest so, que en algunes varietats del català és ben viu i fins i tot pot ocupar la posició tònica −com ara en mallorquí−, és una vocal mitjana central i curta, que ha tendit a obrir-se ([ɐ] relaxada) per influència del castellà, que desconeix aquest so. De fet, en posició pretònica sovint cau, com ara a pr[ə], b[ə]renar o v[ə]ritat o en els enllaços fònics, com ara, quin[ə]or[ə]és? Falta mitj[ə]hora per plegar. Però ara, especialment a l’àrea metropolitana i d’aquí la referència a la hipèrbole bíblica, pràcticament es confon amb una a tònica [a], que és un dels trets que caracteritza el català xava, tal com anomenaven aquesta varietat fortament castellanitzada els llibres de sociolingüística.

    Per tant, recordeu-vos de mantenir aquest so, no només en la conjunció i pronom que [kə] −que si aconseguim això ja seria èpic−, sinó també sempre que una vocal a o e estigui en posició àtona!

     

     

    Article complet

  • Que què dius? [kə kè?]

    Keep calm and become a schwa“La portaveu ens comunica que no es podran fer inversions perquè el capítol VI està bloquejat, a causa *de què els pressupostos estan prorrogats. Es desbloquejaran les inversions en el moment en què s’aprovin els nous pressupostos.”

    En aquest exemple, real, trobem dos casos de preposició + què, l’un dels quals és correcte i l’altre, no.

    En el primer exemple, la locució explicativa a causa que (sinònima de ja que, perquè) està formada per la locució a causa de + una oració subordinada introduïda per  la conjunció àtona que -[kə], en català oriental-. Com deveu recordar, en català, les preposicions a, de, en i amb cauen davant la conjunció que, sempre pronunciada amb vocal neutra [ə]. Així  a causa de + que  passa a ser a causa que.

    Hem de diferenciar aquest que [kə] del què del segon cas, pronom tònic, pronunciat amb è oberta [kè]. Com que només el què tònic pot portar la preposició davant, si pronunciem correctament els dos ques, [kə] i [kè] no tindrem dubtes a l’hora d’escriure’ls: el primer va sense preposició (és una conjunció i es neutralitza) mentre que el segon pot portar-ne i va sempre amb accent obert.

    Neutralitzar (pronunciar la vocal neutra o schwa) és un tret característic del sistema vocàlic del català oriental i hem de recordar de neutralitzar les as i es àtones en tots els casos. Proveu-ho, aquí teniu una relació de paraules amb aquest so perquè les practiqueu en veu alta: dəl, təlèfon, pətitə, classə, lotəriə, rəgal, i les contraposicions: pèl/pəl, dalt/dəl, és/əs, sents/sə’ns, hem/əm, etc.

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog